La Viena de la fi de segle

La Viena finisecular (s. XIX-XX) ha generat una s¨¨rie de llibres de gran categoria at¨¨s que es tracta d¡¯un moment en la hist¨°ria de les idees, de l¡¯art, els costums i la pol¨ªtica que va tenir una gran transcend¨¨ncia a tot el continent, i un deixant poder¨®s a causa de l¡¯exili dels vienesos ¡ªsobretot els jueus¡ª despr¨¦s de l¡¯annexi¨® d¡¯?ustria pels alemanys l¡¯any 1938.

El llibre pioner en aquest sentit va ser el de Carl E. Schorske, Viena Fin-de-Si¨¨cle. Pol¨ªtica y cultura (Barcelona, Gustavo Gili, 1981), que va trigar molt a esgotar-se. Va ser una ll¨¤stima que els estudiosos catalans de la cutura no s¡¯hi fixessin, perqu¨¨ aquell llibre oferia una pauta insuperable per a un estudi equivalent del nostre panorama historicocultural, sobretot si es pensa en la gran florida de les arts i els avatars de la pol¨ªtica durant els per¨ªodes modernista i noucentista. Des de l¡¯eclosi¨® del moviment modern fins al final de la Guerra Civil, Catalunya va presentar unes caracter¨ªstiques tan peculiars i interrelacionades que se n¡¯hauria pogut escriure un llibre similar. No es va escriure: la hist¨°ria de l¡¯art va anar per un costat, la de la literatura per un altre, la dels costums ha estat poc estudiada i la de la pol¨ªtica es va fer igualment pel seu cant¨®. Per¨° la hist¨°ria de la cultura consisteix en la suma articulada de tot aix¨°: cap especialista no podr¨¤ abra?ar-ho. Si tenim alguna cosa semblant al llibre de Schorske, en aquest sentit, hem d¡¯anar a parar a l¡¯obra de Josep Pla, que va explicar-ho quasi tot del nostre segle XX; per¨° per a aix¨° cal llegir molts milers de p¨¤gines disperses.

L¡¯altre llibre d¡¯import¨¤ncia en aquest sentit el va escriure Josep Casals, Afinidades vienesas (Barcelona, Anagrama, 2003), igualment aconsellable, m¨¦s extens que l¡¯anterior i amb atenci¨® a t¨°pics que el llibre de l¡¯historiador de Princeton no va arribar a analitzar.

Ara ha arribat a les llibreries una altra obra important sobre la cultura vienesa del canvi de segle al¡¤ludit: Richard Cockett, La ciudad de las ideas que cre¨® el mundo moderno, en perfecta traducci¨® de David Le¨®n (Barcelona, Pasado & Presente, 2024; original angl¨¨s del 2023). L¡¯enhorabona als editors per la seva puntualitat, optimisme i perspic¨¤cia.

El llibre, com no ¨¦s habitual, ret homenatge al pioner en aquesta mat¨¨ria, l¡¯esmentat ?Schorske, professor a Princeton. Per¨° si aquest havia concentrat la seva an¨¤lisi en set temes aparentment limitats ¡ªde Schnitzler i Hofmannsthal a Kokoshka i Sch?nberg¡ª, Cockett abra?a un camp molt m¨¦s extens de la vida social i pol¨ªtica de la Viena finisecular i aborda a fons aspectes que l¡¯americ¨¤ no va arribar a estudiar, com ara l¡¯emancipaci¨® de les dones, els diversos dominis de la ci¨¨ncia i, molt especialment ¡ª¨¦s la gran aportaci¨® del llibre respecte a les altres publicacions esmentades a l¡¯inici¡ª, la repercussi¨® que van tenir els grans homes i dones de lletres i de ci¨¨ncia ¡ªen especial els economistes¡ª vienesos en el desenvolupament dels camps respectius a l¡¯estranger. La majoria dels emigrants vienesos van fer-ho als Estats Units ¡ªantic parad¨ªs de la vida intel¡¤lectual de qualitat; ara cada dia menys per culpa de la moda dels cultural studies. Paul Lazarsfeld, de la dita ¡°Viena roja¡±, hi va fundar la sociologia de la comunicaci¨® i la mercadot¨¨cnia tal com encara la coneixem; el socialista Victor Gruen, hereu de la millor i austera arquitectura d¡¯Adolf Loos, va adaptar-la a la vida nord-americana i va impulsar la creaci¨® dels grans centres comercials tal com tamb¨¦ els coneixem avui ¡ªsi no et venen ganes d¡¯entrar-hi, passes de llarg.

Des de Londres, Anna Freud ¡ªno el seu pare, que va morir de seguida¡ª va treballar en la psicologia infantil encara que fos despr¨¦s eclipsada per la psic¨°loga Melanie Klein. Per a b¨¦ dels liberals ¡ªal cap i a la fi, tota la Viena del canvi de segle es va educar en el liberalisme¡ª, F. A. Hayek va impulsar l¡¯economia del lliure mercat, menystenint les teories del seu op¨°sit angl¨¨s, el tan educat Maynard Keynes, un dels membres del grup de Bloomsbury, defensor de la intervenci¨® i la protecci¨® de l¡¯estat en l¡¯economia: la dreta sempre ha optat per les teories de Hayek (vegeu la pol¨ªtica ultraliberal de Margaret Thatcher), mentre que l¡¯esquerra, per no deixar desprotegida la poblaci¨® en temps de malanan?a, ha optat per les de Keynes. El treball dels Tallers Vienesos (els Wiener Werkst?tte) va ser modificat a Nord-am¨¨rica i els estris es van fabricar m¨¦s funcionals i no solament ¡°sobris¡± ¡ªla cafetera vienesa d¡¯aquells Tallers, per exemple, no es podia agafar sense cremar-s¡¯hi; els coberts eren cantelluts i un s¡¯hi feria el palmell.

Tot aix¨° queda estudiat en aquest magn¨ªfic llibre de Richard Cockett, la principal aportaci¨® del qual, repetim-ho, ¨¦s haver investigat a fons qu¨¨ deu tot el m¨®n lliure d¡¯Occident posterior a 1933 als protagonistes de la gran ufana vienesa de la fi de segle.