¡®Aprendre a esquivar les bales¡¯, de Xavi Coral: Al¨¨ de veritat i alguna sorpresa

Agafem Aprendre a esquivar les bales, el debut narratiu del periodista Xavi Coral (Terrassa, 1971), veiem que a la contraportada se¡¯ns informa que versa sobre l¡¯avi de l¡¯autor, un tinent de la Rep¨²blica que viu la guerra al front d¡¯Arag¨®, que participa en la Batalla de l¡¯Ebre, que despr¨¦s del triomf franquista s¡¯exilia a Fran?a, coneix l¡¯empresonament al camp de concentraci¨® de Sant Cebri¨¤ i acaba tornant, al cap d¡¯un temps, a Espanya, per submergir-se de ple en les inclem¨¨ncies de la postguerra, i de seguida ens espantem.

Ara haurem de llegir una altra novel¡¤la sobre la Guerra Civil espanyola? Serem capa?os, una vegada m¨¦s, d¡¯aguantar un nou discurs alli?onador sobre la mem¨°ria hist¨°rica vista com un acte reparador de just¨ªcia moral? Ens tocar¨¤ haver de suportar impert¨¨rrits i amb bona cara l¡¯en¨¨sim relat sobre les desventures d¡¯una v¨ªctima desgraciada pels efectes col¡¤laterals propis de totes les guerres? I, a m¨¦s, en ser Josep Trull¨¤s, el protagonista d¡¯Aprendre a esquivar les bales, un familiar de l¡¯autor, ?ens veurem amb cor d¡¯empassar-nos sense queixa els ingredients que normalment acompanyen aquest tipus d¡¯operacions, ¨¦s a dir, el sentimentalisme, la bonhomia, l¡¯emoci¨® rutin¨¤ria d¡¯uns records m¨¦s aviat f¨²tils per a tots els que no compartim cap mena de lligam afectu¨®s amb la fam¨ªlia Trull¨¤s? De veritat que es pret¨¦n que el lector esperi trobar emoci¨® liter¨¤ria en una novel¡¤la on s¡¯assegura que ¡°el meu avi representa tants d¡¯altres soldats que no van poder tornar de la guerra i explicar la seva hist¨°ria¡±?

No ¨¦s inoport¨² emparentar-lo amb els testimoniatges que Joan Sales va deixar amb les seves cartes a M¨¤rius Torres

Comencem a llegir Aprendre a esquivar les bales, doncs, sense gaire confian?a, per¨° de seguida ens adonem que les retic¨¨ncies que ens acompanyaven inicialment no eren justificades; ben aviat constatem que l¡¯escriptura de Xavi Coral s¡¯encarrega amb pertin¨¨ncia d¡¯esquivar qualsevol concessi¨® a l¡¯emotivitat, a la trampa de la cursileria, a l¡¯artificiosa voluntat de corprendre; ben aviat, en fi, s¡¯observa tamb¨¦ que enlloc es va a la recerca de la pintura guinyolesca de la barb¨¤rie b¨¨l¡¤lica, que les radiacions, els jocs perillosos i les tempestes d¡¯acer de la guerra s¨®n descrites amb una cura i uns detalls que eviten en tot moment la temptaci¨® de l¡¯efectisme, com si fossin miniatures pl¨¤stiques d¡¯enorme eloq¨¹¨¨ncia. Llegim Aprendre a esquivar les bales i, de cop i volta, ens adonem que ja som a la vora de la p¨¤gina 100 sense haver aixecat la vista del llibre, captivats per la narraci¨® d¡¯uns fets i unes sensacions prou conegudes a trav¨¦s d¡¯altres t¨ªtols, s¨ª, per¨° aquestes vicissituds, aquestes perip¨¨cies, els avatars dels protagonistes d¡¯aquesta guerra civil, la pornografia de l¡¯horror, aqu¨ª adquireixen un valor diferent, un grau d¡¯autenticitat verificable, com si ens confessessin un c¨²mul d¡¯experi¨¨ncies in¨¨dites. I aix¨°, aquest al¨¨ de veritat que irradia la novel¡¤la, es deu al fet afortunat que el protagonista, l¡¯avi de Xavi Coral, ¡°des del primer dia que va entrar a l¡¯Escola Popular de Guerra de Catalunya, va dedicar-se a relatar tot el que li passava. Escrivia com a necessitat vital, gaireb¨¦ com a medecina, tremolant de por dins d¡¯una trinxera o de fred en un camp de concentraci¨®¡±, un material que va poder salvar enviant-lo peri¨°dicament per carta a casa seva.

Amb totes les dist¨¤ncies que calen, no ¨¦s inoport¨² emparentar el que Xavi Coral novel¡¤litza a Aprendre a esquivar les bales amb els testimoniat?ges que Joan Sales va deixar en les seves cartes a M¨¤rius Torres o amb el diari escrit per Edm¨®n Vall¨¦s al llarg de la mateixa Guerra Civil: Josep Trull¨¤s tamb¨¦ va haver de pensar que potser Hegel tenia ra¨®, i que l¡¯ast¨²cia de la Hist¨°ria adopta a vegades una manera de ser incomprensible per a la mentalitat normal i corrent; o va haver d¡¯aprendre que les penalitats de la guerra, el furor homicida dels soldats avan?ant cap a la zona enemiga, les patrulles desorientades enmig d¡¯un territori hostil, els ferits que s¡¯apilonen als marges dels camins, els presoners famolencs, la brut¨ªcia, les nits sense dormir, el f¨¤stic, es poden obviar una mica gr¨¤cies al concurs de la camaraderia; tamb¨¦ devia adonar-se que Maurice Chevalier, a La por, no s¡¯equivocava gens ni mica quan deia que ¨¦s indubtable, en una guerra, que existeixi l¡¯heroisme, per¨° que ¡°no compensa la immensitat del mal¡±.

Aprendre a esquivar les bales?

Xavi Coral?
La Campana
256 p¨¤gines. 21,90 euros