M¨¦s s¨¤tira, sisplau!

Almenys des de l¡¯¨¨poca romana, quan certs escriptors van veure que gaudien de fama uns autors que consideraven inferiors a si mateixos, ha florit pertot el g¨¨nere sat¨ªric, que es pot emprar per criticar l¡¯estat d¡¯una literatura (nacional o no) i per a moltes m¨¦s coses. ?s un dels exercicis de ret¨°rica i d¡¯orat¨°ria m¨¦s sans que hi ha, font de felicitat per als sat¨ªrics, d¡¯indifer¨¨ncia per als que no posseeixen cap sentit de l¡¯humor, i d¡¯ira per als satiritzats. En termes generals, per¨°, se n¡¯obtenen m¨¦s beneficis que el contrari.

Com que els segles XVII i XVIII van ser l¡¯escenari, a Europa, d¡¯una crisi moral, religiosa, pol¨ªtica i est¨¨tica, els anglesos, amb Alexander Pope i els membres del Club Scriblerus al cap (ja en vam parlar), van escalfar-se en veure que hi havia una muni¨® d¡¯autors mediocres que adqui?rien m¨¦s prestigi que autors de primer¨ªssima fila; i van comen?ar a prodigar-se en poemes (en vers habitualment; a Fran?a, al segle XVIII, tamb¨¦ al teatre) que deixaven els escriptors matussers al lloc que els corresponia. Sense insultar ning¨², com escau a l¡¯humor angl¨¨s.

Pope va encetar aquesta batalla ¡ªcom despr¨¦s Swift narraria la batalla entre els antics i els moderns, una pol¨¨mica que encara dura¡ª amb l¡¯anomenada Dunciad (1728), nom que ve de dunce, que vol dir ¡®ase¡¯. Aix¨° no era cap novetat: els alemanys ja coneixien La nau dels ximples, de Sebastian Brant (1494), i tot Europa s¡¯havia rendit davant la s¨¤tira d¡¯Erasme al seu Elogi de l¡¯estupidesa (1511). El tema era ¨°bviament antic, i com a testimoni nom¨¦s cal llegir uns quants versets de l¡¯Eclesiast¨¨s, o Coh¨¨let, b¨ªblic: stultorum infinitus est numero. El llibre de Pope parla de molts autors que avui ens resulten del tot desconeguts, per¨° ¨¦s sabut que la s¨¤tira t¨¦ com a objecte un o altre fenomen coetani: al cap dels anys nom¨¦s en queda la intenci¨®, tan mal¨¨vola com benintencionada. (?s com si ara sort¨ªs una s¨¤tira de centenars de versos adre?ada a les novel¡¤les d¡¯Irene Sol¨¤: d¡¯aqu¨ª a cent anys ning¨² entendria quin objecte va tenir, ni si valia la pena haver-la escrit.) Aix¨ª van les coses al m¨®n literari: fa temps que s¨®n productes fr¨¤gils i evanescents: vanitas vanitatis et omnia vanitas, amb el sentit llat¨ª d¡¯evanesc¨¨ncia, no de l¡¯actual paraula vanitat.

Els francesos de seguida van copiar Pope i van adaptar aquella s¨¤tira als pseudovalors del seu pa¨ªs; i el lector que visiti a gust les biblioteques hist¨°riques potser hi trobar¨¤ la Dunciade de Charles Palissot (1764), que diu, al primer cant: ¡°Stupidit¨¦ (c¡¯est un nom de la Belle) / paro?t aux yeux un vrai Cam¨¦l¨¦on, / toujours changeant d¡¯habitude et de ton, / variant tout, excepte sa prunelle, / o¨´ l¡¯on ne voit jamais une ¨¦tincelle / du feu divin que l¡¯on nomme raison.¡±

La Il¡¤lustraci¨® espanyola no es va quedar curta, i almenys ens consta una altra dunc¨ªada de cert valor, la d¡¯un jove Alberto Lista, anomenada El imperio de la estupidez (1798), que comen?a aix¨ª: ¡°Canta, oh Musa, la madre poderosa / de la mentecatez, y el hijo her¨®ico / que, ¨¢ la f¨¦rtil Iberia trasplantado / de las playas tirrenas, mostr¨® al mundo / cu¨¢n igualmente en todos los pa¨ªses / un verdadero zote fructifica.¡± Despr¨¦s, com era d¡¯esperar, hi surten totes les ¡°falses valors¡± de la literatura en llengua castellana del moment. I quasi acaba aix¨ª: ¡°Id, pues [els fills de l¡¯estupidesa], por todo el orbe, y mis principios / esparcid desde el uno y otro polo; / mis ¨®rdenes son claras, mis preceptos / f¨¢ciles de cumplir: sed orgullosos, / est¨²pidos y vanos, y esto es todo.¡±

Ara a casa no en tenim gaire, de s¨¤tira, i no ¨¦s que no hi hagi mat¨¨ria, des de la novel¡¤l¨ªstica i la poesia dels ¨²ltims vint o trenta anys, fins al rid¨ªcul ostentat per una s¨¨rie de processuals esterlocats (es deia a l¡¯Empord¨¤), amb resid¨¨ncia a Catalunya o l¡¯estranger. Al cap i a la fi, va ser un g¨¨nere molt ric entre nosaltres: Eiximenis, Metge, Turmeda, Roig, Martorell, Vicen? Garcia, i m¨¦s tard les grans revistes de la Primera Rep¨²blica, Llanas, Robert, Pitarra, Fages, Sagarra, Pere Quart i Carner mateix s¡¯hi van dedicar i adelitar; i ens en deixem un munt a la mem¨°ria.

Quan Joan Ferrat¨¦ va adonar-se que no tenia res a fer en aquest pa¨ªs ¡ªen bona part perqu¨¨ Joaquim Molas no el va convidar mai a la universitat, per¨° s¨ª Mart¨ª de Riquer a l¡¯Acad¨¨mia de Bones Lletres¡ª, va passar a l¡¯altre mon exclamant: ¡°?s el pa¨ªs: no s¡¯hi pot fer res!¡±. El gran Salvador Oliva ens hauria pogut donar en vers ¡ªja ho va fer en altres ocasions¡ª el mateix que Boadella va donar temps enrere en teatre, tamb¨¦ amb arguments del seu moment. Per¨° Oliva, com tants catalans amb talent que podrien escriure una s¨¤tira fabulosa sobre el nostre present ¡ªen especial el pol¨ªtic i el literari, Mar i cel damunt de tot¡ª, ha acabat considerant, com Ferrat¨¦, que ¡°no hi ha res a fer¡±. I que, si escrivien una s¨¤tira, encara els cremarien la casa.