Lectures obligat¨°ries: com preservar el c¨¤non en l¡¯era de les compet¨¨ncies

Fa 80 anys que una joven¨ªssima Carmen Laforet va guanyar la primera edici¨® del premi Nadal amb Nada, novel¡¤la d¡¯una maduresa remarcable que va saber traduir l¡¯anhel de llibertat de l¡¯¨¨poca enll¨¤ de l¡¯asf¨ªxia moral del franquisme. El llibre no ha canviat en vuit d¨¨cades per¨° les maneres de llegir s¨ª: hem travessat l¡¯estructuralisme, l¡¯est¨¨tica de la recepci¨®, la ginocr¨ªtica i la deconstrucci¨®, per citar ¨²nicament alguns dels fonaments de la teoria del XX. I en canvi al primer examen de les PAU 2024, el de Llengua castellana i literatura, la pregunta sobre el llibre de Laforet era literalment: ¡°?Cu¨¢ntos a?os hac¨ªa que los abuelos de Andrea se hab¨ªan instalado en el piso de la calle Aribau? ? Treinta. ? Veinticinco. ? Cuarenta. ? Cincuenta. Que haguem estat capa?os de negligir tot un segle de reflexi¨® liter¨¤ria ¨¦s palm¨¤riament m¨¦s greu que el debat sobre els t¨ªtols. I tanmateix ¨¦s possible que aquest tipus de preguntes aberrants (m¨¦s pr¨°pies del Trivial Pursuit que dels estudis literaris) hagi estat un dels culpables del canvi: a partir del curs vinent, com ¨¦s sabut, desapareixen del Batxillerat les lectures prescriptives de les assignatures comunes de Llengua i literatura. S¡¯hauran de llegir dos llibres per¨° cada centre podr¨¤ decidir quins, amb l¡¯ajuda (orientativa per¨° no preceptiva) d¡¯una guies ¨¤mplies de lectura ¡°que preservin el patrimoni literari catal¨¤¡±, detalla el Secretari de Pol¨ªtiques Educatives Ignasi Garcia Plata.

Les raons addu?des tenen a veure amb el viratge cap a un model educatiu basat en compet¨¨ncies, i donem la benvinguda a la paraula perqu¨¨ sortir¨¤ moltes vegades. ¡°Actualment el curr¨ªculum competencial de l¡¯ESO s¡¯acabava al Batxillerat, i el nou format garanteix la competencialitat fins a segon de Batxillerat¡±, explica Garcia Plata. L¡¯objectiu ¨¦s que es puguin ¡°treballar les obres en funci¨® de g¨¨neres, temes i t¨°pics literaris, mostrar la capacitat d¡¯identificar elements nuclears de la literatura i poder fer-hi aportacions cr¨ªtiques¡±. Les PAU d¡¯aquest any, a mode de tr¨¤iler, ja han incorporat algunes de les preguntes que es trobaran els estudiants a partir de l¡¯any vinent. A l¡¯examen de Llengua catalana i literatura, en l¡¯apartat de comprensi¨® lectora, s¡¯havia d¡¯explicar la difer¨¨ncia entre estil directe i indirecte ¡°en els textos narratius¡± (sense concreci¨®), les parts principals d¡¯una carta o saber qu¨¨ ¨¦s una hip¨¨rbole, un locus amoenus o un hexas¨ªl¡¤lab. El nou model denota un inter¨¨s alt¨ªssim en els t¨°pics literaris i en la ret¨°rica, aquella antiga her¨¨ncia del ¡®trivium¡¯ medieval que s¡¯estudiava, ?a va sans dire, a partir de textos literaris. Perqu¨¨ de moment no est¨¤ demostrat que aprendre a?lladament a identificar un beatus ille o a detectar una meton¨ªmia ens faci millors lectors.

