Maria Gargant¨¦: ¡°Sobreestimem el component subversiu de la festa¡±

L¡¯editorial Fragmenta s¡¯ha fet un lloc respectat en l¡¯assaig breu en catal¨¤, especialment gr¨¤cies a col¡¤leccions tancades com Pecats Capitals, Assaltar la B¨ªblia i ara Deu Manaments. Totes aprofiten la B¨ªblia com a trampol¨ª per explorar les inquietuds de cada autor. Maria Gargant¨¦, historiadora de l¡¯art i experta en festivitat popular i el barroc, ha estat l¡¯encarregada del tercer manament, Santificar¨¤s les festes.

PREGUNTA. Com va a parar a l¡¯estudi de les festes?

RESPOSTA. Hi vaig a parar des de la hist¨°ria de l¡¯art i l¡¯arquitectura del barroc. Comen?o a fixar-me en les festes que es fan, per exemple, quan s¡¯inaugura una nova esgl¨¦sia. A partir d¡¯aqu¨ª comen?o a interessar-me per la festa religiosa, tant en un sentit solemne com popular, d¡¯aparador social, que trobem durant els segles XVII i XVIII.

P. Quin vincle concret hi ha entre la festa i el barroc?

R. El barroc marca l¡¯inici de la modernitat. En un moment en qu¨¨ mitja Europa es fa protestant, l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica engega tota una s¨¨rie de mecanismes de propaganda per reafirmar l¡¯hegemonia religiosa a Europa. Ho fa per diverses vies: una ¨¦s la de la pedagogia i una altra ¨¦s la de la persuasi¨®. En aquest sentit, la festa t¨¦ la capacitat de moure i commoure, ¨¦s un instrument propagand¨ªstic excel¡¤lent. ?s un element vist¨®s, expressiu, que connecta amb l¡¯¨¤nima de la poblaci¨®.

P. El barroc ha estat tradicionalment relacionat amb certa foscor.

R. S¨ª, ¨¦s un dels t¨°pics que l¡¯envolten. ?s un per¨ªode molt vitalista, precisament perqu¨¨ ¨¦s el moment en qu¨¨ el subjecte modern es consolida. I el subjecte t¨¦ una consci¨¨ncia de finitud molt accentuada. Sabem que la vida ¨¦s ef¨ªmera i que, d¡¯alguna manera, s¡¯ha d¡¯aprofitar, per¨° tamb¨¦ s¡¯ha de viure d¡¯una manera determinada. I l¡¯Esgl¨¦sia aprofita aquest ambient. Hi ha una ambival¨¨ncia. ?s caracter¨ªstic del barroc aquest joc de miralls ambivalents: d¡¯una banda, una cultura dirigida; de l¡¯altra, aquesta efervesc¨¨ncia i vitalitat. La cultura del barroc ¨¦s popular i ¨¦s culta al mateix temps. ?s escatol¨°gica i ¨¦s vital. I la festa tamb¨¦ juga molt amb aquesta ambival¨¨ncia. D¡¯una banda, podem tenir una process¨® del Corpus completament codificada i jerarquitzada i que ¨¦s una parada no nom¨¦s de la jerarquia cat¨°lica i despr¨¦s sempre tenim aquells elements que desborden la codificaci¨® de la festa.

P. A l¡¯assaig utilitza sovint les paraules ¡®necessitat¡¯ i ¡®superviv¨¨ncia¡¯, conceptes m¨¦s pr¨¤ctics que hedonistes.

R. La festa t¨¦ aquest punt de descompressi¨® necessari perqu¨¨ la monotonia no acabi amb nosaltres. La festa obeeix a una necessitat i uns codis de superviv¨¨ncia. Li conv¨¦ al sistema perqu¨¨ s¨®n aquells intersticis per descarregar i despr¨¦s tornar a ser m¨¦s productius, tornar a l¡¯ordre. Forma part d¡¯aquesta q¨¹esti¨® dual que t¨¦ la festa. Moltes festes que es defineixen a vegades pel menjar o l¡¯exc¨¦s tenen abans o despr¨¦s un per¨ªode de contenci¨®: despr¨¦s del carnaval ve la quaresma i abans del Nadal hi ha l¡¯advent. S¨®n sistemes endre?ats perqu¨¨ ens estem contenint. Fixa¡¯t en el calendari d¡¯advent: la gr¨¤cia ¨¦s que cada dia obrim nom¨¦s una finestreta.

