Isabel Obiols: ¡°No busco fen¨°mens literaris, sin¨® continu?tat¡±

Llibres Anagrama, la col¡¤lecci¨® en catal¨¤ del segell, fa deu anys, i ho celebra com acostumen a fer les coses, discretament. ¡°Vam fer una festa petita, amb autors, llibreters i distribu?dors, no vol¨ªem fer grans celebracions, per¨° s¨ª trobar-nos perqu¨¨ estem en un moment dol?¡±, diu l¡¯editora Isabel Obiols (Barcelona, 1974). Amb 125 t¨ªtols publicats i un premi anual que ha posat sota el focus Llucia Ramis, Irene Sol¨¤ o Pol Guasch, l¡¯editorial celebra la primera d¨¨cada, i aprofitem per parlar amb Obiols sobre la seva traject¨°ria, els efectes dels canvis en el panorama editorial al segell, el car¨¤cter del premi i la important tasca de recuperaci¨® que, a poc a poc, ens est¨¤ fent llegir autors cabdals amb uns ulls renovats.

Pregunta. Per qu¨¨ un moment dol??

Resposta. Merc¨¨ Ibarz va rebre el premi Traject¨°ria, Imma Mons¨® ¨¦s l¡¯actual premi ?mnium. Estem en els segons i tercers projectes d¡¯autors que han guanyat el premi, fet que li dona sentit com a projecte a llarg termini. Tenim la sensaci¨® que vam comen?ar com una cosa petita, i amb els anys tota l¡¯editorial s¡¯ha anat sentint part¨ªcip de Llibres Anagrama i del catal¨¤, ara publiquem llibres en catal¨¤ tamb¨¦ a les col¡¤leccions Compactes i Quaderns Anagrama.

P. Anem als inicis. Va estudiar hist¨°ria de l¡¯art.

R. No vaig voler quedar-me a la universitat perqu¨¨ tenia una mica de claustrof¨°bia. Vaig fer el m¨¤ster d¡¯El Pa¨ªs de periodisme, sense vocaci¨®, amb la voluntat de sortir de l¡¯ou. Vaig treballar quatre anys a la redacci¨® de Catalunya. Hi vaig aprendre molt, per¨° el dia a dia em violentava, jo soc d¡¯anar a poc a poc.

P. Com en surt?

R. Feia una col¡¤laboraci¨® de recomanacions liter¨¤ries al programa Sal¨® de Lectura de Betev¨¦, amb Emili Manzano. Gr¨¤cies a ell vaig con¨¨ixer editors i gent d¡¯altres ambients. Em va animar a sortir d¡¯El Pa¨ªs i dedicar-me a feines editorials com a independent. Al cap d¡¯uns mesos em va trucar Oriol Castanys des de La Magrana, hi vaig treballar m¨¦s de cinc anys. I per aix¨° em fa molt contenta que ara Emili Manzano s¡¯hagi animat a tornar a publicar i ho faci amb nosaltres. Qui em va obrir un m¨®n tanca un cercle (de moment!).

P. Qu¨¨ recorda d¡¯aquells anys?

R. La Magrana venia de ser una editorial independent i s¡¯havia integrat a RBA. Feia un temps que no tenia una l¨ªnia gaire clara, publicava llibres una mica m¨¦s comercials que la l¨ªnia hist¨°rica. El que vaig intentar va ser retornar el rumb m¨¦s literari, amb m¨¦s i menys ¨¨xit. D¡¯all¨¤ surt Marta Rojals.

P. Marta Rojals va ser un fenomen, que despr¨¦s ha publicat a Anagrama.

R. Ella col¡¤laborava a Vilaweb i ens la va fer arribar Assumpci¨® Maresma. Em va agradar molt i vam fer una reuni¨® al costat de l¡¯editorial, i el primer que em va dir va ser que no es faria cap foto ni entrevistes en directe. Va coincidir en un moment en qu¨¨ a les xarxes socials comen?ava la bombolla de prescripci¨® i recomanaci¨®, i ella va tenir molt suport en aquests cercles.

