¡®Pickwick¡¯ i la cr¨ªtica

A ix¨ª hem arribat a l¡¯¨²ltim article de la temporada ¡ªqui marginaliapassa, anys empeny. En aquesta ocasi¨® parlarem del ress¨° que va tenir el llibre prodigi¨®s de Charles Dickens, la seva primera novel¡¤la, escrita als vint-i-cinc anys com qui no vol la cosa, llindar d¡¯una obra monumental, desigual per cert, per¨° sempre amb una prosa viva, entenedora, vehement, tot plegat una literatura fastuosa escrita per agradar als lectors.

Als lectors, certament, va agradar-los, m¨¦s encara despr¨¦s de l¡¯aparici¨® de Sam Weller, fill, al cap de poques entregues de l¡¯obra a l¡¯Evening Chronicle de Londres. Per¨° tamb¨¦ va agradar a la cr¨ªtica, cosa menys important que l¡¯altra per a la carrera de Dickens, per¨° de gran import¨¤ncia per entendre que, en aquell temps, la cr¨ªtica era una professi¨® solvent i assenyalava el pols d¡¯una opini¨® s¨¤via, culta, respectada i potent. Avui ¨¦s m¨¦s profit¨®s col¡¤locar un bon anunci a la premsa escrita o a la televisi¨® que trenta articles elogiosos i vint paneg¨ªrics apassionats: no hi ha cr¨ªtica al nostre pa¨ªs, ning¨² no fa cas de l¡¯avaluaci¨® d¡¯un professional de la lectura, i cap llibre no deixa de vendre¡¯s, ni es ven en abundor, pel fet que un cr¨ªtic en digui penjaments o meravelles.

Els anglesos, acostumats a una literatura humor¨ªstica que a Espanya, per posar un exemple, havia desaparegut amb la Contrareforma, no van trigar gens a lloar l¡¯aire humor¨ªstic, cordial i bonhomi¨®s de les aventures del club Pickwick. Tan prest com el mes d¡¯agost de 1836, quan l¡¯obra encara no havia estat publicada en forma de llibre, el Metropolitan Magazine ressenyava: ¡°L¡¯enginy (wit) d¡¯aquests papers ¨¦s subtil i corre per sota de la superf¨ªcie; el seu humor (humour) no ¨¦s el que escau a l¡¯extravag¨¤ncia sin¨® el que ¨¦s propi de la naturalesa¡±. Un altre cr¨ªtic, que devia con¨¨ixer b¨¦ la hist¨°ria liter¨¤ria del continent, escrivia el gener de 1837: ¡°El Sr. Pickwick, de tanta anomenada, ¨¦s un leg¨ªtim successor de Don Quijote; en realitat, ¨¦s el Don Quijote cockney del segle XIX, que, en comptes de portar una armadura de ferro, corre encabit en un bon abric de pells com els dels regidors, i, en comptes de llan?a i espasa, exhibeix uns poders de declamaci¨® amb els quals tira avant a batalles terribles contra el malfactor, l¡¯opressor i l¡¯innocent¡±. I encara: ¡°No coneixem cap publicaci¨® que produeixi un divertiment m¨¦s genu¨ª que el que generen aquests Papers de Pickwick¡±.

Un altre, amb bons coneixements de la tradici¨® novel¡¤l¨ªstica anglesa, escrivia el desembre de 1836 a la revista angl¨°fona Athenaeum: ¡°Els Pickwick Papers, de fet, estan bastits amb dues lliures de Smollett, tres unces de Sterne, un grapat de Hook i un pessic de la gram¨¤tica de Pierce Egan; en suma: incidents a pler, servits amb una molt original sauce piquante¡±. La senyora Mary Russell Mitford escrivia en una carta del 30 de juny de 1837: ¡°S¨®n divertits ¡ªla vida a Londres¡ª sense cap cosa desplaent; i s¨®n tan veritables que podr¨ªeu recitar-los a qualsevol passant que top¨¦ssiu al carrer... No sembla que l¡¯autor hagi conegut l¡¯obra gr¨¤fica de Hogarth, amb la qual el Pickwick tindria molta de semblan?a si no fos que Dickens hi assoleix un punt de vista molt m¨¦s amable, un punt de vista de gran humanitat, ben shakespeari¨¤¡±.

I un article faceci¨®s anomenat An Examination Paper: The Posthumous Papers of the Pickwick Club, escrit a Cambridge l¡¯any 1872, proposava aquestes preguntes als estudiants de l¡¯¨¨poca per passar la ¡°selectivitat¡±: ¡°Digueu en quantes ocasions la novel¡¤la especifica que el ¡®noi gras¡¯ no s¡¯adorm, i en quines circumst¨¤ncies no corren ni el Sr. Pickwick ni el Sr. Weller, pare. Digueu de quines expressions, emprades en una avinentesa, podem deduir a quina velocitat m¨¤xima camina el Sr. Pickwick¡±. Avui no ho encertaria ni el millor estudiant d¡¯aquella universitat.

Sumeu-hi, a tot aix¨°, el car¨¤cter juganer, baldament infidel, de l¡¯extraordin¨¤ria versi¨® de Josep Carner dels Pickwick Papers (Ed. Proa) i us resultar¨¤ lectura obligada aquest estiu. I feu cas del consell de Mart¨ª de Riquer: el Quijote, sencer cada anyada; el Pickwick, almenys un cop cada tres anys, de dalt a baix.