Dagoll Dagom ha embarrancat

Segur que, des del 1988 que es va estrenar, el vaixell de Mar i cel, una de les icones de la cultura catalana moderna, a l¡¯altura dels mitjons de T¨¤pies o les can?ons de Rosal¨ªa, ha patit m¨¦s d¡¯una incid¨¨ncia. D¡¯algunes en deu haver not¨ªcia p¨²blica i altres es quedaran per a les autobiografies d¡¯Anna Rosa Cisquella i Joan Llu¨ªs Bozzo. Me¡¯n vaig a l¡¯¨²ltima: el dijous 26 de setembre, en el comiat definitiu del m¨¦s gran musical catal¨¤ de tots els temps, la barca va fer figa i la funci¨® es va haver de suspendre. Sap greu pels artistes i els espectadors afectats, per¨° em va b¨¦ com a met¨¤fora. Seguint la m¨¤xima divisa de la far¨¤ndula que diu que l¡¯espectacle sempre ha de continuar, que se t¡¯espatlli la barca a mitja travessia ¨¦s una imatge bastant precisa del que significa el naufragi de la companyia per a la continu?tat cultural ¡ªel mantra dels mantres¡ª del pa¨ªs. Diria que no n¡¯hem fet gaire cabal. Naturalment, els veterans directors de Dagoll Dagom (Bozzo, Cisquella, Miquel Periel) tenen tot el dret de jubilar-se i incl¨²s de morir-se, per¨° darrere de les seves declaracions ¡ªque he seguit amb atenci¨® anal¨ªtica¡ª s¡¯hi entreveu una certa desconfian?a en el relleu generacional.

Vist amb perspectiva, la funci¨® que ha exercit la companyia ¨¦s insubstitu?ble. Ja no nom¨¦s per haver elevat Guimer¨¤ i la seva glossa del ressentiment isl¨¤mic a l¡¯imaginari catal¨¤ (convertint-nos en la naci¨® cristiana m¨¦s preparada per entomar el futur pr¨°xim). ?s incre?ble el nas que han tingut, aquests ¨²ltims 50 anys, a detectar el m¨¦s singular i va?lu¨®s de la nostra cultura popular, que ¨¦s la que perviu. En unes maniobres for?ades que ni els velers de la Copa Am¨¨rica, van xutar-nos Pere Calders a la vena i han fet que encara avui es canti als plan?ons de la p¨¤tria una can?¨® estrany¨ªssima i gal¨¤ctica de Sisa. Van importar amb un segle de retard les operetes de Gilbert i Sullivan. Es van avan?ar a la tend¨¨ncia hegem¨°nica del feminisme anostrant Doro?thy Parker i van fer escriure a V¨¢zquez Montalb¨¢n la seva millor obra en catal¨¤. Han musicat ¡ª?o ¨¦s, acostat al populatxo¡ª Rodoreda, Rusi?ol i Moliner. Fins i tot es van atrevir amb Llu¨ªs Llach, que ¨¦s una orsada merit¨°ria. Tot junt, a banda de fer goig, configura un ¨¨xit tan improbable i irrepetible que es compr¨¨n que els seus creadors hi vulguin posar un llacet i tancar-ho aqu¨ª, segellant el llegat perqu¨¨ ning¨² el perverteixi, com si fos el mausoleu del fara¨®.

Vist amb perspectiva, la funci¨® que ha exercit la companyia ¨¦s insubstitu?ble

Ja hi ha molta gent esmer?ada a celebrar l¡¯¨²ltim ¡ªen teoria¡ª retorn de Mar i cel, aix¨ª que abra?ar¨¦ la tristesa: no t¨¦ sentit amagar que darrere de l¡¯embarrancament de Dagoll Dagom hi ha una miqueta de derrota col¡¤lectiva. La d¡¯un pa¨ªs que ha perdut el m¨²scul i el mercat per mantenir en escena permanent un dels pocs fen¨°mens culturals, un llenguatge propi, d¡¯¨¨xit transversal i durador. Es veu que Gustav Mahler va deixar escrit que la tradici¨® no ¨¦s l¡¯adoraci¨® de les cendres, sin¨® la transmissi¨® del foc. Totes les torxes se¡¯ns apaguen. I nosaltres, per escalfar-nos, no sabem fer altra cosa que estellar la fusta de la barca i fotre-la a la foguera. Espero que l¡¯avaria tingui arreglo.