James Baldwin, necess¨¤riament en catal¨¤

James Baldwin (Nova York, 1924-Saint-Paul de Vence, Fran?a, 1987) era a Londres quan Malcom X fou assassinat, el 21 de febrer de 1965. El monumental escriptor i activista portaveu de la causa racial sopava amb els seus editors brit¨¤nics al Hilton quan la seva germana Gloria va arribar a taula amb la cara descompassada i un missatge dels que estrenyen la gola: ¡°B¨¦, t¡¯ho he de dir perqu¨¨ la premsa ja ve cap aqu¨ª...¡±.

Aquella mort¨ªfera nit, la profunda ferida ja infligida a la pell negra de Baldwin durant els seus viatges per Europa i el sud dels Estats Units va acabar per supurar. ¡°La premsa brit¨¤nica va dir que jo havia acusat persones innocents d¡¯aquest assassinat. El que vaig intentar dir llavors, i intentar¨¦ repetir ara, ¨¦s que fos de qui fos la m¨¤ que va pr¨¦mer el gallet, no havia comprat la bala. Aquesta bala es va forjar al gresol d¡¯Occident¡±, va escriure anys despr¨¦s sobre la seva acalorada reacci¨® d¡¯aquella nit a Sense nom pels carrers (Tigre de Paper, 2024, traducci¨® de Lourdes Bigorra), el colossal assaig que recull les seves reflexions pol¨ªtiques i morals de grans esdeveniments pol¨ªtics dels anys seixanta, com la Marxa a Washington o la guerra d¡¯Alg¨¨ria.

Amb l¡¯excusa del centenari del seu naixement, la traducci¨® al catal¨¤ de part de la seva obra (tamb¨¦ Notes d¡¯un fill nadiu, Manifest, 2024, traducci¨® d¡¯Oriol Regu¨¦) floreix com una meravellosa i necess¨¤ria oportunitat de testar les p¨ªndoles intel¡¤lectuals que, encara que escrites fa mig segle, sorprenen com a radicalment vigents en l¡¯Europa del 2024. El centenari coincideix ben enmig del tsunami populista i d¡¯extrema dreta que pica a la porta dels governs de l¡¯Europa ¡°humanista¡± i que fa retornar a la Casa Blanca l¡¯extremista Donald Trump. En aquest context, Baldwin continua posant irremeiablement el m¨®n occidental enfront d¡¯un mirall de vergonyes.

El meu primer apropament a Baldwin va arribar pel seu vessant de novel¡¤lista, gr¨¤cies a l¡¯absolutament immersiva L¡¯habitaci¨® d¡¯en Giovanni (publicada en catal¨¤ a Trotalibros amb traducci¨® de Dolors Udina), meravellosa obra cl¨¤ssica que esbudella l¡¯amor de dos homes entre les foscors i els racons del Par¨ªs paranoic i repressiu de la guerra algeriana. Per¨°, potser perqu¨¨ la meva incursi¨® als seus assaigs va coincidir amb unes setmanes en qu¨¨, arran de la feina d¡¯editor a la secci¨® nacional d¡¯aquest diari, seguia de prop els esdeveniments de la crisi dels refugiats, el Baldwin assagista m¡¯ha sacsejat encara m¨¦s.

¡°Vaig pensar en el que m¡¯havia dit la difunta Lorraine Hansberry sobre la solidaritat de les pot¨¨ncies occidentals i la impossibilitat, per als qui som com nosaltres, d¡¯esperar asil pol¨ªtic a qualsevol indret d¡¯Occident¡±, va deixar escrit a Sense nom pels carrers sobre la seva experi¨¨ncia a Londres dels anys seixanta. Vaig subratllar aquesta frase del llibre durant una lectura matutina. I hores despr¨¦s, una notificaci¨® informativa d¡¯alerta d¡¯¨²ltima hora em va saltar al m¨°bil: ?Brussel¡¤les sondeja l¡¯obertura de centres de deportaci¨® fora de la Uni¨® Europea? (EL PA?S, 15 d¡¯octubre).

Un altre mat¨ª d¡¯hores buides, vaig continuar la lectura. ¡°Totes les nacions occidentals han quedat atrapades en una mentida, la mentida del seu pret¨¨s humanisme¡±, vaig subratllar aquesta vegada. Hores despr¨¦s, ja davant de l¡¯ordinador, editava per a aquest diari un reportatge dels meus companys Sebasti¨¢n Forero i Mar¨ªa Mart¨ªn. La hist¨°ria, titulada ?Una semana de agon¨ªa de Diallo Sissoko en un campamento de migrantes en Madrid?, relatava d¡¯una manera f¨¤ctica i sensible la mort d¡¯un jove de Mali de tan sols 21 anys que havia arribat a Espanya fugint de la guerra. Havia arribat en pastera el 27 d¡¯agost i l¡¯havien traslladat a un campament d¡¯acollida de migrants d¡¯Alcal¨¢ de Henares. I va ser all¨¤, a prop d¡¯una de les capitals de l¡¯Europa ¡°humanista¡±, on el jove negre va trobar una mort que, per dir-ho amb paraules gruixudes, s¡¯assemblava m¨¦s a la d¡¯un gos abandonat que a la d¡¯un hum¨¤. Va passar una setmana patint forts dolors al t¨°rax. ¡°No hi havia mesures higi¨¨niques ni sanit¨¤ries adequades, faltaven guants, medicaments, es compartien nebulitzadors malgrat que tract¨¤vem casos de salut p¨²blica com la tuberculosi, la sarna o la covid. Rebien una atenci¨® prec¨¤ria¡±, explicava a l¡¯article un extreballador del centre que es mantenia en l¡¯anonimat. L¡¯article tamb¨¦ recollia les paraules d¡¯un immigrant company de Sissoko al mateix centre: ¡°Ell mateix va dir que no duraria ni una setmana¡±.

Mentre muntava la p¨¤gina del reportatge, tenia al costat de l¡¯ordinador el llibre de Baldwin. El volum estava ja for?a desgastat, al¡¤leg¨°ricament maltractat, despr¨¦s d¡¯acompanyar-me una setmana amunt i avall entre llegides breus i esquitxades de pluja. Estava obert cap per avall sobre la taula, amb el punt de llibre a la p¨¤gina 132, on es podia llegir: ¡°No hi ha perspectives clares: el cam¨ª que en aparen?a ens porta cap al futur tamb¨¦ ens fa retrocedir cap al passat¡±.