¡®Zenit¡¯ i la falsa conc¨°rdia generacional

Per qu¨¨ quan les televisions proposen un programa musical pensen que no n¡¯hi ha prou amb bona m¨²sica, un so eficient i una escenografia acollidora que no sigui la versi¨® pobra del pecat lum¨ªnic i parpellejant, estrobosc¨°pic, d¡¯Eurovisi¨®? I a m¨¦s a m¨¦s ha de ser competitiu. Tu cara me suena, Operaci¨®n Triunfo, Factor X, Objectiu Paki ¡ªvergonyosament rebatejat OP Fest¡ª, Euf¨°ria¡­ i ara Zenit, un invent canadenc que es baralla amb La Voz per l¡¯audi¨¨ncia del divendres. Les dues primeres nits d¡¯aquest concurs de TV3 van ser galdoses. Problemes de so en el programa inaugural. Una setmana despr¨¦s, a Manuel Navarro li van fallar els auriculars de retorn (in-ears) i va fer la seva actuaci¨® sense poder sentir l¡¯¨¤udio en condicions. El presentador, Miki N¨²?ez, conscient de quina manera s¡¯havia perjudicat la seva actuaci¨®, li va prometre poder-la repetir al final del programa. Una promesa sense sentit perqu¨¨ no es van invalidar les votacions que van fer-se prenent com a refer¨¨ncia l¡¯actuaci¨® t¨¨cnicament nafrada. I Zenit es va acabar sense donar la segona oportunitat, ni que fos simb¨°lica, promesa al cantant. Per acabar-ho d¡¯adobar, un altre dia, mentre TV3 donava en directe una r¨¨plica parlament¨¤ria del president Illa, l¡¯emissi¨® va ser interrompuda per un v¨ªdeo de l¡¯actuaci¨® de Samantha Gelabert a Zenit. Quinze segons de vergonya.

Fins i tot es va poder sentir la veu de desconcert d¡¯una t¨¨cnica de la casa. Amb m¨²sica i veu en directe, un bon¨ªssim detall poc habitual, el concurs t¨¦ unes regles de joc tan elementals com postisses. Es tracta de trobar el cantant que pugui agradar a tots els p¨²blics perqu¨¨, com repeteix Nu?ez, la m¨²sica no t¨¦ edat. Per fer aquesta troballa, els cantants professionals (amb carreres i curr¨ªculums dispars) que hi participen actuen davant de cent espectadors-jurats enquadrats en grups de 25 en funci¨® de la generaci¨® a la qual se suposa que pertanyen, capitanejats per m¨²sics o cantants de la seva quinta. El p¨²blic est¨¤ dividit entre centennials (Z, menys de 27 anys), millennials (Y, 28-43), la generaci¨® X (44-59) i boomers (B, m¨¦s de 60). Per¨° tots els artistes s¨®n votats pels cent convidats. Per millorar la pitjor puntuaci¨® que els hagin donat han de fer un karaoke. Per la seva banda, l¡¯espectador des de casa pot donar entre 10 i 15 punts a cada artista. Qui m¨¦s n¡¯aconsegueixi, al final del programa apujar¨¤ la seva nota cinc punts.

Problemes. La gentilesa del jurat, del qual nom¨¦s coneixem els l¨ªders, fa que dif¨ªcilment es donin puntuacions per sota de vint, quan tenen una franja opcional que va de l¡¯1 al 25. Evidentment, ni els membres del jurat ni el p¨²blic que vota s¨®n coetanis. No tenen la mateixa edat. Aix¨° s¨ª, tots s¨®n contemporanis, d¡¯una mateixa ¨¨poca. Per¨° ser contemporani no vol dir tenir el mateix al¨¨, tot i que les audi¨¨ncies de cada mitj¨¤ tenen el seu biaix que pot minorar la disparitat. Qu¨¨ vol dir ser d¡¯una generaci¨®? El fil¨°sof Ernesto Castro rebutja la idea perqu¨¨ suposa una afinitat imprecisa entre persones nascudes en una mateixa ¨¨poca. Quina pertin¨¨ncia sociol¨°gica ¡ªes pregunta¡ª t¨¦ una definici¨® de generaci¨® que agrupa persones de diferents nacionalitats i vocacions segons un criteri tan arbitrari com l¡¯edat de naixement?

Fa pocs mesos, Ana Pastor, a La Sexta, es va embolicar amb un concurs on equips de famosos, barrejant generacions, havien de respondre preguntes de, diguem-ne, cultura general. All¨ª, en una nova demostraci¨® que les categories generacionals no estan gaire fixades, les generacions eren tres (Yey¨¦, 1943-67; Guay, 1968-87, i Like, 1988-2005). I mentre Zenit cerca la conc¨°rdia entre els grups d¡¯edat, Generaci¨®n TOP, aix¨ª es deia, anava m¨¦s cap a la batalla. Va durar tres mesos. En fi, ens creguem o no que hi ha tres, quatre o vint generacions, aix¨° tant se val a l¡¯hora de muntar un joc televisiu. El que no pot ser ¨¦s que sigui avorrit.