Narrar la hist¨°ria com Guy de la B¨¦doy¨¨re

La narraci¨® de tot el que succeeix o ha succe?t ¡ª all¨° que anomenem ¡°hist¨°ria¡±¡ª s¡¯ha fet de diverses maneres al llarg del temps: vegeu Guy Martin, Las escuelas hist¨®ricas (Akal, 1992). Nom¨¦s a Gr¨¨cia, hi ha una difer¨¨ncia molt clara entre la manera com narren els fets Her¨°dot ¡ªsembla m¨¦s un mit¨°graf que un historiador¡ª i Tuc¨ªdides, molt m¨¦s pr¨°xim a l¡¯explicaci¨® ¡°realista¡± de les coses que explica. Tanmateix, potser per influ¨¨ncia de la dignitat d¡¯ordre teocr¨¤tic que s¡¯atorgava als monarques, els papes i els grans homes, all¨° que predominava, fins no fa gaire, era la presentaci¨® de les gestes, les virtuts i les gl¨°ries de reis, eclesi¨¤stics, ex¨¨rcits i prohoms.

L¡¯auge de la sociologia, la dessacralitzaci¨® del m¨®n i altres factors van determinar que, al segon ter? del segle XX, amb l¡¯Escola dels Annals, la hist¨°ria es comenc¨¦s a presentar d¡¯acord amb par¨¤metres molt m¨¦s extensos que les grans dades, fites i esdeveniments: va comen?ar a ser mat¨¨ria d¡¯hist¨°ria l¡¯economia, en primer¨ªssim lloc, la geografia humana, l¡¯estat de les classes socials, els costums de cada dia, les relacions de parentiu i tota una s¨¨rie d¡¯aspectes que no havien estat contemplats, o escassament, en la manera tradicional d¡¯escriure ¡°hist¨°ria¡±. Si s¡¯analitza a fons el vell procediment, un s¡¯adona que els dos grans terrenys del que entenem ara per ¡°cultura¡± i ¡°civilitzaci¨®¡± a penes eren presents en la historiografia. Sab¨ªem que la burgesia va protagonitzar una revoluci¨® a Fran?a a final del segle XVIII, per¨° no ens pregunt¨¤vem quants diners espoliava la monarquia a la classe burgesa per pagar les seves actuacions militars, en especial a la guerra d¡¯Am¨¨rica.

Moltes d¡¯aquestes coses ocupen ara els historiadors, i, per posar un exemple, el llibre de Donald Sassoon, Cultura. El patrimoni com¨² dels europeus (Cr¨ªtica, 2006), t¨¦ cap¨ªtols dedicats a coses tan invisibles temps enrere com ara l¡¯evoluci¨® de les lleng¨¹es, les publicacions peri¨°diques, les novel¡¤les per entregues, el triomf de l¡¯¨°pera o l¡¯explosi¨® de la m¨²sica pop. Tirant enrere, els llibres de Mary Beard ¡ªcom ara SPQR. Una hist¨°ria de l¡¯antiga Roma (Cr¨ªtica, 2016) ¡ª, que han tingut un ¨¨xit clamor¨®s a molts pa?sos, parlen de l¡¯orat¨°ria de Cicer¨®, dels codis legals de la Rep¨²blica i de l¡¯Imperi, de la vida matrimonial i dom¨¨stica, tamb¨¦ de les disbauxes dels emperadors i companyia.

En aquesta l¨ªnia es troba el llibre que s¡¯acaba de publicar de Guy de la B¨¦doy¨¨re, historia?dor angl¨¨s, Populus. Vivir y morir en el humo, el lujo y el estr¨¦pito de la Antigua Roma (traducci¨® de Marc Figueras, Barcelona, Pasado & Presente, 2024). L¡¯autor, que ¨¦s especialista en Roma i l¡¯Imperi, repassa en aquest llibre tota la hist¨°ria d¡¯aquell per¨ªode sense explicar una sola guerra o un sol assassinat (molt freq¨¹ents). Ho va fer en altres llibres, i potser es va adonar que si vol¨ªem entendre qu¨¨ passava de deb¨°, a casa i al carrer, a les festes i al circ, als palaus i a les cabanes de Roma, no seria sobrer, sin¨® tot el contrari, fer un llibre sobre all¨° que hem acabat anomenant la petite histoire, la hist¨°ria menuda, i els faits divers.

Sabrem, per exemple, que despr¨¦s de l¡¯incendi de l¡¯any 64 Ner¨® va promulgar noves lleis sobre l¡¯al?ada m¨¤xima dels edificis, la dist¨¤ncia que s¡¯havia de respectar entre les cases i l¡¯amplada dels carrers, per facilitar la feina dels bombers, si mai tornava a haver-hi foc; sabrem les normes de dec¨°rum que presidien les relacions entre homes i dones a la via p¨²blica; per qu¨¨ era inacceptable el transvestiment fora de determinades celebracions, com les festes saturnals; sabrem que als nens que anaven a estudi, molt pocs i rics, se¡¯ls ensenyava b¨¤sicament literatura i orat¨°ria, nom¨¦s m¨¦s tard astronomia i filosofia; que el pedagog, com a Gr¨¨cia, nom¨¦s tenia la missi¨® de portar els nens a l¡¯escola i vigilar que no es dediquessin, en sortir, a ocupacions indignes ¡ªcom ara enganxar-se a l¡¯smartphone¡ª; que els amos assotaven amb la mateixa brutalitat els esclaus i la muller; que el proc¨°nsol Asini C¨¦ler va pagar 8.000 sestercis (m¨¦s de vint mil euros) per un roger, per demostrar que era ric i gourmet; que a Pompeia i Hercul¨¤ ¡ªaix¨° no es veu a les ru?nes de Roma¡ª hi havia tantes tavernes i ¡°bars¡± com a les ciutats dels nostres dies, tamb¨¦ serveis de c¨¤tering; que al final de la Rep¨²blica una setena part de l¡¯any estava dedicada a la gresca i els espectacles, per¨° cap al segle IV dC aquests ludi romani ja ocupaven la meitat de l¡¯any. Aix¨ª van acabar.

Les fonts originals de qu¨¨ ha partit La B¨¦doy¨¨re s¨®n exhaustives: d¡¯aquestes mateixes fonts en pot sortir una hist¨°ria de conquestes i regnats, per¨° tamb¨¦ la hist¨°ria menuda, que ofereix una visi¨® molt m¨¦s viva de qu¨¨ feien els romans lliures o esclaus, de dia i de nit, a casa i a l¡¯¡°estranger¡±, al palau i al temple.