Per anar a Mallorca no vaig enlloc

Per anar a Mallorca no vaig enlloc¡±, va sentenciar la meva amiga despr¨¦s de fer un glop al vermut. ?rem en una terrassa d¡¯un xamfr¨¤ de l¡¯Eixample fa dos dissabtes, mentre m¡¯explicava qu¨¨ volia fer a l¡¯estiu i, en conseq¨¹¨¨ncia, la discussi¨® que havia tingut amb la parella. Ella, que es dedica a un ¨¤mbit professional molt m¨¦s ben pagat que el sector cultural, no concebia gaudir de les vacances ¡°a menys de tres hores en avi¨®¡±; en canvi, el seu xicot, per motius que no venen al cas, nom¨¦s podia escapar-se una setmana i a un lloc no gaire lluny.

A l¡¯antologia d¡¯articles La ciudad de Dios (Altamarea), Pasolini descriu l¡¯estiu com l¡¯¨²nic per¨ªode en qu¨¨ es llan?a ¡°a la vida con un irrazonable temor a perderla¡±. Sens dubte, una descripci¨® molt m¨¦s rom¨¤ntica i embellida del que seria la realitat d¡¯aquesta angoixa moderna que, a l¡¯hora de projectar-nos en els pr¨°xims mesos assolellats, ens esclavitza sota anhels de viv¨¨ncies espremudes fins a l¡¯¨²ltima gota. Ja no ens ¨¦s suficient gaudir del merescut descans de l¡¯any laboral amb becaines de tres hores al sof¨¤ de casa l¡¯¨¤via, al poble, sin¨® que hem de marxar a rec¨®rrer la punta m¨¦s remota de l¡¯esfera terrestre. Pugen les temperatures, i la forma en qu¨¨ lluitem per suportar-les correspon a un imaginari reservat als privilegiats de la ficci¨® audiovisual: volem la pl¨¤cida Toscana de Call me by your name, l¡¯aventura de Moonrise Kingdom, el luxe de The White Lotus o els banys en el blau de la Gr¨¨cia de Mamma Mia.

Resulta curi¨®s que, en una ¨¨poca en qu¨¨ tendim a mitificar el passat i, de retruc, a ancorar-nos en un sentiment de nost¨¤lgia per uns anys de senzillesa i austeritat, tinguem ideals de viatge i de vacances vinculats a una intensitat sofisticada. Amb unes condicions socioecon¨°miques que ens fan estr¨¦nyer el cintur¨® dia si i dia tamb¨¦, el mandat incessant de la productivitat i un pron¨°stic del planeta apocal¨ªptic, haur¨ªem de voler passar les tardes jugant a cartes, mentre fem temps per sopar la rutin¨¤ria amanida de tom¨¤quet i cogombre. Per¨° aix¨° ¨²ltim seria tornar-nos animals de costums, com b¨¦ ens recorda La Vuelta ciclista de cada agost, i si hi ha algun adre?ador pel qual no estem disposats a passar ¨¦s pel de la monotonia i l¡¯avorriment. Per molt que ens lamentem per la potencial deshumanitzaci¨®, ja no volem ser aquell nen de Verano azul que es retroba amb el seu primer amor: som al¡¤l¨¨rgics a la repetici¨®, i l¡¯estiu ens permet fantasiejar amb unes vides plenes d¡¯exotisme.

?s comprensible que, davant del poc marge de llibertat que ens deixa el capitalisme, quan podem decidir sobre el nostre temps lliure ho fem de la manera m¨¦s atractiva possible. Per¨° aquesta ¨¦s la trampa del sistema consumista: creure en l¡¯equival¨¨ncia del plaer amb exhuber¨¤ncia. El repte, suposo, est¨¤ a fer caure el prejudici que l¡¯experi¨¨ncia ser¨¤ m¨¦s fruct¨ªfera com m¨¦s ins¨°lita. I en acceptar que, per molt que des de la dist¨¤ncia tot ens resulti m¨¦s desitjable, un sempre torna a casa havent descobert el miratge.