En un assaig que hauria de ser ¡ªaquest s¨ª¡ª lectura obligat¨°ria, Po¨¨tiques de l¡¯aula (Periscopi/ Escola Bloom), la professora i te¨°rica Ester Pino Estivill explica com l¡¯actual llei educativa LOMLOE ¡°fa servir ostentosament aquest l¨¨xic empresarial que funciona per reptes i compet¨¨ncies¡± i planteja la literatura ¡°nom¨¦s com a font de plaer i coneixement o com a patrimoni cultural, molt lluny de les possibilitats cr¨ªtiques de la literatura d¡¯advenir, escandalitzar, fragmentar, transgredir, de ser aquella ¡®estranya instituci¨®¡¯ que segons Derrida ¡®t¨¦ el poder de dir-ho tot¡¯¡±. Que un llibre pugui ¡°dir-ho tot¡±, aix¨° ¨¦s, que un lector sigui capa? d¡¯espr¨¦mer tot el que pot dir un llibre, ¨¦s una responsabilitat compartida que involucra l¡¯escola, les fam¨ªlies, institucions, biblioteques, llibreries i la resta del que anomenem sistema literari. Per¨° en mat¨¨ria d¡¯ensenyament, l¡¯empresa ¨¦s tit¨¤nica perqu¨¨ es parteix d¡¯una desigualtat hor¨¤ria: com explica Helena Soler Puig, professora de Llengua i literatura catalana a l¡¯Institut Men¨¦ndez y Pelayo de Barcelona, ¡°el pecat original ¨¦s la p¨¨rdua d¡¯hores lectives, de tres a dues setmanals, que arrosseguem des del 2008: aix¨° suposa setanta hores menys de classe de llengua al llarg del curs i fa molt dif¨ªcil treballar tot el curr¨ªculum de manera eficient, a la pr¨¤ctica comporta arraconar l¡¯estudi de la hist¨°ria liter¨¤ria¡±. Merc¨¨ Teixid¨® T¨¤sies, professora de l¡¯INS Josep Vallverd¨² de les Borges Blanques, reivindica de fet ¡°un replantejament seri¨®s que valori el fet literari per tal de crear bons lectors, amb sentit cr¨ªtic, i aix¨° exigeix temps¡±. Des del Departament s¡¯insisteix que ¡°el fet de no tenir unes lectures fixes permetr¨¤ dedicar-nos m¨¦s a una an¨¤lisi de diferents textos i de reflexi¨® cr¨ªtica¡±, per¨° la mateixa noci¨® d¡¯an¨¤lisi reclama una inversi¨® de temps que ara mateix no existeix.

Fa anys al Batxillerat (o a BUP i COU) es llegien t¨ªtols com el Quijote, Ball robat, Solitud o El poema de la rosa als llavis en forma de llibres sencers, com a artefactes art¨ªstics concebuts de la primera a l¡¯¨²ltima p¨¤gina. Avui s¡¯imposa la fragmentaci¨® (uns quants cap¨ªtols, alguns poemes, una escena) no per voluntat dels docents, sin¨® perqu¨¨ han de cobrir un curr¨ªculum sobre el qual seran examinats al final del cam¨ª amb q¨¹estions com ¡°el t¨°pic homo viator vol dir ¡®home viatger¡¯? (PAU 2024). Un sistema avaluatiu basat en reduccionismes de vertader/fals est¨¤ lluny de ser ideal per interrogar-se sobre el sentit i la signifaci¨® d¡¯un text. I de fons s¡¯albira l¡¯ombra d¡¯un dels grans elefants a la sala: el nivell d¡¯exig¨¨ncia requerit als estudiants. Com recorda Teixid¨® T¨¤sies, ¡°hi ha una certa pressi¨® tant per part del Departament d¡¯Educaci¨® com a escala social perqu¨¨ els alumnes vagin passant de curs, alguns cops sense haver assolit uns m¨ªnims¡±.

C¨¤non i tria de lectures

Un dels eixos de l¡¯actual pol¨¨mica assenyala la naturalesa de les lectures, quines i com. Des del Departament d¡¯Educaci¨® matisen que ¡°no desapareixen, seguiran existint dues lectures obligat¨°ries proposades a partir del patrimoni literari per¨° adaptades al projecte educatiu de cada centre¡±. El Subdirector general de Lleng¨¹es, Andreu Freixes, considera que fins ara ¡°hi havia molts centres coartats per aquestes lectures i aix¨° no permetia desplegar la compet¨¨ncia liter¨¤ria del nou curr¨ªculum, que diversifica t¨ªtols¡±. Bona part de la controv¨¨rsia neix de la confrontaci¨® de models, ras i curt: enlloc ¨¦s escrit que les lectures que es feien fins ara fossin incompatibles amb el treball per compet¨¨ncies. Gerard Segura, professor de Llengua catalana i literatura i director de l¡¯Institut Teresa P¨¤mies, est¨¤ conven?ut que ¡°la millor manera de treballar les compet¨¨ncies espec¨ªfiques d¡¯educaci¨® liter¨¤ria ¨¦s a trav¨¦s d¡¯unes obres can¨°niques: portem molts anys fent una lectura ¡®competencial¡¯ de La pla?a del diamant: quan la llegim tamb¨¦ parlem de la novel¡¤la simb¨°lica, de Faulkner, de Flaubert, del narrador subjectiu, de l¡¯estil lliure indirecte, del masclisme del Quimet...¡±. En el m¨®n de l¡¯educaci¨®, afegeix Segura, ¡°el m¨¨tode ¨¦s menys important que el contingut¡±.

