Un barri d¡¯Istanbul ¨¦s un m¨®n sencer sota la mirada de Pinar Selek

Dues obres de l¡¯escriptora i soci¨°loga P?nar Selek (Istanbul, 1971) han trobat el cam¨ª que mena a la publicaci¨® catalana. Dues obres dissidents. La primera ¨¦s L¡¯olla militar turca (Saldonar, 2024; traducci¨® d¡¯O?riol Valls Fornells), un assaig que es pregunta com un noi pot cr¨¦ixer fins convertir-se en un ¡°subjecte de viol¨¨ncia¡±, un soldat que repetir¨¤ els patrons de la masculinitat m¨¦s agressiva i servir¨¤ als interessos de dominaci¨® del seu pa¨ªs. Selek examina la interioritat del servei militar turc per¨° tamb¨¦ d¡¯altres rituals clau en la construcci¨® del mascle, en aquest cas a Turquia: la circumcisi¨®, la ¡°p¨¨rdua de la virginitat¡±, el matrimoni, etc.

La segona traducci¨® (en mans del Xavier Gaillard Pla) ¨¦s una novel¡¤la reflex de la preocupaci¨® de Selek per la situaci¨® de desigualtat de les dones, de les classes m¨¦s empobrides, i de les minories sexuals i nacionals; preocupaci¨® que l¡¯autora no ha amagat mai, al contrari, l¡¯ha posat de manifest en tota mena d¡¯obres i expressions p¨²bliques: tal vehem¨¨ncia en la defensa dels drets m¨¦s essencials, en especial pel que fa a la situaci¨® del poble kurd, li ha suposat una persecuci¨® judicial fero?, per part de l¡¯estat turc, que ha acabat en exili. Selek viu a Fran?a des del 2011, any en qu¨¨ va publicar justament la novel¡¤la que ens ocupa: La pensi¨® dels que estan de pas (Manifest, 2024). Es tracta d¡¯un ¨¤lbum de personatges i vides a Istanbul, entre els barris de Bostanc? i Yedikule, i especialment en una farm¨¤cia, un lloc de trobada (i xafarderia) per a tot de gent que pateix les conseq¨¹¨¨n?cies del cop d¡¯estat del general Kenan Evren, el 1980. L¡¯Elif t¨¦ el pare empresonat, per exemple, mentre que la Sema deixa els estudis per sostenir la fam¨ªlia, com en Salih, la Hande es prostitueix... Tamb¨¦ coneixem en Hasan, que fuig a Par¨ªs i viu com a m¨²sic i okupa anarquista, amb en Rafi, un kurd emigrat. Despr¨¦s hi ha la Belcin, que llegeix el futur al p¨°sit del caf¨¨. El futur ¨¦s un terreny ple de possibilitats, i l¡¯Elif i en Fiko no dubten a passar a la clandestinitat i contribuir a la lluita revolucion¨¤ria per capgirar les condicions del present. D¡¯altres enyoren un passat de pau i toler¨¤ncia: ¡°Abans, aquest era un bon barri. El so de les campanes tenia un significat: els nostres ve?ns cristians ens invitaven a resar. Ara ja no queda cap congregaci¨® ortodoxa, filla. La majoria dels nostres amics d¡¯inf¨¤ncia han marxat. I mira que ens aven¨ªem. Ens desitj¨¤vem les bones festes els uns als altres, ens apren¨ªem les can?ons els uns dels altres...¡±.

L¡¯escriptora i soci¨°loga turca, que viu exiliada a Fran?a des del 2011, ¨¦s un exemple de llibertat art¨ªstica i resili¨¨ncia compromesa

Enguany Selek ha rebut el premi Veu Lliure que atorga el PEN Catal¨¤ per via del Comit¨¨ d¡¯Escriptors Perseguits. Precisament, l¡¯autora ha preferit no abandonar el territori franc¨¨s i estalviar-se problemes greus amb el seu pa¨ªs d¡¯origen (pesa sobre ella una ordre d¡¯arrest internacional): la cerim¨°nia s¡¯ha celebrat a Perpiny¨¤, doncs. De primer, el guard¨® s¡¯havia de lliurar a la Casa de la Generalitat, per¨° alg¨² deu haver fet malament la feina perqu¨¨ el govern catal¨¤ se¡¯n va desdir, quinze dies abans de l¡¯acte, i no va cedir la seu rossellonesa. Selek ¨¦s un exemple de llibertat art¨ªstica i resili¨¨ncia compromesa, malgrat la for?a immensa de la maquin¨¤ria estatal. Malgrat tot.

La pensi¨® dels que estan de pas?

P?nar Selek?
Traducci¨® de Xavier Gaillard Pla
Manifest
120 p¨¤gines. 20 euros