La novel¡¤la m¨¦s entusi¨¤sticament liter¨¤ria de Jordi Coca

?s un dels records de la Margalida, la protagonista i narradora de La quietud, la novel¡¤la m¨¦s entusi¨¤sticament liter¨¤ria de Jordi Coca (Barcelona, 1947), sens dubte situable, dins la seva llarga obra, a l¡¯altura de t¨ªtols tan majestuosos com L¡¯emperador: devia tenir set o vuit anys, i el pare la du a la casa que tenen a tocar de mar. Obren de bat a bat la porta i totes les finestres, llencen piles de roba, reubiquen mobles, fan neteja de papers, i havent acabat, se¡¯n van a dinar a la terrassa d¡¯un hotel situat a la platja: ¡°No se sentia res de res (...), com si la cala fos deshabitada; la mar era calma, el cel s¡¯anava tornant gris i jo observava atentament com s¡¯alteraven els colors: la sorra ja no era daurada, m¨¦s aviat semblava humida i pesant; la mar s¡¯havia tornat verda i profunda; les casetes blanques que eren a una banda de la cala tamb¨¦ es desdibuixaven i comen?aven a semblar grisoses; els arbres i les mates s¡¯havien fet m¨¦s foscos, gaireb¨¦ negres. I era com si tot s¡¯hagu¨¦s aturat i, tanmateix, encara perceb¨¦ssim uns petits canvis que es produ?en molt lentament¡±. Tot hi cap dins la perfecci¨® id¨ªl¡¤lica que pare i filla gaudeixen com a innocents, per¨° el m¨®n de Jordi Coca no estalvia mai la irrupci¨® de la crueltat: quan arriben a la ciutat, s¡¯assabenten que l¡¯esposa i mare ha mort.

La Margalida ¨¦s una dona de m¨¦s de vuitanta anys, nadiua d¡¯una illa mediterr¨¤nia que s¡¯assembla bastant a Menorca encara que geogr¨¤ficament i topogr¨¤ficament no ho acabi sent del tot ¡ªa La quietud res no ¨¦s ben b¨¦ el que sembla ser¡ª, que torna a casa seva, a Sant Tom¨¤s, despr¨¦s d¡¯haver viatjat amb ¡°aquesta noia de pell bruna que m¡¯ajuda¡±, la Celeste, a Taiba, a l¡¯altre extrem de l¡¯illa, per visitar el seu cunyat, i comen?a a fer el que li ha demanat l¡¯Aina, la neta del Jaume, el germ¨¤ petit del Miquel, el seu difunt marit. ¡°Faci mem¨°ria de tot¡±, li exigeix l¡¯Aina, i la Margalida accepta el desafiament i comen?a a explicar-se ¡ªi a explicar a la Celeste, al capdavall el seu nom t¨¦ ressons proustians¡ª, la seva vida amb el Miquel, els anys d¡¯Anglaterra i de Su¨¨cia, i els records que guarda del pare, de la iaia, de l¡¯illa, del desconcert de la seva inf¨¤ncia i de la l¨°gica de la confusi¨® de la seva joventut, de les improvisades o calculades virul¨¨ncies de la Guerra Civil, dels silencis muts, ¡°que sovint venen de la impot¨¨ncia¡±, i dels silencis que no necessiten ser dits, els que ¡°enll¨¤ dels vels misteriosos ens mostra una nuesa trasbalsadora pel que t¨¦ d¡¯essencial i no pas perqu¨¨ alimenti temptacions que sovint s¨®n grolleres¡±.

?s un inici tan senzill ¡ªun personatge decideix emprendre un viatge per la mem¨°ria a la recerca del seu temps perdut¡ª que podria passar desapercebuda l¡¯elaborada estrat¨¨gia que segueix Coca, i que ell mateix s¡¯encarrega d¡¯il¡¤luminar p¨¤gines endavant, quan la protagonista recorda les lectures teatrals que el seu pare i uns amics feien quan ella era petita i comenta una obra d¡¯Ibsen, John Ga?briel ?Borkman: en al?ar-se el tel¨®, una dona que fa ganxet s¡¯aixeca de la cadira, s¡¯acosta a la finestra, separa una mica les cortines, i, desil¡¤lusionada, torna a seure i continua amb la seva rutin¨¤ria distracci¨® fins que, al cap d¡¯una estona, la minyona entra a la sala, respon que no a la pregunta de la dona que fa ganxet ¡ª¡±Encara no ha arribat l¡¯Erhart?¡±¡ª, i, en canvi, li comunica que ha arribat una senyora, per¨° que no ¨¦s la senyora Wilton. Aleshores el pare comenta l¡¯escena i diu que cal tenir en compte que en al?ar-se el tel¨® els espectadors no tenen per qu¨¨ saber qui ¨¦s la senyora que fa ganxet, que no tenen per qu¨¨ saber qui ¨¦s aquest Erhart que ella esmenta, ni qui ¨¦s la senyora Wilton ¡ªde la mateixa manera que nos?altres ignorem tamb¨¦ qui s¨®n i quin car¨¤cter tenen l¡¯Aina, el Jaume i el Miquel, la Celeste i la mateixa Margalida¡ª, per¨° en canvi l¡¯inter¨¨s o la preocupaci¨® de la senyora Borkman per l¡¯Erhart s¨ª que ha de ser evident per a tothom. I aix¨° ¨¦s justament l¡¯operaci¨® que realitza Jordi Coca des d¡¯un bon principi per crear uns enigmes ¡ªqu¨¨ deu haver passat, temps enrere, entre tots els noms que es relacionen amb la Margalida?¡ª amb gaireb¨¦ no res, amb uns recursos elementals d¡¯alta efic¨¤cia, tal com fan els escriptors en la plenitud de les seves facultats narratives. A La quietud tot ¨¦s passat, una mena de mon¨°leg sobre el que ja ha esdevingut, com si el motiu que anim¨¦s la novel¡¤la fos la tematitzaci¨® del passat, tret precisament del que s¡¯esdevindr¨¤ en la relaci¨® que mantenen la Margalida i la Celeste.

La quietud?

Jordi Coca?
Edicions 62
512 p¨¤gines. 22,90 euros