P. Hi ha difer¨¨ncies entre les festes de llocs tradicionalment cat¨°lics com Catalunya i d¡¯altres de protestants?

R. El m¨®n cat¨°lic ¨¦s m¨¦s de cara enfora. ?s un univers festiu de solemnitat externa i el m¨®n protestant t¨¦ un punt m¨¦s de contenci¨®. Per¨° a vegades per¨ªodes m¨¦s llargs de contenci¨® provoquen un esclat amb m¨¦s pressi¨®. El fenomen festiu i la viv¨¨ncia del fenomen festiu ¨¦s bastant transversal en totes les cultures i circumst¨¤ncies.

P. Aquests per¨ªodes de contenci¨® i esclat tamb¨¦ aporten una ciclicitat. Per¨° a l¡¯assaig diu que la noci¨® de ciclicitat l¡¯anem perdent.

R. ?s indiscutible que anem perdent la relaci¨® amb els cicles naturals. No nom¨¦s s¡¯evidencia durant l¡¯advent; la majoria de festes majors s¨®n a l¡¯estiu, per¨° ja no les vinculem a la celebraci¨® del final de la collita. Hem perdut la relaci¨® amb els trets originaris de la festa, els m¨¦s arrelats a la natura, per¨° s¨ª que es mant¨¦ el codi cultural. El Nadal, per als cristians, ¨¦s el naixement del fill de D¨¦u, per¨° tamb¨¦ ¨¦s l¡¯arribada de la llum, la fi dels dies foscos. Aix¨° no vol dir que hi hagi un sentit primigeni que despr¨¦s s¡¯hagi corromput, simplement que totes les cultures han tingut necessitat de dotar de sentit o modificar-lo segons les necessitats. N¡¯hi ha moltes que venen d¡¯elements naturals sacralitzats, com el foc o l¡¯arbre, vinculat a la fertilitat.

P. ?s important l¡¯expectativa de la festa?

R. L¡¯expectativa de la festa ¨¦s com els preliminars, tamb¨¦ ¨¦s festa. A vegades pot arribar a ser el millor de la festa. No ¨¦s nom¨¦s el fet que es basi en una determinada ritualitzaci¨®, hi ha una q¨¹esti¨® emocional, una sensaci¨® irrepetible. Quan la festa s¡¯esdev¨¦, l¡¯emoci¨® desapareix o es transforma.

P. Parla de la nost¨¤lgia dels diumenges, per¨° podr¨ªem aplicar-ho tamb¨¦ a qualsevol festa: molta gent viu el cap d¡¯any amb cert patiment.

R. Jo quan em plantejo escriure sobre aquest manament, d¡¯entrada em dic que ¨¦s el m¨¦s f¨¤cil de seguir, ens convida a deixar de treballar, que ¨¦s el que la major part de la gent fa a la for?a. Per¨° aix¨° no vol dir que no tingui arestes. La felicitat obligat¨°ria ¨¦s molt intrusiva, i m¨¦s en un context de pressi¨® medi¨¤tica com el nostre. M¡¯agrada expressar la meva solidaritat amb els que se salten el manament, els que voldrien adormir-se el dia 23 de desembre i despertar-se el 7 de gener. A m¨¦s, qualsevol festa, despr¨¦s dels preliminars i l¡¯esclat, t¨¦ un postfestum que pot ser molt dur.

P. T¨¦ una mirada poc presentista sobre la festa, tamb¨¦ serveix per mirar el futur.

R. La festa ¨¦s un moment liminar i, per tant, ha de servir per pensar sobre el que ve despr¨¦s. No ¨¦s nom¨¦s un ritual comunitari, tamb¨¦ t¨¦ un car¨¤cter intern i reflexiu. Trenquem l¡¯ordre rutinari i hem d¡¯utilitzar aquest par¨¨ntesi per pensar si la vida que tindrem quan tornem ¨¦s la que volem.

P. Quan parla de la nost¨¤lgia dels diumenges a la tarda fa refer¨¨ncia a ¡®Diumenge¡¯ de Hopper i ¨¦s una constant en l¡¯assaig: contraposa conceptes amb obres d¡¯art.

R. Em dedico a la hist¨°ria de l¡¯art i per mi ¨¦s habitual pensar en imatges. I per il¡¤lustrar una festa es pot rec¨®rrer tant a imatges de pintura flamenca del segle XVII, on veiem camperols ballant de forma desaforada, com a Kermesse de Rubens o aquestes escenes reflexives de Hopper. La pausa que reflecteix Hopper ¨¦s necess¨¤ria i tamb¨¦ forma part del par¨¨ntesi festiu. Els diumenges tenen aquesta dualitat, de descans i comunitat.