En mat¨¨ria de c¨¤non, el consens entre professors ¨¦s m¨¤xim. ¡°Hem de con¨¨ixer i valorar el llegat cultural¡±, diu Soler Puig, i ¡°l¡¯¨²nica manera que els joves hi accedeixin ¨¦s a trav¨¦s de l¡¯escola: si no llegeixen Ausi¨¤s March, Merc¨¨ Rodoreda, Caterina Albert, Prudenci Bertrana o Lloren? Villalonga ara, ja no ho faran mai¡±. I Teixid¨® T¨¤sies apunta la mateixa realitat: ¡°Sovint l¡¯¨²nic contacte que t¨¦ un alumne amb els textos cl¨¤ssics ¨¦s a l¡¯institut. Si volem que la nostra cultura sigui valorada, ¨¦s fonamental que sigui ensenyada¡±. Fins i tot des de les llibreries comparteixen la preocupaci¨® per la p¨¨rdua de referents: Fe Fern¨¤ndez, de l¡¯Espolsada, es queixa que ¡°el desprestigi de les humanitats ve de lluny i si ens carreguem el patrimoni com¨², el que ens fa poble per haver llegit una s¨¨rie d¡¯autors, deixem enrere un bagatge cultural compartit¡±. I ?ric del Arco, des de la Documenta i com a president del Gremi de Llibreters, alerta que moltes llibreries no sabran ¡°quins llibres han de tenir ni en quines edicions¡± i lamenta que els alumnes hagin de llegir ¡°nom¨¦s dos llibres l¡¯any: al batxillerat haur¨ªem d¡¯exigir una cultura liter¨¤ria superior¡±. El professor i educador Joan Carles Navarro creu que aquesta edat ¨¦s ¡°l¡¯¨²ltima oportunitat que tenim per intentar reenganxar-los a la lectura, oferir un cl¨¤ssic suposa una gran responsabilitat perqu¨¨ podem entusiasmar-los amb l¡¯obra o aconseguir que la detestin per sempre m¨¦s. I aix¨°, en gran mesura, no dep¨¨n dels estudiants, sin¨® del mediador literari¡±. De fet una bona mediaci¨® i una formaci¨® liter¨¤ria ¨°ptima per part dels professors ha estat sempre un dels m¨¨todes m¨¦s reeixits per inocular el fam¨®s virus de la lectura. No cal ser John Keating, per¨° amb m¨¦s hores lectives, m¨¦s preparaci¨®, m¨¦s consci¨¨ncia de cl¨¤ssics, i una aproximaci¨® comparatista al fet literari, el cam¨ª per fer n¨¦ixer vocacions human¨ªstiques ¨¦s for?a m¨¦s agra?t.

Mem¨°ria i oralitat

Per molt que els neuroling¨¹istes ens recordin les bondats d¡¯entrenar el quilo i mig de massa encef¨¤lica que anomenem cervell, la retentiva no t¨¦ bona premsa en l¡¯ensenyament per compet¨¨ncies. La professora Soler Puig ¨¦s contundent: ¡°la dicotomia entre un aprenentatge memor¨ªstic i un altre de competencial ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia perversa: sense mem¨°ria no hi ha aprenentatge possible¡±. I en canvi el nou model en part treballa per evitar l¡¯aprenentage basat en la degluci¨® de continguts de manera acr¨ªtica. Soler Puig discrepa de la idea que el nou model proposat sigui competencial i l¡¯anterior, memor¨ªstic: ¡°Llegir unes obres liter¨¤ries concretes i comprendre-les situant-les en el seu context no ¨¦s aprendre-se-les de mem¨°ria¡±. Gerard Segura adverteix que ¡°les proves PISA ens estan dient que els sabers i els continguts s¨®n importants: si no recordes res no pots aprendre res, tot el que aprenem es fonamenta i es consolida sobre el que recordem¡± i de fet a les seves classes de primer d¡¯ESO fa aprendre alguns poemes de mem¨°ria.