P. Llavors Jordi Herralde li proposa encetar Llibres Anagrama.

R. Vaig marxar de RBA i vaig estar un parell d¡¯anys com a freelance. Anagrama havia fet coedicions amb Emp¨²ries. I un cop Emp¨²ries s¡¯integra amb 62-Planeta, Jordi Herralde i Oriol Castanys, que havia marxat abans que jo de La Magrana, decideixen impulsar una col¡¤lecci¨® en catal¨¤ des d¡¯Anagrama. Els primers t¨ªtols eren traduccions d¡¯autors t¨°tems de la casa, com Houellebecq, Martin Amis, Am¨¦lie Nothomb... Per¨° a poc a poc vam anar treballant autors en catal¨¤. El primer va ser una recuperaci¨® d¡¯un assaig de Jordi Ball¨® i Xavier P¨¦rez, La llavor immortal. Tamb¨¦ era un pas l¨°gic, perqu¨¨ ens arribaven, els autors. Per exemple Imma Mons¨®, que, amb Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, eren els autors literaris m¨¦s importants de La Magrana quan jo hi vaig arribar. Hi havia entesa i, amb el temps, de manera natural (¨¦s a dir, sense fitxatges estranys), hem comen?at a publicar amb ella a Anagrama. Aix¨° va passar tamb¨¦ amb Juli¨¤ Guillamon: quan estava a La Magrana jo li havia proposat de publicar una actualitzaci¨® de La ciutat interrompuda. Llavors era d¡¯hora, per¨° anys m¨¦s tard ho va fer aqu¨ª.

P. En aquests casos que menciona, la idea de recuperaci¨® ha estat important. De Mons¨® no nom¨¦s heu publicat la seva ¨²ltima novel¡¤la, sin¨® que tamb¨¦ esteu recuperant la seva obra pr¨¨via a la col¡¤lecci¨® Compactos. I heu fet una tasca important de restituci¨® de l¡¯obra de Merc¨¨ Ibarz, Miquel Barcel¨® (l¡¯historiador) o Jaume Sisa.

R. Hi ha quatre potes importants a l¡¯editorial, i totes inclouen la no-ficci¨® i els llibres que estan a cavall entre la ficci¨® i la no-ficci¨®, que m¡¯agraden especialment. El premi ¨¦s la m¨¦s visible per¨° busca la continu?tat. Els fen¨°mens m¡¯horroritzen, l¡¯important ¨¦s mantenir-se en la segona, la tercera, la quarta novel¡¤la. Per altra banda, les traduccions de cl¨¤ssics anagram¨¤tics, i traduccions noves. Finalment, aquestes recuperacions, que em semblen importants per donar solidesa a la col¡¤lecci¨®. Hi ha autors i autores que tenien l¡¯obra massa repartida o que havien quedat desdibuixats en una editorial que no era la millor per a ells.

P. T¨¦ algun altre projecte de recuperaci¨® al cap?

R. S¨ª, una edici¨® d¡¯un seguit de dibuixos sobre mitologia que el meu avi, Josep Obiols, va fer a It¨¤lia als anys 1920-1921, durant un viatge. ?s una col¡¤lecci¨® que tota la fam¨ªlia conserva bastant sencera i mai s¡¯ha editat com cal. Ja s¨¦ que no ¨¦s gaire anagram¨¤tic, aix¨°, per¨° ser¨¤ la recuperaci¨® del curs.

P. Quina relaci¨® hi t¨¦ amb el seu avi?

R. No el vaig con¨¨ixer, per¨° a la fam¨ªlia ¨¦s una figura molt venerada. A mi em sembla un model de conducta. Va estar al costat de poetes de la seva generaci¨® com Foix o Salvat, va fer molt bona feina a nivell c¨ªvic, per¨° tot sempre des de la mod¨¨stia.

