La reinterpretaci¨® constant d¡¯Enric Casasses

?s ben sabuda la manera de treballar d¡¯Enric Casasses amb els poemes. Els escriu, els diu i, anys despr¨¦s, quan ja han circulat en recitals, els publica en paper. La paraula viva, oral, es converteix en escrit a trav¨¦s de la recitaci¨®: d¡¯aqu¨ª ve la identificaci¨®, tant pr¨°pia de la seva obra, entre el text i la veu. Aquest proc¨¦s d¡¯acci¨®-dicci¨® po¨¨tica implica un retorn a l¡¯obra arxivada, que s¡¯actualitza a trav¨¦s de la publicaci¨®, en un moviment continu endavant-enrere que implica un proc¨¦s de reinterpretaci¨® de la pr¨°pia po¨¨tica i, tamb¨¦, una revisi¨® de la tradici¨® liter¨¤ria de la qual beu.

¡°A quina calaixera he endre?at el parad¨ªs? a quina calaixera m¡¯he ficat?¡± es preguntava Casasses el 1991, a l¡¯¨ªndex del llibre La cosa aquella, que aplegava poemes escrits als setanta i que Emp¨²ries don¨¤ a con¨¨ixer en una edici¨® que marc¨¤ l¡¯inici del seu reconeixement p¨²blic. Trenta anys despr¨¦s, Casasses ¨¦s considerat un dels pals de paller de la tradici¨® po¨¨tica contempor¨¤nia, no nom¨¦s per la seva dilatada i polifac¨¨tica traject¨°ria com a poeta, assagista, dramaturg i traductor, sin¨® tamb¨¦ per la seva influ¨¨ncia entre un ampli espectre de poetes que el tenen en compte quan versifiquen.

A la ra¨® aplega poemes escrits entre 2007 i 2011, que Cassases anava guardant mentre confeccionava el llibre il¡¤lustrat El nus la flor (2018), un projecte art¨ªstic que, inclogu¨¦, a m¨¦s del volum, un disc, un concert i un recital. Com ha confessat en m¨¦s d¡¯una ocasi¨®, fins que no va poder deixar enrere aquest llibre no es va atrevir a recuperar els poemes, arxivats en dues carpetes, que ara treu a la llum, molts dels quals ja havien circulat vivament, en recitals. El llibre es compon de dues parts: ¡°A la ra¨®¡± (amb 48 poemes i un apartat de notes) i ¡°A taula¡± (amb 18 poemes en prosa).

El recull, de gran diversitat m¨¨trica i formal, reflexiona sobre la ra¨® (que ¨¦s invocada en el t¨ªtol) i la vida, dos elements units per l¡¯os que protagonitza els heptas¨ªl¡¤labs inicials: ¡°Entre el cervell del tal¨®/ i el metatars de la idea/ tens un os, un escal¨®/ que xucla vida i ne crea.¡± La ra¨® casassiana ¨¦s, com diu a ¡°Lla?¡±, una ra¨® que vessa i fa sortir a la llum veus i cants. Convoca, doncs, una ¡°llum m¨¦s fonda que la nit i m¨¦s palpable i palpadora que la pluja¡± (¡°Poema¡±) i implica una fantasia que ¨¦s ¡°centre del m¨®n i al¨¨ del viure¡± (¡°La paraula aquesta de la fantasia¡±). El poeta en dep¨¨n i, si no hi ¨¦s, la manca li ¡°dona branca¡± i li entrebanca ¡°totes les llets¡± (¡°Tot poema, tu¡±).

Concebuda, tamb¨¦, com a di¨¤leg amb altres creadors ¡ªpoetes, companys i artistes presents en dedicat¨°ries i citacions, o mencionats dins els poemes¡ª, la poesia casassiana es justifica (es raona i s¡¯enraona) a trav¨¦s de poemes d¡¯altri. ?s borda, com els bruixots i les fades de ¡°Tots som bords¡±. N¡¯¨¦s una bona mostra ¡°Tot ¨¦s cara i gest¡±, on els versos de Ramon Llull, Ausi¨¤s March, Joan Maragall, M. Ant¨°nia Salv¨¤ i Joan Salvat-Papasseit serveixen a un orfenet per demanar a d¨¦u que plogui. O ¡°Nosaltres i els agermanats¡±, un poema on ressona Foix, en qu¨¨ l¡¯¡±aire antic¡± d¡¯una mestressa ¨¦s el senyal gr¨¤cies al qual el poeta pot fugir al galop.

La llengua po¨¨tica de Casasses ¨¦s filla de moltes deus, com l¡¯escalenc que trobem a ¡°Proa de viol¨ª¡±, el parlar casserrenc que evoca a ¡°Romancet¡±, els jocs fon¨¨tics i amb la rima de l¡¯¡±Oda al d¨¦u n¡¯hi duo¡± i ¡°Al trenc¡±, o les frases fetes trabucades d¡¯¡±I en sortim vius¡±. Un dels recursos m¨¦s habituals en la llengua casassiana ¨¦s el joc amb la fusi¨® i repetici¨® de pronoms: ¡°afanya¡¯t/ no corris/ atura¡¯t/ sigue-hi s¨¤pigue-ho/ s¨¤pigue¡¯n s¨¤pigue¡¯ns/ que ve el dest¨ª/ a demanar-te i tu/ tingues almenys unes mans buides/ per oferir-li¡± (¡°Diuen les veus¡±).

A la ra¨® trobem poemes bastits a partir d¡¯experi¨¨ncies quotidianes, de les quals emanen imatges radiants, o fins i tot c¨°miques. A ¡°Les complicacions humanes¡± s¡¯explica el ¡°descobriment¡± que fa una noia a muntanya: ¡°i et fots a furgar a terra/ trenques un tros d¡¯arrel/ i me l¡¯allargues i veient/ la teva cara que irradia/ el mossego i el xuclo. Has descobert/ la regal¨¨ssia¡±. D¡¯altres poesies imaginen situacions improbables: a ¡°Examen de consci¨¨ncia, 2a convocat¨°ria¡±, el poeta entra dins ¡°el soterrani¡± de si mateix, on sent xiu-xius i veu monstres, i en surt ¡°d¡¯un cop de cul¡±. I a ¡°Orella¡±, s¡¯identifica amb l¡¯¡±instrument del sentir-hi¡± i ou cleques, bum-bums i xup-xups.

En bona part dels poemes d¡¯¡±A taula¡± es descriuen paisatges naturals on la mirada casassiana es projecta cap alguns dels elements que l¡¯envolten (un borinot, ocells negres, el mar, una tramuntanada o un llimac), sovint canviant la perspectiva des d¡¯on els diu o pensa. La visi¨® d¡¯un voltor li fa creure que vol deixar ¡°pelats¡± els ossos del parad¨ªs; unes patellides s¨®n, com sirenes, ¡°cantadores de can?ons¡±. En una de les composicions finals (¡°Tretze¡±), l¡¯entrada d¡¯una ¡°intrusa¡± en un cau de mala mort crea un efecte estrany: les b¨¨sties i els homes s¡¯aturen i callen, ja no saben qui s¨®n. Tot un univers palpita, ressona i viu a A la ra¨®.

A la ra¨®

Enric Casasses
Edicions 62
96 p¨¤gines
17,90 euros