Paula Bonet en el llindar del seu art

La porta obre i tanca alhora; ¨¦s una frontera que no nega els dos espais que separa: el fora i el dins estan entrella?ats, no es poden concebre l¡¯un sense l¡¯altre. La pintora Paula Bonet (Vila-real, 1980) ¨¦s al llindar. L¡¯exposici¨® que inaugura aquest 7 d¡¯octubre a la Fundaci¨® Vilacasas, L¡¯anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall, representa un tornar enrere i, alhora, un anar cap endavant: l¡¯exposici¨® ¨¦s la porta que, oberta per un costat, retorna Bonet a aquells anys, quan encara era estudiant i la pintura ho era tot; oberta per l¡¯altre costat, la projecta cap a una nova etapa pict¨°rica, m¨¦s madura i m¨¦s lliure: ¡°Avui dia, pintar ¨¦s arriscar, destruir la t¨¨cnica, ¨¦s abocar-se sense por a l¡¯abisme¡±.

Arribar fins aqu¨ª no va ser f¨¤cil, reconeix Bonet. Envoltada de llibres i amb les mans tacades amb pintura, ¡°encara estic fent alguns retocs¡±, comenta assenyalant un immens oli sobre tela que ocupa mig taller. ¡°Dos metres per dos metres¡±, explica, ¡°ha trigat dos dies a assecar-se; per aix¨° necessito espai, nom¨¦s amb espai es pot pintar un oli sobre tela d¡¯aquestes dimensions¡±. El seu espai propi ¨Dsobre la taula l¡¯assaig Oh, to Be a Painter! de Virginia Woolf¨D l¡¯ha trobat a La Madriguera, el seu taller i tamb¨¦ el lloc on comparteix experi¨¨ncies, viatges i coneixements amb dones artistes que, provinents de tot el m¨®n, assisteixen als cursos que ella i altres artistes imparteixen. La Madriguera ¨¦s una resid¨¨ncia, un lloc de conviv¨¨ncia i, des de fa un any, tamb¨¦ una petita galeria. Darrere d¡¯una porta que es mimetitza amb la paret, hi ha el taller de la Paula, el lloc on es tanca a pintar dies i nits sencers. ¡°Aquests dies he comen?at a sentir de nou la legitimitat de la meva lluita en aquest lloc, el seu significat ple i independent del meu ¡®¨¨xit¡¯ com a escriptora, i fins i tot amb els seus fracassos¡±, escrigu¨¦ May Sarton, autora que Bonet llegeix amb devoci¨® els ¨²ltims mesos, retrobant en les p¨¤gines de Journal of a solitud el relat dels seus ¨²ltims tres anys, marcats per l¡¯a?llament obligat pel cas d¡¯assetjament que va patir, i la solitud, desitjada i imprescindible per retrobar-se amb la pintura.

Tot comen?¨¤ anys enrere, molt abans de convertir-se en una de les il¡¤lustradores m¨¦s conegudes i imitades, i abans de vendre m¨¦s de 20.000 exemplars de The End; tot comen?¨¤ a la universitat, amb una violenta parella sense nom i un professor de pintura manipulador, ¡°l¡¯Homenot¡±, amb el qual tingu¨¦ una breu relaci¨®. No vol tornar a parlar del tema, ho va explicar a L¡¯anguila (Anagrama), un llibre sense el qual no s¡¯explica l¡¯exposici¨® que ara inaugura i que ¨¦s una actualitzaci¨® d¡¯aquella que, fa tres anys, inaugur¨¤ amb el mateix t¨ªtol i en di¨¤leg directe amb la novel¡¤la. Va ser despr¨¦s de publicar L¡¯anguila i de presentar aquella exposici¨® hom¨°nima que Bonet es va adonar del cam¨ª recorregut i, sobretot, del cam¨ª que havia de desfer. ¡°L¡¯exposici¨® de la Vilacasas ¨¦s una esp¨¨cie de relectura d¡¯aquella exposici¨®¡±, explica, per¨° ¨¦s alguna cosa m¨¦s, perqu¨¨ l¡¯artista ja no intenta escapar de Val¨¨ncia ni tampoc d¡¯all¨° viscut a la universitat, ja no intenta trobar altres formes d¡¯expressi¨® ¨Del gravat, principalment¨D per fugir de la pintura. Ara parlar de pintura ja no ¨¦s, com abans, parlar de l¡¯Homenot.

A Bonet ja no li interessa la il¡¤lustraci¨® i, encara menys, tota la ind¨²stria que l¡¯envolta. Reconeix que en va guanyar, de diners, sobretot amb les reedicions dels seus llibres, per¨° reconeix tamb¨¦ que aquells llibres no s¨®n el que ella volia que fossin: La sed i The End no s¡¯havien de vendre nom¨¦s com un grapat de dibuixos bonics, ¡°eren alguna cosa m¨¦s. Els meus llibres m¨¦s venuts i tamb¨¦ menys llegits¡±. I Truffaut 813 havia de ser un llibre de petit format, una exploraci¨® personal de la po¨¨tica del director franc¨¨s.

