Laia Vi?as retrata la generaci¨® de la Ruta del Bakalao a ¡®Aqu¨ª Baix¡¯

Les primeres set o vuit p¨¤gines d¡¯Aqu¨ª baix s¨®n meravelloses: el lector assisteix al cl¨ªmax (¡°el bombo que va ficant-se dins i s¡¯acobla al cor i ja no tinc batecs, tinc ritme, tinc els ulls grossos, tinc les cames dures i la mand¨ªbula ballarina¡±) i les posteriors acaballes d¡¯una nit de bauxa boja, quan toca sortir a la llum del sol i caminar cansats i menjar carbohidrats, i aqu¨ª els moviments dels protagonistes adquireixen la lleugeresa paradoxalment pesant dels records v¨ªvids, en una atmosfera que podria recordar el final de La dolce vita de Fellini per¨° en versi¨® poligonera, quasi des¨¨rtica, incloent un contrast tan sobtat com natural amb la vida que segueix all¨¤ afora (una nena tendr¨ªssima, al film; una tradici¨® popular de dones que recorden els morts, a la novel¡¤la). Tot i que el llibre no aconseguir¨¤ sostenir gaire m¨¦s temps l¡¯impacte inicial, i que al conjunt no li manquen irregularitats, una arrencada tan intensa i una prosa tant d¡¯al¡¤luvi¨® permeten fer-se una idea s¨°lida del que pret¨¦n Laia Vi?as i gaudir dels encerts.

La protagonista de la novel¡¤la t¨¦ 24 anys i en els moments m¨¦s euf¨°rics ¨¦s capa? de confessar que ¡°voldria ser colossal¡±. Despr¨¦s, el dia a dia li dona prou motius per sospitar que no ser¨¤ f¨¤cil aconseguir-ho (emancipar-se ¨¦s dif¨ªcil, la trag¨¨dia de les morts sobtades ja mostra la seva cara, el futur ¨¦s incert i l¡¯amor, inestable, etc.), per¨° per sort existeix aquell ¡°aqu¨ª baix¡± del t¨ªtol, ¨¦s a dir, el mapa de la Ruta del Bakalao, un territori fet de p¨¤rquings i naus industrials, de cigarrets i pastilles i ratlles compartides, de cossos que s¡¯estiren o es violenten o ballen, suen, vomiten, i tamb¨¦ d¡¯un catal¨¤ de frontera que no se sap si pertany al sud del Principat o al nord valenci¨¤, impur i xalest. El grup d¡¯amics que ens presenta Vi?as fan la Ruta com qui combrega a una missa perillosa i exuberant, i la prosa de l¡¯autora fa l¡¯impossible per reproduir aquella intensitat hedonista dels noranta. No ¨¦s f¨¤cil, per¨° se¡¯n surt amb una vivesa notable.

A risc de caure en l¡¯error del cr¨ªtic que demana a un llibre que sigui el que ell voldria i no all¨° que ¨¦s, el meu problema amb Aqu¨ª baix comen?a quan la novel¡¤la s¡¯allunya de les llums estrobosc¨°piques i els pitis compartits per endinsar-se en la quotidianitat m¨¦s convencional dels seus personatges, dibuixar-ne l¡¯entorn familiar o les rutines d¡¯entre setmana, fer expl¨ªcits els elements contextuals que expliquen el seu entusiasme entre innocent i nihilista per la festa i les drogues. En aquests passatges, que no s¨®n precisament escassos, res no est¨¤ malament, per¨° tampoc res ens apassiona prou per sentir-nos-hi plenament submergits; crec que el resultat hauria estat millor si Aqu¨ª baix, que amb tota probabilitat es promocionar¨¤ com una ¡°novel¡¤la sobre la Ruta¡±, s¡¯hagu¨¦s animat a ser, efectivament, una novel¡¤la sobre i nom¨¦s sobre la Ruta. Al cap i a la fi, en el desplegament de gestos, accions, sons i mirades que ens ofereixen les p¨¤gines ambientades a les discoteques o les voravies ja s¡¯intueix de sobres tot el que Vi?as ens explica m¨¦s serenament (per¨° no millor) a la resta del llibre, ¨¦s a dir: els ecos d¡¯aquell temps de crisi en el present no menys ferotge; la reivindicaci¨® d¡¯una gent, els bakaladeros, que foren jutjats en el seu moment com a mers irresponsables fins que els hem ent¨¨s com a integrants d¡¯una cultura complexa i arrelada en la rea?litat sociol¨°gica de l¡¯¨¨poca; i l¡¯amor autobiogr¨¤fic que l¡¯autora sent per uns personatges similars als seus pares.

Aqu¨ª baix?

Laia Vi?as?
L¡¯Altra Editorial
192 p¨¤gines. 18 euros