Cometr¨¤s adulteri i altres p¨ªfies

Lector, no t¡¯ofenguis pels errors provocats per descuran?a de l¡¯operador (ja que no podem ser curosos [totes] les hores de feina): un cop revisat el volum, s¡¯ha decidit corregir i anotar aquells que altrament haurien portat a un sentit diferent. La resta en qu¨¨ hi pugui haver algun error per una mala disposici¨® de les lletres, corregeix-la tu mateix¡±. ?s bonic o no? Una mica es convida el lector a ser comprensiu amb els errors que surtin publicats i els esmeni mentre llegeix, no com ara, que fas una falta en un tuit i se¡¯t llancen a la jugular. ?s la manera com estava encap?alada la primera fe d¡¯errates de la hist¨°ria, publicada el 1478 per l¡¯impressor Gabriele di Pietro a les darreres p¨¤gines del llibre de Giorgio Merula Enarrationes Satyrarum Juvenalis (¨¦s a dir, uns comentaris a les s¨¤tires de Juvenal), i que donava inici a una tradici¨® que es revelaria fruct¨ªfera: la justificaci¨® de les faltes d¡¯un impr¨¨s.

Per descomptat, de faltes ja se n¡¯havien fet sempre, no calia la invenci¨® de la impremta, i a l¡¯edat mitjana eren atribu?des al dimoni Titivillus, que estava sempre representat amb llibres i s¡¯encarregava, entre altres coses, de prendre nota dels pecats de cadasc¨² per passar-ne factura a l¡¯hora del judici final. Per¨° ¨¦s clar, amb la invenci¨® de la impremta els errors es van multiplicar exponencialment, perqu¨¨ als que l¡¯autor o l¡¯amanuense de torn cometia en l¡¯¨²s de la llengua (majorit¨¤ria?ment llat¨ª al principi, a poc a poc les lleng¨¹es vulgars) calia afegir les petites p¨ªfies dels caixistes, que havien de compondre la p¨¤gina de dreta a esquerra per mitj¨¤ dels tipus m¨°bils, que eren min¨²scules peces de plom amb les lletres emmotllades al rev¨¦s. Aviam qui ¨¦s el guapo que podria, avui, maquetar un text d¡¯aquesta manera i no farcir-lo de tota mena d¡¯esguerros. No va trigar gaire a apar¨¨ixer la necessitat de revisar la primera prova abans d¡¯anar endavant amb tot el tiratge, i d¡¯aqu¨ª va n¨¦ixer la moderna figura del corrector.

Destaca per sobre de tot, en la hist¨°ria de les errates impreses, la de l¡¯anomenada B¨ªblia male?da, publicada el 1631 per Robert Baker i Martin Lucas, impressors oficials del rei Carles I d¡¯Anglaterra. De tots els possibles errors que poden malmetre un text, van cometre potser un dels pitjors, que ¨¦s l¡¯omissi¨® d¡¯un no (a l¡¯inrev¨¦s del que fa el corrector Raimundo Silva a Hist¨°ria del setge de Lisboa, de Jos¨¦ Saramago, que insereix un no) en un dels Deu Manaments, i ves per on quin un: ¡°Thou shalt commit adultery¡± (¡°thou shalt¡± avui seria ¡°you shall¡±, la resta ¨¦s transparent). Es va trigar ben b¨¦ un any que alg¨² advert¨ªs l¡¯error i orden¨¦s la retirada de tot el tiratge (m¨¦s ben dit, que alg¨² que tenia autoritat per retirar el tiratge advert¨ªs l¡¯error, que segur que m¨¦s d¡¯un a casa xalaria de valent), per¨° al m¨®n encara se¡¯n conserva una vintena d¡¯exemplars.

Aquestes i moltes altres an¨¨cdotes de la lletra impresa es poden trobar a El agua verde del idiota, llibre escrit pels xilens Yanko Gonz¨¢lez i Pedro Arana, fent al¡¤lusi¨® a un conegut vers de Pablo Neruda que havia de ser ¡°el agua verde del idioma¡±, per¨° que va sortir amb la t en lloc de la m en una de les seves primeres edicions. Curiosament, l¡¯editorial del llibre mateix, Fondo de Cultura Econ¨®mica, ¨¦s objecte de la llegenda que diu que en realitat el nom era Fondo de Cultura Ecum¨¦nica, per¨° que hi va haver un error en un dels primers llibres i aix¨ª es va quedar. Ara b¨¦, qu¨¨ dona valor a la B¨ªblia male??da, o notorietat al vers de Neruda? Exacte, l¡¯error impr¨¨s, justament la cagada de mosca, que enll¨¤ d¡¯esdevenir de primeres tot un greuge per a impressors i correctors, acaba il¡¤luminant l¡¯obra afectada a trav¨¦s de la rebel¡¤lia i l¡¯excepcionalitat.

La pres¨¨ncia d¡¯errates en els llibres fins a l¡¯arribada de mecanismes m¨¦s moderns va ser constant i inevitable, i les fes d¡¯errates podien ser quilom¨¨triques, amb el dubt¨®s r¨¨cord d¡¯una Summa Teologica de sant Tom¨¤s d¡¯Aquino impresa a Tarragona que constava (no la Summa, sin¨® la fe mateixa) de 120 p¨¤gines. Per aix¨° Erasme de Rotterdam advocava per fer com d¨¨iem al principi: corregir nom¨¦s les errades rellevants i deixar al lector que fes la resta. No es podia imaginar, per¨°, la interpretaci¨® d¡¯un sorneguer Goethe, que en una de les seves M¨¤ximes i reflexions no se¡¯n va poder estar: ¡°Sempre que veig un error d¡¯impressi¨®, penso que s¡¯ha inventat alguna cosa nova¡±.