P. ?s evident que hi ha hagut una la?citzaci¨® progressiva dels diumenges i de les festes en general, per¨° a l¡¯assaig diu que la dicotomia entre religi¨®s i pag¨¤ ¨¦s falsa, en les festes, que aquests dos prismes es van succeint de manera din¨¤mica.

R. Hi ha gent que ara felicita el solstici en lloc de felicitar el Nadal, fins i tot es pot considerar el Nadal una apropiaci¨® del cristianisme d¡¯un fet astron¨°mic i, per tant, natural. Per¨° ¨¦s que fins i tot el paganisme ¨¦s molt religi¨®s. L¡¯afany de transcend¨¨ncia, sacralitat i ritualitat ¨¦s connatural a l¡¯¨¦sser hum¨¤, no ¨¦s una q¨¹esti¨® cristiana. Hi ha un fenomen de doble direcci¨® per cristianitzar i la?citzar les festes. L¡¯ou com balla ¨¦s una manifestaci¨® festiva vinculada al Corpus, i darrerament hi ha hagut la voluntat institucional de desvincular-lo del fet religi¨®s. Aix¨° ¨¦s fer trampa perqu¨¨, independentment de la creen?a de cadasc¨², no podem negar el p¨°sit cultural que hi ha en cada festa.

P. Per¨° tamb¨¦ hi ha la direcci¨® contr¨¤ria: cert escepticisme quan es percep que una festa no t¨¦ aquest p¨°sit at¨¤vic i transcendental. No ens agrada pensar en la sardana com una estrat¨¨gia noucentista, per exemple.

R. S¨ª, sembla que la tradici¨® hagi de tenir aquest p¨°sit ancestral perqu¨¨ legitimi la nostra identitat, quan hi ha moltes tradicions inventades i assistim constantment a la invenci¨® de tradicions.

P. Amb aquesta voluntat s¡¯acaben cometent incoher¨¨ncies com la torrentada de barcelonins que van a festes de pobles aliens, perqu¨¨ sembla que all¨¤ hi ha una autenticitat que la ciutat no permet.

R. I, en aquest moviment, la pregunta interessant seria qui sap que la Patum ¨¦s Corpus. Les festes tenen un car¨¤cter cada cop m¨¦s massiu, en el cas de la Patum va ser determinant que fos declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per¨° ¨¦s cert que vivim un auge de la cultura festiva de car¨¤cter tradicional, tenim necessitat d¡¯all¨° singular, encara que impliqui envair i estereotipar la festa dels del costat. Barcelona no es pot tractar com un tot, potser hi ha generadors d¡¯identitat m¨¦s s¨°lids als barris, per¨° ¨¦s cert que potser falten referents s¨°lids m¨¦s potents.

P. Festa, viol¨¨ncia i pol¨ªtica van de la m¨¤?

R. S¨ª, hi ha un vincle inherent entre festa i viol¨¨ncia, en un moment d¡¯exaltaci¨® es pot produir el col¡¤lapse de manera general. La festa i la manifestaci¨® tenen el mateix origen i totes dues poden acabar en aldarulls. Ara b¨¦, una de les teories de fons del llibre ¨¦s que a vegades sobreestimem la festa com a element subversiu. Tradicionalment, la festa ha estat m¨¦s dirigida del que hem volgut creure. La festa conv¨¦ al sistema, perqu¨¨ ¨¦s necess¨¤ria com a sistema de control i ¨¦s tolerada pel mateix sistema. Per tant, la subversi¨® es mou sempre en uns marges poc desbordables. El que ¨¦s dif¨ªcil ¨¦s que es produeixi el trencament d¡¯aquests marges. Jo soc esc¨¨ptica i a vegades m¡¯he declarat insurrecta amb la festa. Sempre hi ha un retorn a l¡¯ordre.

P. On ¨¦s, doncs, la subversi¨®?

R. En l¡¯assaig cito Bakht¨ªn, que parla molt sobre la cultura del riure. El sistema ens vol prendre aquesta capacitat, l¡¯alegria en la revolta, per¨° la festa, l¡¯alegria, la viol¨¨ncia i el combat es toquen. Tampoc cal adoptar una actitud esnob contra la festa i ser un aixafaguitarres, est¨¤ b¨¦ assumir la pr¨°pia vulnerabilitat. Deixar-nos emocionar o commoure no ens fa m¨¦s febles.