¡°Vaig tenir ¨¨xit, per¨° per a mi va ser una gran derrota en termes professionals¡±, admet Bonet, que va veure com els seus dibuixos i la seva imatge eren utilitzats per la ind¨²stria. On era aquella Paula que nom¨¦s pensava en la pintura? Havia quedat arraconada quan marx¨¤ a Xile, una anys abans. ¡°Vaig buscar una beca i el dest¨ª m¨¦s lluny¨¤ de Val¨¨ncia¡±; a Xile substitu¨ª la pintura pel gravat; de fet, el gravat ¨¦s la t¨¨cnica que la portar¨¤, un cop instal¡¤lada a Barcelona, a la il¡¤lustraci¨®. Per¨° Xile signific¨¤ molt m¨¦s que una porta de sortida, all¨¤ conegu¨¦ Roser Bru, pintora i gravadora d¡¯origen catal¨¤ exiliada durant la guerra. Bru li enseny¨¤ a perfeccionar l¡¯art del gravat, tot i que ara Bonet reivindica sobretot la Roser Bru pintora. ¡°Amb la Roser vaig con¨¨ixer la import¨¤ncia de la solitud per crear, per¨° tamb¨¦ la import¨¤ncia de la comunitat. A Xile vaig veure dones, de generacions diferents, cuidant-se, creant juntes, recolzant-se¡±.

Sense Xile no existiria La Madriguera, per¨° tampoc hauria existit aquell primer taller, ¡°un forat¡± amb premsa, planxa, zona per a ¨¤cids... All¨¤ va comen?ar la transici¨®. ¡°Volia pintar i no podia¡±, recorda amb amargor, per¨° el projecte de L¡¯anguila, el llibre i l¡¯exposici¨®, la reconcili¨¤ amb la pintura, i amb Roedores, breu llibre sobre el dol gestacional, una carta a la filla que no arrib¨¤ a n¨¦ixer, entengu¨¦ el cam¨ª que volia rec¨®rrer: ¡°Volia pintar amb el text i fondre el text amb la pintura¡±. Amb aquest prop¨°sit naixeren les pintures de la primera exposici¨® de L¡¯anguila que ara revisa. No ha pintat nous fal¡¤lus i els que pint¨¤ durant anys representant les mans de l¡¯agressor sobre el cos de la dona ja no pengen de les parets, s¨®n a terra, perqu¨¨ l¡¯agressor deixa d¡¯estar al centre. Els embrions estan presents, per¨° ja no de la mateixa manera. Hi s¨®n com a representaci¨® d¡¯una maternitat que no es desitja.

?s hora de deixar anar a aquella filla que no va arribar a n¨¦ixer. Bonet segueix els passos de Dacia Maraini, que a Corpo felice explica com va fer viure en la seva imaginaci¨® el fill que no arrib¨¤ a n¨¦ixer fins que un dia s¡¯adon¨¤ que era hora de deixar-ho anar. Ella fa el mateix, i tanca l¡¯exposici¨® amb el retrat d¡¯un rostre que est¨¤ desapareixent. ¡°He volgut pintar destruint la t¨¨cnica. Pintava i utilitzava dissolvent. Un cop assecat, tornava a pintar i tornava a utilitzar dissolvent¡±. El retrat de la nena que se¡¯n va dialoga amb els altres quadres blancs, alguns d¡¯ells ja presents en l¡¯exposici¨® anterior, s¨ªmbol d¡¯una reapropiaci¨® de la pintura a trav¨¦s de la destrucci¨® de la t¨¨cnica, de tot el que ha apr¨¨s a les aules, de totes aquelles paraules que l¡¯Homenot li imposava. ¡°Pinto per primer cop els n¨²vols, sobre els quals ell sempre em parlava. Els pinto perqu¨¨ per fi m¡¯he apropiat d¡¯ells¡±. L¡¯exposici¨® de la Fundaci¨® Vilacasas ¨¦s un gest de reapropiaci¨® i de determinaci¨®. El retrat de la nena ¨¦s met¨¤fora de la porta que es tanca, per¨° tamb¨¦ de la porta que s¡¯obre: ella se¡¯n va i apareix una nova manera de pensar la pintura. ¡°Pintar fora del focus¡±, diu Bonet, pintar sense por d¡¯arriscar-se; ¡°pintar i desapar¨¨ixer¡±, conclou l¡¯artista, que, des del llindar, torna enrere per obrir-se pas cap endavant.