La cuina de la traducci¨® d¡¯Irene Sol¨¤

Mentre visit¨¤vem el Museu de les Guilleries, l¡¯Adri Boon, traductor de l¡¯obra d¡¯Irene Sol¨¤ al neerland¨¨s, em va demanar si podia aclarir-li el sentit d¡¯una paraula. Al Museu hi ha mostres de la fauna i la flora que acull la novel¡¤la de Sol¨¤ i en una de les vitrines hi havia un cartell que parlava d¡¯un tipus de fusta emprat per fer pa perqu¨¨ en donava el punt de cocci¨® ¨°ptima: el pa no quedava ni cremat ni sobtat. Aquesta darrera paraula era la que havia intrigat a Boon: qu¨¨ volia dir sobtat en aquest context? He de recon¨¨ixer que no ho sabia. Pel tema podia deduir que un pa poc cuit, si l¡¯oposaven al cremat, per¨° res m¨¦s. Vaig agafar el m¨°bil per consultar el diccionari Alcover Moll i la tercera accepci¨® de la paraula ens ho aclaria: ¡°Cuit excessivament per la superf¨ªcie¡±. La l¨°gica del llenguatge metaf¨°ric: ¡°Esclar, li ha arribat l¡¯escalfor de sobte, al pa¡±, va dir ell.

Coordinant el Seminari de Traductors d¡¯Irene Sol¨¤ organitzat per l¡¯Institut Ramon Llull vaig tenir moltes oportunitats de comprendre aquest ofici des de dins, per¨° aquest potser va ser el moment en qu¨¨ em vaig sentir m¨¦s propera a la seva feina; no nom¨¦s per les dificultats que implica la polis¨¨mia de les paraules o el seu sentit figurat quan les has de traslladar d¡¯un idioma que no ¨¦s el teu, sin¨® pel fet de descobrir paraules en la teva llengua materna.

Aquest tema apareixeria en una de les sessions del seminari: tant Mara Lethem com Concha Carde?oso, traductores de l¡¯obra a l¡¯angl¨¨s i al castell¨¤ respectivament, van recon¨¨ixer que havien apr¨¨s moltes paraules mentre tradu?en el ric vocabulari de l¡¯obra de Sol¨¤: sobre el dimoni catal¨¤, les trampes per ca?ar llops i t¨¨cniques per a fer formatge, per¨° tamb¨¦ de la parla de segles enrere.

Per la meva formaci¨® acad¨¨mica, vaig decidir organitzar el seminari en punts i preguntes que abordaven els vessants de la figura del traductor i els diferents moments del proc¨¦s de traducci¨®, ent¨¨s tamb¨¦ com a recreaci¨® de l¡¯obra original. Aquest ordre s¡¯avenia amb una de les idees de Sol¨¤ que demostrava la seva generositat i cura pels traductors; volia compartir amb ells els materials de treball, les fonts d¡¯inspiraci¨® en forma d¡¯atles visual, aix¨ª com els llibres i documents que havia consultat en la seva fase de recerca.

Aix¨ª, durant les primeres hores del seminari Sol¨¤ va obrir el seu taller, la cuina de l¡¯escriptura: els convidava a ser creatius i que trobessin inspiraci¨® en els mateixos materials que ella havia transitat mentre ideava l¡¯obra. El fet de destacar l¡¯habilitat creativa del traductor em va semblar una de les millors maneres de dignificar la professi¨® ¨C ja ho sabem, molt mal pagada ¨C i de fer evident el component hum¨¤ imprescindible d¡¯aquesta tasca.

Vam comen?ar la segona sessi¨®, que havia de debatre sobre la tasca del traductor en relaci¨® amb la llengua i els models literaris i culturals. Pr¨¨viament a la trobada, vaig compartir amb els assistents textos te¨°rics sobre el seu ofici com el cl¨¤ssic de Walter Benjamin. Als meus apunts tamb¨¦ hi havia reflexions de Gadamer, Maragall i l¡¯enyorat Joaquim Mallafr¨¦, per¨° de seguida vaig adonar-me que la meva aproximaci¨® era massa te¨°rica: ells tenien en compte aquestes diferents metodologies, per¨° des del coneixement que en dona la pr¨¤ctica de l¡¯ofici.

Sovint no feien servir els mateixos termes que jo, per¨° ens enten¨ªem en les idees fonamentals: que el traductor enriqueix la seva llengua, nodrint-se dels girs genu?ns de l¡¯obra original, que la traducci¨® ¨¦s fonamental per al desenvolupament del di¨¤leg entre literatures i que el bon traductor, artes¨¤ de les paraules, a vegades s¡¯ha d¡¯allunyar de l¡¯original per tal que aquest s¡¯entengui. Anaven de les reflexions m¨¦s abstractes a les m¨¦s concretes, amb un debat apassionat sobre all¨° que creien que seria ¨²til als altres traductors. Acostumats a treballar sols, a la resid¨¨ncia Faber Llull d¡¯Olot havien trobat els seus companys de fatigues.

La petita an¨¨cdota del pa sobtat tamb¨¦ em va fer adonar que per molta recerca que facis per una feina i per l¡¯ordre que hi imposis, sempre hi haur¨¤ moments imprevisibles en qu¨¨ es donar¨¤ una forma diferent d¡¯aprenentatge. Perqu¨¨ una de les virtuts del format de la trobada va ser que no nom¨¦s intercanvi¨¤vem punts de vista al seminari o treballant passatges del text amb l¡¯autora, sin¨® tamb¨¦ en totes les converses durant els ¨¤pats, les passejades i els trajectes en bus per les corbes entre Sant Hilari Sacalm i Viladrau.

Tothom va tenir l¡¯ocasi¨® de parlar en petit comit¨¨ amb els altres participants i resoldre dubtes que potser encara no sabien que tenien. Alhora es van abordar les condicions materials de la seva pr¨¤ctica: els terminis ajustats, les peticions dels editors i les difer¨¨ncies entre aquells que poden dedicar-s¡¯hi plenament, i aquells que depenen de subvencions o altres feines per tal de poder afrontar traduccions m¨¦s exigents i estimulants.

Tamb¨¦ els uneix la singularitat de treballar amb literatura, de la qual sovint ells mateixos han de fer d¡¯ambaixadors i estudiosos: des del moment que proposen obres als seus editors fins que participen en presentacions i actes de divulgaci¨®. La traductora hongaresa Krisztina Nemes, autora d¡¯una tesi sobre Jes¨²s Moncada, em comentava l¡¯inter¨¨s que havia despertat Sol¨¤ als clubs de lectura del seu pa¨ªs i com havia crescut el nombre de lectors pel simple boca-orella, un fenomen que ella ara est¨¤ estudiant.

Aix¨ª, malgrat les precarietats d¡¯aquest ofici, estic conven?uda que trobades com aquesta refermen el seu comprom¨ªs amb la llengua catalana i amb la important tasca de la traducci¨®. Em vaig acomiadar d¡¯ells contagiada de l¡¯entusiasme i la curiositat que els desperta la varietat d¡¯imaginaris i de recursos que els ofereix la nostra literatura.