¡®Les feres¡¯ d¡¯Uriol Gilibets: Una faula sobre la fe i el safareig als pobles

Hi ha un passatge de la novel¡¤la on un escamot ve?nal pentina el bosc del poble a la recerca d¡¯un mort. Davant la infructuositat de l¡¯empresa ¡ªdel cad¨¤ver, ni rastre¡ª, els vilatans es consolen: ?com a m¨ªnim haurem estirat les cames. Fer salut!? Aquesta reacci¨® dels personatges, en acabar de llegir el debut d¡¯Uriol Gilibets, se¡¯m va fer perfectament extensible. Perqu¨¨ Les feres (La Segona Perif¨¨ria) ¨¦s narrativa del vagareig, literatura epic¨²ria d¡¯esperit diletant, on els conflictes no es resolen, s¡¯amunteguen. El rector que es torna boig, el substitut que desapareix, les desercions d¡¯un pessebre vivent on tothom ha de fer el mateix rol de Nadal a Nadal, per molt que els anys tibin, perqu¨¨ enlloc trobar¨¤s millor repartits ¡ªi encotillats¡ª tots els papers de l¡¯auca com en un poble petit; Sant Gonera, la vila pels carrers de la qual Gilibets ens duu de bracet, n¡¯¨¦s un. Per¨° no pas un de qualsevol: Sant Gonera ¨¦s ?el lloc m¨¦s allunyat dels llocs allunyats de tot el pa¨ªs?.

La llunyania, a Les feres, t¨¦ tres dimensions: Sant Gonera ¨¦s lluny de l¡¯urbs, del temps i de la realitat; l¡¯indret ¨¦s incartografiable i convenientment fictici. ?Volia crear un lloc amb la seva l¨°gica i la seva manera de fer?, explica l¡¯autor, ?que cadasc¨² es pogu¨¦s fer la seva Sant Gonera particular. M¡¯agrada pensar aix¨° que he escrit com una faula?. Aquesta desvinculaci¨® temporal es fa palesa en una tecnologia nom¨¦s manifestada, d¡¯hora en punt en hora en punt, en els repics de la campana parroquial. ?s precisament anant a missa que la Carmeta Pe¨¹lles troba l¡¯alcalde dormint la mona amb el cul enlaire, per¨° sense cap smartphone abraonant-s¡¯hi. Cap tel¨¨fon a la vista, nom¨¦s un poble rient per sota el nas, tapant-li les vergonyes a l¡¯autoritat engatada i, per descomptat, gaudint del moment.

?s en la fe i en el safareig, aix¨ª doncs, on els personatges de Les feres troben la narrativa que basteix el poble. ?L¡¯acte religi¨®s?, hi torna Gilibets, ?ja ¨¦s m¨¦s social que espiritual; b¨¦, pel que em diuen. Per¨° s¨ª que est¨¤ en joc la possessi¨® del relat. Abans de baix a dalt, amb l¡¯eucaristia pel mig, i m¨¦s tard de forma horitzontal i a base d¡¯h¨°sties. M¡¯agrada veure el safareig no com un inter¨¨s cap a l¡¯altre, sin¨® cap a un mateix. Entre el rumor i la veritat, nom¨¦s hi ha alg¨² disposat a pagar-te una cervesa perqu¨¨ el creguis?. O convidar-te a l¡¯¨²ltima, que com escriu Gilibets, ?fot un fred de d¨¦u i la darrera sempre ¨¦s la que abriga?. Aquest sentit de l¡¯humor genu¨ª i esmolat ¨¦s la ra¨® m¨¦s poderosa per recomanar una novel¡¤la promoguda com una barreja de Jos¨¦ Lu¨ªs Cuerda i els Monty Python, per¨° que sobretot troba els fonaments a les barres dels casinos de poble, on es juga a la botifarra i on es carda a parir al mort i a qui el vetlla. ?Als pobles hi ha molta com¨¨dia i molt humor en les desgr¨¤cies i en el fet d¡¯anar tirant?, reconeix l¡¯autor, ?si escoltes una mica les converses, pots trobar les millors rematades humor¨ªstiques.

Fa de molt mal dir, quan l¡¯espai d¡¯acci¨® d¡¯un llibre ¨¦s un personatge m¨¦s; per¨° ¨¦s que Sant Gonera ¨¦s el protagonista absolut de la novel¡¤la. ?La idea inicial era que els personatges tinguessin m¨¦s pes, per¨° posat dins de la hist¨°ria vaig anar veient que el poble se¡¯ls feia seus i no ho vaig voler lluitar. Al final, em sento com el Regidor d¡¯assumptes exteriors del poble, poca cosa tinc a dir?. Aquest acte d¡¯abandonar-se a l¡¯albir de la pr¨°pia escriptura contrasta amb el tarann¨¤ dels vilatans de Sant Gonera, un ?penitents que guardaven les galetes bones per un dia que mai no acabava d¡¯arribar?; la definici¨® nom¨¦s t¨¦ gust de met¨¤fora si no has estat pujat per una ¨¤via creient de classe treballadora. ?Hi ha alguna cosa de pa¨ªs en el fet de posposar la felicitat?. Ja arribar¨¤, considera Uriol Gilibets, ?aquesta mentalitat ajuda a no patir tant i a gaudir poc. ?s una manera de prendre¡¯s la vida que jo no criticar¨¦ pas, perqu¨¨ tot i que no m¡¯agradi gens, ¨¦s la meva?.

Les feres

Uriol Gilibets
La Segona Perif¨¨ria
152 p¨¤gines
18 euros