P. Com arriba el Premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la?

R. Herralde va voler replicar la f¨®rmula que li havia funcionat tan b¨¦ en castell¨¤. Per a ell va ser una eina fonamental per con¨¨ixer i llegir autors. Un dia va arribar amb un paperet on deia que hav¨ªem de fer un premi i que Sergi P¨¤mies havia de ser jurat. Jo li vaig dir que ja n¡¯hi ha molts, en catal¨¤, per¨° la seva resposta va ser desmarcar-nos-en en el calendari. Em va dir que li fes propostes per al jurat, i van entrar Imma Mons¨®, Mita Casacuberta, que ¨¦s una acad¨¨mica molt respectada, i Guillem Gisbert, amb qui ens vam con¨¨ixer a RBA i em sembla que ¨¦s un lector que va per lliure. M¨¦s tard, s¡¯hi va afegir Jordi Punt¨ª. Ha sigut un jurat d¡¯una estabilitat brutal.

P. A la roda de premsa de l¡¯¨²ltim premi, Sergi P¨¤mies deia que ¨¦s probable que bona part de la motivaci¨® de presentar-s¡¯hi sigui el jurat, que el fa atractiu.

R. ?s gent amb una obra molt s¨°lida i que no formen part de capelletes. No deuen favors. La gent tamb¨¦ s¡¯hi presenta pels premiats que hi ha hagut fins ara, que s¨®n un bon agafador.

P. La sensaci¨® d¡¯exc¨¦s de premis literaris al sector editorial catal¨¤ l¡¯han tingut?

R. De moment no. Ens hem estabilitzat amb el nombre de presentats, que mai baixa de 80. Jo creia que ho notar¨ªem, per¨° crec que encara som referent per a molta gent.

P. Si fa servir el premi com a term¨°metre, quines tend¨¨ncies identifica en els ¨²ltims temps?

R. Som els editors d¡¯Irene Sol¨¤ i continuem rebent originals amb cert folklore, cert ¨²s de la llengua¡­ Aix¨° ho evitem, perqu¨¨ semblaria que intentem espr¨¦mer el suc de l¡¯¨¨xit. Volem que hi hagi una veu pr¨°pia: en el cas d¡¯Irene Sol¨¤ o N¨²ria Bendicho l¡¯escenari no ho ¨¦s tot, hi ha un treball formal concret. El que s¡¯ha de fer ¨¦s animar la gent perqu¨¨ busqui la seva veu.

P. Canto jo i la muntanya balla ¨¦s el fenomen m¨¦s sonat. Qu¨¨ creu que va passar?

R. Han conflu?t diversos factors, el m¨¦s evident s¨®n les vendes locals, per¨° en un sentit internacional ¨¦s un moment en qu¨¨ s¡¯est¨¤ fent molt bona feina, tenim bons contactes amb l¡¯exterior. Anagrama t¨¦ un pes evident per la hist¨°ria, per¨° tamb¨¦ la feina coordinada amb l¡¯Institut Ramon Llull. Ha estat molt important el fet que, ¨²ltimament, les agents liter¨¤ries han comen?at a treballar molt b¨¦ el catal¨¤. Estem en un un moment de maduresa: Jo he sentit dir a l¡¯Herralde moltes vegades que va costar que l¡¯estat espanyol compr¨¦s els llibres de Sergi P¨¤mies. En canvi, ara hi ha molts lectors, festivals i llibreries de fora de Catalunya esperant escriptors catalans, aix¨° ¨¦s magn¨ªfic per la cultura catalana. No ho notem nom¨¦s a Anagrama, ho estan veient moltes editorials.

P. Si hagu¨¦s de definir qu¨¨ busca en un manuscrit, qu¨¨ diria?

R. A mi m¡¯agraden els escriptors que no volen assemblar-se a ning¨². Que parlen des del seu propi temps, amb una sensibilitat d¡¯¨¨poca definida. A partir d¡¯aqu¨ª, les hist¨°ries que em vulguin explicar, els arguments, em semblen secundaris. Ja ens ocuparem que les coses estiguin ben narrades, per¨° l¡¯important ¨¦s que la gent s¡¯arrisqui en la forma o l¡¯estructura, que no posin les coses f¨¤cils. I no ¨¦s imprescindible, per¨° tamb¨¦ m¡¯agrada el sentit de l¡¯humor i la poca solemnitat.