¡®Os¡¯, de Marian Engel: Ella i la b¨¨stia
L¡¯escriptora canadenca va escriure una de les millors novel¡¤les del segle XX, on una dona blanca t¨¦ una relaci¨® sexoafectiva amb aquest animal que podria matar-la d¡¯una urpada
Una dona blanca inicia una relaci¨® sexoafectiva amb un os. Sembla una broma per¨° ¨¦s la sinopsi d¡¯una de les millors novel¡¤les del segle XX: una novel¡¤leta no gaire llarga, en aparen?a lleugera i modesta, i no sempre coneguda, per¨° en tot cas una obra immensa en la seva profunditat i riquesa.
Lluny de voler fer broma, Marian Engel la va escriure amb una convicci¨® (idees clares, un pla mestre) i una ambival¨¨ncia (poesia, replecs) que, en l¡¯exercici literari, rarament conflueixen amb tanta harmonia i tan bon resultat. Publicada el 1976, Os no va passar desapercebuda ni lliure d¡¯esc¨¤ndol en el territori de les lletres canadenques angl¨°fones: ¨¦s, quin remei, una mena de fita nacional que avergonyeix uns lectors i n¡¯agermana uns altres en l¡¯admiraci¨® m¨¦s completa. L¡¯admirem fora del Canad¨¤ perqu¨¨ (tant se val d¡¯on vinguem) tamb¨¦ parla de nosaltres.
Una trama que seria absurda o simplement vulgar resulta delicada, per moments pornogr¨¤fica, tamb¨¦ espiritual
La Lou, una rata de biblioteca de 27 anys, ajorna la feina a l¡¯arxiu de la universitat i viatja al nord de la prov¨ªncia, fins a una illa en un llac, on treballar¨¤ en l¡¯inventari del que va ser la finca d¡¯un pr¨°cer canadenc. Entre el patrimoni, a banda dels mobles antiquats i les lleixes de llibres del segle XIX, hi ha un os mascle que l¡¯¨²ltim inquil¨ª estimava com una mascota... La Lou, apartada de la civilitzaci¨®, s¡¯atrevir¨¤ a transgredir el tab¨² bestia?lista: ¡°bestialisme¡±, per¨°, ¨¦s una paraula massa severa,? i en la gosadia de la Lou hi ha molta sensua?litat er¨°tica i una mica de seny i tot. Apropant-se a l¡¯os, com a joguina sexual primer i com a company afectu¨®s despr¨¦s (aqu¨ª s¨ª que hi ha una broma, brillant: tan desastroses han estat les seves relacions que ha trobat l¡¯home ideal en un os?), aprendr¨¤ alguna cosa sobre si mateixa, sobre la naturalesa del desig, sobre la humanitzaci¨® dels animals... Os ¨¦s un relat d¡¯empoderament femen¨ª per¨° no pas un d¡¯obvi: la Lou ¨¦s la primera a entonar el mea culpa responsabilitzant-se de les relacions lamentables que ha anat acumulant i, cap al final de la novel¡¤la, fa de mal sentenciar si ¨¦s una hero?na estigmatitzada (una Hester Prynne de La lletra escarlata) o una de victoriosa (la Mila de Solitud) o totes dues coses.
Cal entendre que amb Os, a la seva peculiar manera, Engel recrea el mite de la bella i la b¨¨stia, i no pas amb el lirisme culte i rocambolesc d¡¯Angela Carter, sin¨® amb les maneres de la narrativa (diguem-ne) realista. Arreu del m¨®n la rondall¨ªstica ha explotat el mite del consort animal (amb guineus, tigres, llops, bous) gaireb¨¦ sempre amb la intenci¨® de ser ¨²til al patriarcat i ¡ªara ve la moralitat¡ª preparar les noies per al matrimoni (amb un estrany) i per a la sexualitat masculina (bestial). Bruno Bettelheim, a Els usos de l¡¯encanteri (1976), ens diu com ha de concloure tota variaci¨® d¡¯aquest mite: ¡°?s l¡¯afecte i la devoci¨® de l¡¯hero?na el que transformar¨¤ la b¨¨stia en home. Nom¨¦s en el cas que ella se l¡¯estimi de tot cor, ell podr¨¤ desencantar-se¡±. L¡¯encert d¡¯Engel ¨¦s que no vol conduir el relat cap al desenlla? ortodox. Senzillament, no estem en un conte de fades i la Lou ¨¦s una adulta, tot madurant un p¨¨l m¨¦s, per la via de l¡¯experi¨¨ncia (en aquest cas una micona de petting amb un os que podria matar-la d¡¯una urpada).
El missatge entre l¨ªnies del conte de la bella i la b¨¨stia no ¨¦s l¡¯¨²nic que Engel frustra. La novel¡¤la tamb¨¦ ataca l¡¯amor rom¨¤ntic (la idealitzaci¨® de l¡¯altre, o una de les seves variants: la pretensi¨® de canviar-lo) i destrueix, amb subtilesa, alguns binomis que encara subordinen el pensament occidental, categories com hum¨¤/natural o mascul¨ª/femen¨ª: no ¨¦s casual que un os, palpablement mascul¨ª, sigui descrit en termes femenins aqu¨ª i all¨¤ (¡°Va seure dins l¡¯aigua com una senyora de malucs amples¡±), o com un objecte inert, enganyosament sense ag¨¨ncia (¡°Seia all¨¤, ferm com un sof¨¤, dom¨¨stic, una catifa d¡¯os¡±).
En mans d¡¯Engel, una trama que seria absurda o simplement vulgar resulta delicada, per moments pornogr¨¤fica, tamb¨¦ espiritual... De la comparaci¨® po¨¨tica passem a la crue?sa dels fets. Si hi ha passatges vulgars ¨¦s per la vulgaritat de mirar la vida sense prejudicis i entendre que, per amor i per atracci¨® sexual, travessem l¨ªmits. La Lou els ha travessat. La societat l¡¯hi far¨¤ pagar? Se¡¯n tornar¨¤ a la vida ordin¨¤ria amb una lletra escarlata gravada a la pell? Mentre m¨¦s hi rumiem, m¨¦s gran es fa la novel¡¤la.
Os ?
Traducci¨® de M¨ªriam Cano
La Magrana. 114 p¨¤gines. 20,50 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
