Potser no ¨¦s catalanof¨°bia, per¨°...

Jo no s¨¦ si tot plegat ¨¦s catalanof¨°bia o no, ves, cadasc¨² ho deu veure a la seva manera, potser es tracta nom¨¦s de mostres leg¨ªtimes de llibertat d¡¯expressi¨®, que ja sabem que avui dia el parer de cadasc¨² fins i tot pot validar arguments sobre la planor de la Terra, i per tant no passa res si per exemple alg¨² sost¨¦ que el valenci¨¤ i el catal¨¤ no s¨®n la mateixa llengua. Com tampoc passa res si des de governs auton¨°mics es retallen ajudes a la llengua, o es cancel¡¤len subscripcions, o es canvia l¡¯oficialitat de top¨°nims, o si t¡¯esputen un senzill ¡°en espa?ol¡± o et neguen l¡¯atenci¨® m¨¨dica si parles en catal¨¤.

Posem que tot aix¨° no ¨¦s catalano?f¨°bia, per¨° potser ens caldr¨¤ un terme per descriure l¡¯actitud de la intel¡¤lectualitat hisp¨¤nica davant el degoteig de greuges que se¡¯ns acumulen. Potser catalanoapatia, catalanoindol¨¨ncia, catalanoemquedalluny. Vaja, un sonor menfotisme que no pot sin¨® despertar les sospites de complicitat, i que contrasta amb l¡¯actitud d¡¯aquesta mateixa intel¡¤lectualitat hisp¨¤nica en altres moments de la hist¨°ria recent. Sense anar m¨¦s lluny, fa tot just unes setmanes es complia el centenari d¡¯un text c¨¨lebre en aquest sentit, el ¡°Missatge d¡¯elogi i defensa de la llengua catalana¡± que un grup destacat d¡¯escriptors castellans van fer arribar ni m¨¦s ni menys que al dictador Primo de Rivera.

No s¨¦ si avui dia ho veur¨ªem, aix¨°. L¡¯any 1924, amb la intervenci¨® de la Mancomunitat per part del directori militar, el catal¨¤ va perdre la categoria de llengua de l¡¯administraci¨® i, sobretot, de l¡¯ensenyament, que va haver d¡¯impartir-se altre cop en castell¨¤. Per b¨¦ que la llengua va mantenir els espais en la literatura i la premsa, la c¨¤rrega contra el catal¨¤ va ser suficient per despertar l¡¯empatia en una colla d¡¯intel¡¤lectuals i escriptors en castell¨¤, que expressaven ¡°su sentir con ocasi¨®n de las medidas de gobier?no que por razones pol¨ªticas se han tomado acerca del uso de la lengua catalana. [...] nosotros, ante el temor de que esas disposiciones puedan haber herido la sensibilidad del pueblo catal¨¢n, creando para el futuro un abismo de rencores imposible de salvar, queremos, en un gesto fraternal, ofrecer a los escritores de Catalu?a la seguridad de nuestra admiraci¨®n y de nuestro respeto para el idioma hermano¡±. El millor de la cita, trobo, ¨¦s aix¨° de ¡°razones pol¨ªticas¡±, un eufemisme molt elegant del que havia passat.

Tampoc ens pens¨¦ssim ara que aquells signants (per dir-ne alguns de destacats, Men¨¦ndez Pidal, Ortega y Gasset, Azor¨ªn, Garc¨ªa Lorca, Gregorio Mara?¨®n, Ma?nuel Aza?a) tenien al cap alguna mena de normalitat per al catal¨¤, m¨¦s aviat sustenten la seva defensa en el fet que ¡°el simple hecho biol¨®gico de la existencia de una lengua, obra admirable de la naturaleza y de la cultura humana, es algo siempre acreedor al respeto y a la simpat¨ªa de todos los esp¨ªritus cultivados¡± (anys a venir, n¡¯hi ha que veuen el simple fet biol¨°gic de la mort d¡¯una llengua com un argument per justificar-ne l¡¯extinci¨®); a la vegada que recorren al patriotisme hisp¨¤nic per entendrir el cor del dictador: ¡°Nosotros debemos, adem¨¢s, pensar que las glorias de Catalu?a son glorias espa?olas¡±.

La resposta dels intel¡¤lectuals catalans no va trigar gaires dies, m¨¦s que res perqu¨¨, a banda d¡¯agrair el florit elogi dels hom¨°legs castellans (¡°L¡¯elogi ¨¦s complert. La defensa ¨¦s oportuna i suficient; dins els moments actuals, ens basta¡±), convenia situar la q¨¹esti¨® al seu lloc. I no es tracta tant de fer entendre a uns militars les meravelles que comporta la mera exist¨¨ncia d¡¯una llengua, o l¡¯espanyolitat mateixa del catal¨¤, sin¨® de restituir la llibertat de la llengua i garantir-li el mateix tracte dispensat al castell¨¤: ¡°Emper¨° la llibertat sencera, no amb capitis diminutio. A l¡¯escola, a la universitat, als tribunals, a tot arreu: la llibertat mateixa que teniu vosaltres per emprar la vostra llengua. Vindr¨¤ un temps que aix¨ª ser¨¤¡±. Un anhel de normalitat, vaja. Si la n¨°mina de signatures del castell¨¤ ¨¦s generosa, la del catal¨¤ no ho ¨¦s menys: ?ngel Guimer¨¤, Santiago Rusi?ol, V¨ªctor Catal¨¤, Narc¨ªs Oller, Prudenci Bertrana, etc.

Per descomptat Primo de Rivera va fer cas om¨ªs de la petici¨® dels intel¡¤lectuals castellans; sobre la dels catalans ja ens ho imaginem. Fins a la Segona Rep¨²blica no es va assolir el ple reconeixement de l¡¯oficialitat per part d¡¯Espanya, m¨¦s aviat per pol¨ªtica de fets consumats (l¡¯Estatut de N¨²ria es va avan?ar en aix¨° a la Constituci¨® republicana) que no pas per defer¨¨ncia expl¨ªcita. I m¨¦s endavant, en dos moments foscos (l¡¯un el 1964, en ple franquisme, amb un manifest fallit arran dels col¡¤loquis Catalunya-Castella, que no va veure la llum; l¡¯altre el 1975, amb el suport de la Real Academia a la unitat de la llengua), altre cop els intel¡¤lectuals i acad¨¨mics castellans van fer costat al catal¨¤. Per¨° aix¨° ¨¦s tot. Potser negar la unitat de la llengua no ¨¦s catalanof¨°bia, per¨° mirar-s¡¯ho i no dir res ¨¦s conniv¨¨ncia.