Merc¨¨ Ibarz, a favor de la mirada
¡®No pensis, mira¡¯ ¨¦s un breu assaig en el qual l¡¯escriptora, periodista i cronista d¡¯art reflexiona sobre la relaci¨® entre l¡¯obra d¡¯art i l¡¯espectador
L¡¯acte creatiu¡±, escriv¨ª Duchamp, ¡°no el realitza nom¨¦s l¡¯artista; l¡¯espectador posa l¡¯obra en contacte amb el m¨®n exterior en desxifrar i interpretar les seves qualificacions internes, i aix¨ª afegeix la seva pr¨°pia contribuci¨® a l¡¯acte creatiu¡±. Les paraules de l¡¯artista franc¨¨s s¨®n el punt de sortida de No pensis, mira, un breu assaig en el qual l¡¯escriptora, periodista i cronista d¡¯art Merc¨¨ Ibarz reflexiona sobre la relaci¨® entre l¡¯obra d¡¯art i l¡¯espectador, una relaci¨® que permet a Ibarz endinsar-se en q¨¹estions rellevants per comprendre com es construeix la recepci¨® d¡¯una obra i, per tant, com es construeix el gust no nom¨¦s en termes individuals, sin¨® tamb¨¦ col¡¤lectius. En efecte, a mesura que avan?a l¡¯assaig, Ibarz ressenya els interessos, els prejudicis i les forces, principalment de car¨¤cter mercadot¨¨cnic, que intervenen en la percepci¨® de l¡¯obra d¡¯art i, doncs, en la definici¨® de valor art¨ªstic i en la conseq¨¹ent difusi¨®, posteritat o oblit d¡¯obres i artistes. ?s cap mirada ¨¦s completament indemne.
Per aix¨°, l¡¯experi¨¨ncia personal d¡¯Ibarz vertebra aquest assaig que tamb¨¦ es pot llegir com el relat de la construcci¨® d¡¯una mirada. Es tracta d¡¯una mirada que evoluciona, madura i es torna cr¨ªtica en la mesura que pren consci¨¨ncia de les cont¨ªnues intoxicacions davant de les quals ha d¡¯estar alerta. ¡°?s t¨°xic el relat de l¡¯autoproclamada hist¨°ria de l¡¯art, ¨¦s t¨°xica l¡¯exclusi¨® sistem¨¤tica de tantes de les arts, artesanies i artistes, ¨¦s t¨°xic deixar de banda l¡¯art fora d¡¯etiquetes i els artistes que treballen en idiomes diferents dels del c¨¤non i la moda, que conformen una mena de base de l¡¯art, i es guanyen modestament la vida sense cridar l¡¯atenci¨® dels mitjans¡±, apunta Ibarz en les p¨¤gines finals de l¡¯assaig, unes p¨¤gines combatives a les quals arriba despr¨¦s d¡¯un recorregut biogr¨¤fic entorn de l¡¯evoluci¨® de la seva mirada. Aquesta t¨¦ com a moment d¡¯inflexi¨® la professionalitzaci¨® de l¡¯autora, que es convertir¨¤ durant la d¨¨cada dels noranta en una de les cronistes d¡¯art m¨¦s destacades del m¨®n period¨ªstic catal¨¤.
¡°Tot va engegar amb el batibull d¡¯exposicions, marxandatge i mercadot¨¨cnia del centenari el 1990 de la mort d¡¯ell, de Van Gogh. L¡¯any anterior voltava per terres franceses i em comprava algunes de les seves revistes d¡¯art: m¡¯ho vaig veure venir: seria un fil¨® per a una cronista cultural com servidora, que tot just havia comen?at a escriure notes i reportatges sobre exposicions en el magaz¨ªn del primer diari de Barcelona i un dels significats de la pen¨ªnsula¡±, recorda l¡¯autora, que l¡¯any anterior ja havia firmat un llarg reportatge sobre l¡¯art d¨¦co a Europa. Ibarz posa l¡¯accent sobre les car¨¨ncies dins del relat art¨ªstic vehiculat per les institucions muse¨ªstiques, unes car¨¨ncies que es fan particularment rellevants per a l¡¯autora a partir d¡¯aquell 1990, a partir del qual es produeix una mena d¡¯esclat de les exposicions que no es poden comprendre sense ¡°con¨¨ixer b¨¦ l¡¯economia i el funcionament de la propietat del museu¡±.
Aquesta presa de consci¨¨ncia no esborra l¡¯entusiasme d¡¯aquella adolescent que va quedar fascinada davant d¡¯un quadre de Matisse: al contrari, li afegeix una cons?ci¨¨ncia cr¨ªtica que li permet no nom¨¦s admirar el quadre, sin¨® entendre tot all¨° que hi ha fora d¡¯ell i que interv¨¦ en la seva percepci¨®. Aquesta presa de consci¨¨ncia ¡ªi aqu¨ª resideix l¡¯element m¨¦s interessant de l¡¯assaig¡ª porta a una reivindicaci¨® d¡¯una mirada no intoxicada, ¨¦s a dir, d¡¯una mirada lliure dels prejudicis externs, i tamb¨¦ d¡¯una mirada que no t¨¦ por de desconfiar d¡¯ella mateixa, una mirada que conjectura, dubta, interpreta, per¨° sense buscar mai un sentit ¨²nic i estable. No hi ha una manera correcta de mirar, com tampoc hi ha manera correcta de fer art. Al contrari, ens recorda Ibarz, les obres ¡ªi les mirades¡ª m¨¦s interessants s¨®n aquelles que el seu temps va titllar d¡¯incorrectes.
No pensis, mira?
Anagrama
104 p¨¤gines. 11,90 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.