De vegades conv¨¦ estudiar altres models acad¨¨mics per desterrar prejudicis. L¡¯escola italiana, per exemple, fa treballar la mem¨°ria des de la prim¨¤ria. Dels 6 als 10 anys aprenen i reciten textos de Pascoli o Carducci i a la secund¨¤ria, sigui o no l¡¯itinerari human¨ªstic, estudien i llegeixen Dante, Petrarca, Boccaccio, Ariosto, Manzoni i m¨¦s enll¨¤ Montale, Quasimodo i Ungaretti. ?s a dir, els seus cl¨¤ssics. Un aprenentatge que es combina amb una altra de les virtuts del sistema educatiu itali¨¤: els ex¨¤mens orals (le interrogazioni) al llarg de totes les etapes educatives i en totes les modalitats. La capacitat discursiva, el domini de l¡¯oralitat i l¡¯excel¡¤l¨¨ncia argumentativa que detenten molts italians s¨®n, s¨ª, una conquesta que comen?a a les aules. Segura considera que aqu¨ª s¡¯haurien de fer m¨¦s proves orals i destaca, a favor de la causa, el creixement de les r¨¤dios de centre i dels podcasts. No es tracta d¡¯anar recitant poemes pels passadissos (malgrat que on s¡¯ha de signar?) per¨° ajudar a fer servir la mem¨°ria per articular discursos ¨¦s un dels regals m¨¦s preuats que pot fer un pedagog.

Els cl¨¤ssics dels estudiants

En qualsevol pol¨¨mica educativa sempre opinen els experts, el departament, els professors i fins i tot els tertulians nostres de cada dia. Per¨° poques vegades sentim la veu de qui pateix o gaudeix les lectures en carn pr¨°pia. Heus aqu¨ª un mostrari d¡¯alumnes de Batxillerat, de l¡¯INS Men¨¦ndez y Pelayo, a prop¨°sit de lectures prescriptives, c¨¤nons i cl¨¤ssics que han llegit a l¡¯institut:

• J¨²lia Delgado (16 anys): ¡°El que m¨¦s m¡¯ha agradat ¨¦s Otel¡¤lo, de Shakespeare. No l¡¯hauria llegit pel meu compte. Si estudies b¨¦ la teoria potser pots aprovar sense llegir-te els llibres, per¨° per relacionar idees correctament sempre ¨¦s millor la lectura¡±.
• Giuliana di Bernardo (17 anys): ¡°De La transformaci¨®, de Kafka, em va impactar la for?a narrativa i la rellev¨¤ncia en l¡¯actualitat. Per aprendre a fer servir conceptes literaris s¡¯ha de partir dels llibres, la teoria no ¨¦s suficient sense la pr¨¤ctica¡±.
• Laia, Jhoselin, Eloisa (16 anys): ¡°El llibre que ens va impactar m¨¦s a literatura universal va ser Tristany i Isolda. Molts dels cl¨¤ssics que ens fan llegir s¨®n enriquidors i s¨®n la base liter¨¤ria dels segles posteriors¡±.
• Alison (16 anys): ¡°El llibre que m¨¦s m¡¯ha agradat ¨¦s Cims borrascosos, perqu¨¨ t¨¦ drama i amors impossibles. Crec que per poder relacionar idees i conceptes s¡¯ha de treballar a partir del llibre per veure com es veuen reflectits i no nom¨¦s com a teoria¡±.
• Timoteo Ca?ameras (17 anys): ¡°M¡¯ha agradat especialment Cr¨®nica de una muerte anunciada, de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, per la seva originalitat, el simbolisme i el vocabulari entenedor. Els anomenats cl¨¤ssics funcionen com a fonament de la literatura actual, els considero de lectura obligat¨°ria¡±.
• M¨¤rius Fonatet (17 anys): ¡°El llibre Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar, em va agradar molt per l¡¯argument, un nen amb altes capacitats que ha d¡¯afrontar una s¨¨rie de reptes. Els cl¨¤ssics s¨®n molt interessants i m¡¯agrada que ens els facin llegir perqu¨¨ acostumen a sorprendre la majoria d¡¯alumnes¡±.