La brega dels decebuts: quin cony¨¤s

S¡¯han aliat de sobte Jordi Llovet ¨Dpesar¨®s i ir¨°nicament derrotista, com sempre¨D i les conclusions un p¨¨l precipitades d¡¯una habitual de la protesta normalment interessada, Maria ?ngels Cabr¨¦, per deixar una conclusi¨® conclusiva i concloent al bell mig del paisatge literari catal¨¤: quanta, quanta merda, sembla que diguin junts i aliats fervorosament mentre refan el vell i m¨ªtic t¨ªtol de Merc¨¨ Rodoreda. Ara, no s¨¦ ben b¨¦ si tenen gaire ra¨® de fer p¨²bliques unes conclusions tan conclusives sobre l¡¯estat de la literatura catalana sense mirar-s¡¯ho una mica m¨¦s a poc a poc. No tinc ni idea de qui s¨®n avui el Josep Pla de gu¨¤rdia ni el Josep Maria de Sagarra secret ni la Merc¨¨ Rodoreda per encetar ni el Pere Quart per sucar-hi pa ni el Joan Margarit reescrit ni la Montserrat Roig rediviva ni el Jes¨²s Moncada dels nous temps ni el Quim Monz¨® desmomificat, ni qui ¨¦s que ref¨¤ avui la passi¨® boja i entotsolada de Pere Gimferrer. D¡¯acord: ho juro, no ho s¨¦, no s¨¦ qui s¨®n els nous t¨°tems del segle XXI potser perqu¨¨ el present ha destotemitzat els c¨¤nons i la cosa flueix que dona gust.

Ara b¨¦, fer com que no existeix un bon feix d¡¯autors i llibres que podrien fer-los passar una estona trepidant de bona lectura liter¨¤ria ¨Damb criteri caprici¨®s i sense grans investigacions¨D em sembla forassenyat i molt en l¨ªnia de les estripades habituals a les xarxes socials que tant i tant mal fan, o diuen que fan. ?S¡¯han oblidat dels assaigs, els dietaris i alguna de les novel¡¤les de Valent¨ª Puig, les entremaliadures d¡¯Enric Casasses, la prosa quallada i dura d¡¯Eduard M¨¢rquez, l¡¯espaterrant maduresa subtil i sempre ir¨°nica dels contes de Sergi P¨¤mies a L¡¯art de portar gavardina i A les dues seran les tres, la coagulaci¨® autobiogr¨¤fica i colpidora de Pon? Puigdevall a Un dia tranquil, la pluralitat de registres ¨Ddel drama sec a l¡¯humor irresistible¨D de Francesc Ser¨¦s, la valentia ideol¨°gica i la pugnacitat de Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s com a m¨ªnim a Infern, purgatori, parad¨ªs, les cab¨°ries dels magn¨ªfics dietaris d¡¯Enric S¨°ria i les cab¨°ries diferents de Merc¨¨ Ibarz, la veu delicada i estremida d¡¯Imma Mons¨®, la vitalitat sedosa i gamberra de Ll¨²cia Ramis, la tensi¨® introspectiva i austera d¡¯Eva Baltasar, la llibertat cru¨ªssima de Laura Cal?ada als seus dietaris, la inquietant bogeria floral i boscosa d¡¯Irene Sol¨¤, la pot¨¨ncia aspra de Marta Rojals, les perplexitats morals de Marta Orriols, el desarrelament arrelat de Najat El Hachmi o els desfogaments ¨¤cids de Pol Guasch, la densitat metaliter¨¤ria de Borja Baguny¨¤, les perif¨¨ries de l¡¯Anna Ballbona, l¡¯Adri¨¤ Pujol i les seves fricades i la Blanca Llum Vidal i els seus mals mentre uns quants assagistes se les empesquen tan b¨¦ com Xavier Pla parlant de Josep Pla com ning¨² ho havia fet, o Jordi Amat explorant llanterna en m¨¤ el m¨®n de mentides del passat i les mentides del present, inclosa la biografia narrativa de Gabriel Ferrater?

Per¨°, qu¨¨ m¨¦s volen perqu¨¨ sigui passable una literatura tan i tan petita com aquesta? Ja s¡¯ho han mirat, tot aix¨° dels ¨²ltims vint anys abans de tirar pel dret i anar al desert? Qu¨¨ demanen, exactament? Ah, Carles Riba, ah, Gabriel Ferrater, ah, Salvat-Papasseit. Quin cony¨¤s, per favor.