Cassandra Fedele, una dona humanista

Humanit¨¤ries, les dones ho s¨®n quasi totes per llei de natura; humanistes, nom¨¦s unes quantes. Poques, certament, si ens referim al per¨ªode daurat de les lletres humaniores, ¨¦s a dir, de mitjan segle XIV al segle XVI; per¨° aix¨° ¨¦s degut a l¡¯acc¨¦s gaireb¨¦ impossible de les dones als estudis superiors durant molts segles de la hist¨°ria d¡¯Europa. Cassandra Fedele (Ven¨¨cia, 1465-1558) va ser una d¡¯aquelles poques dones que, amb un s¨°lid coneixement de la llengua llatina ¡ªque ja nom¨¦s sabien els clergues i els savis¡ª, va poder discursejar en tres ocasions, molt excepcionalment, a la Universitat de P¨¤dua, instituci¨® en qu¨¨, tamb¨¦ de manera excepcional, es va doctorar en Humanitats el 1678 Elena Cornaro Piscopia, primera dona a aconseguir-ho segons els historiadors.

Dones insignes que van poder dedicar-se a les lletres sempre n¡¯hi ha hagut, malgrat totes les dificultats que sabem: Safo ¨¦s un, o una, dels gran poetes de qualssevol temps; l¡¯alexandrina Hipatia va destacar en les matem¨¤tiques i l¡¯astronomia al segle V; l¡¯edat mitjana va con¨¨ixer les tamb¨¦ rares trobairitz (trobadores), i fins i tot hi va haver un papa-mama (la papessa Joana, potser llegenda); Louise Lab¨¦ ¨¦s una enorme poetessa del Seizi¨¨me franc¨¨s; Madame de Ch?telet sabia m¨¦s matem¨¤tiques i f¨ªsica que Voltaire, el seu amant; Madame de S¨¦vign¨¦ va escriure a la seva filla un dels epistolaris m¨¦s intel¡¤ligents i cultes que mai vagin escriure ¨¦ssers humans; el segle XIX angl¨¨s va donar tres o quatre dels seus millors novel¡¤listes ¡ªJane Austen, les tres germanes Bront?, George Eliot¡ª, i aix¨ª, de mica en mica, de fet molt lentament en altres professions, les dones van destacar en els mateixos camps que els homes.

Arribats als nostres dies, tanmateix, s¡¯ha produ?t una certa desproporci¨®, en el terreny de la literatura, entre la qualitat de les obres que escriuen les dones i el m¨¨rit o el valor que se¡¯ls atorga: com va passar sempre amb els homes, hi ha escriptores d¡¯enorme qualitat (Caterina Albert) i n¡¯hi ha que assoleixen un ¨¨xit molt superior al valor del que han escrit (Merc¨¨ Rodoreda, Irene Sol¨¤; tot s¨®n gustos). Tamb¨¦ va ser molt llegida Ayn Rand als anys 1940-1960 ¡ªquatre milions d¡¯exemplars venuts en pocs anys als Estats Units; diverses edicions en castell¨¤, abans i ara fa poc¡ª i no ha interessat mai als lectors culturalitzats, llevat de Harold Bloom; per¨° encara ¨¦s lectura preferida de gent com Alan Greenspan, Elon Musk, Steve Jobs i Javier Milei. En parlarem en un altre article. Hi ha moltes causes que expliquen que un llibre sigui un ¨¨xit, i molt sovint no s¨®n estrictament liter¨¤ries.

A causa de la dificultat que van tenir les dones s¨¤vies, erudites o curioses per fer-se con¨¨ixer, ¨¦s dif¨ªcil trobar, en els registres de la hist¨°ria liter¨¤ria, dones que escriguessin malament o que discursegessin amb ignor¨¤ncia ¡ªfenomen molt freq¨¹ent en la literatura escrita per homes. Aquest no ¨¦s el cas de la dona i del llibre que ens ocupen: Cassandra Fedele, Discurs en lloan?a de les lletres i altres escrits human¨ªstics, edici¨® biling¨¹e llat¨ª-catal¨¤, traducci¨® impecable de M. Isabel Segarra (Martorell, Adesiara, 2024).

El primer dels discursos que el lector trobar¨¤ en aquest llibre apunta a una q¨¹esti¨® que avui posseeix encara m¨¦s vig¨¨ncia que al segle XV: ¡°Hauria estat ben poca cosa haver nascut a Ven¨¨cia, centre de comer? tan concorregut per tots els pobles, si no s¡¯hi afeg¨ªs l¡¯educaci¨®, tan important com la devoci¨® i la fe religiosa ... ?s veritat que jo no he considerat mai que els diners, els palaus luxosos, les riqueses i tot all¨° que habitualment ens atreu hagi de ser comptat entre els plaers sans. Per P¨°l¡¤lux, la fam de la cobejan?a mai no s¡¯apaga, mai no se sadolla! ... ?s aix¨ª: els homes [en llat¨ª declinat, homines, suma d¡¯homes i dones], precisament perqu¨¨ disposen de la paraula, s¨®n superiors a les b¨¨sties. ... ?Qu¨¨ ¨¦s m¨¦s digne, m¨¦s honestament desitjable o m¨¦s escaient a l¡¯esplendor de les ciutats que els estudis de filosofia?¡±. Com era d¡¯esperar, el lector trobar¨¤ en els discursos, despr¨¦s en les cartes de la ¡°divina¡± Cassandra, els t¨°pics neoplat¨°nics i alguns de peripat¨¨tics, la lloan?a de l¡¯eloq¨¹¨¨ncia ciceroniana i l¡¯elogi del governant-fil¨°sof que van escaure a les lletres de tot el per¨ªode human¨ªstic.

Tamb¨¦ ¨¦s propi del seu temps ¡ªencara Cervantes va mostrar opinions d¡¯aquesta llei a la primera part del seu llibre, no a la segona¡ª deixar anar alguna mostra d¡¯islamof¨°bia i d¡¯antisemitisme, com en una carta de Cassandra a la reina Isabel de Castella, que desitjava allotjar la humanista veneciana a la seva cort: ¡°Tothom est¨¤ d¡¯acord a afirmar que v¨®s [la reina Isabel] heu vingut del cel per apaivagar aquestes revoltes i per reprimir els enemics de la fe cristiana ... V¨®s heu estat l¡¯¨²nica que, amb el vostre guiatge i amb les tropes al vostre servei, heu dirigit un ex¨¨rcit a combatre contra el monstru¨®s poble dels infidels¡±. No cal amo??nar-se: al seu moment aix¨° formava part del que ara anomenem el ¡°pol¨ªticament correcte¡±.