Els enigmes del Sis d¡¯Octubre

Als 80 anys dels Fets d¡¯Octubre de 1934, la tensi¨® pol¨ªtica entre una part significativa de la societat catalana i l¡¯Estat espanyol serveix amb safata una mirada cap a la hist¨°ria. Ara b¨¦, una mirada que massa sovint t¨¦ m¨¦s voluntat de cercar arguments per a la discussi¨® quotidiana que no pas per intentar interpretar correctament el que va succeir aleshores. D¡¯aquell 6 d¡¯octubre n¡¯ha quedat la imatge de Llu¨ªs Companys proclamant des del balc¨® de la Generalitat l¡¯Estat Catal¨¤ dins la Rep¨²blica Federal Espanyola i havent d¡¯acceptar en poques hores un sonat frac¨¤s. Pocs suports, alguns trets i els morts a la seu del CADCI que fornirien algun m¨¤rtir per a la causa del separatisme catal¨¤, que ¨¦s com s¡¯anomenava l¡¯independentisme. A la fi, la imatge dels mossos d¡¯esquadra detinguts per l¡¯ex¨¨rcit i tot un govern empresonat; i en definitiva, l¡¯episodi m¨¦s controvertit d¡¯una Catalunya republicana que era aleshores l¡¯¨²nica comunitat aut¨°noma de la Rep¨²blica i que s¡¯hi enfront¨¤ obertament.

La temptaci¨® de les analogies ¨¦s gran, i l¨°gica entre els opinadors, per¨° les reserves dels historiadors s¨®n tamb¨¦ grans. En aquestes coordenades s¡¯expressen Arnau Gonz¨¤lez, Manel L¨®pez i Enric Ucelay-Da Cal com a compiladors del volum 6 d¡¯octubre. La desfeta de la revoluci¨® catalanista de 1934 (Base), que presenta avui Josep Fontana. Es tracta d¡¯un volum fabricat per una vintena d¡¯historiadors que ens posen en alerta davant certs automatismes interpretatius, sobretot perqu¨¨ ¨¦s impossible entendre el Sis d¡¯Octubre catal¨¤ i espanyol sense tenir present el que succe?a en aquella tensa Europa d¡¯entreguerres; en definitiva, all¨° que s¡¯ha anomenat la guerra civil europea (1918-1945), com recorda una altra de les novetats, el llibre de Jaume Barrull, Els escenaris del 6 d¡¯octubre (P¨°rtic), subtitulat precisament Revoluci¨® i contrarevoluci¨® a l¡¯Europa dels anys trenta. El referent europeu era aleshores molt present per a tots els protagonistes: Hitler havia arribat al poder feia cosa d¡¯un any, i el febrer d¡¯aquell mateix 1934, a Par¨ªs, s¡¯havia produ?t l¡¯intent de cop de les lligues franceses de l¡¯extrema dreta, mentre que Viena va viure durant una setmana una dura pugna armada entre cat¨°lics i socialistes.

Els editors del llibre col¡¤lectiu 6 d¡¯octubre alerten d¡¯un ¨²s atemporal del concepte democr¨¤cia. Per a ells cal entendre ¡°els sistemes democr¨¤tics com un producte hist¨°ric i no tan sols com un conjunt de normes i valors intemporals¡±. Si s¡¯ent¨¦n aix¨ª, diu Ucelay-Da Cal, ¡°ser¨ªem capa?os d¡¯entendre amb molta m¨¦s complexitat qu¨¨ significava en realitat perdre unes eleccions, desenvolupar un projecte de reforma o demandar, insistentment, el compliment d¡¯all¨° conegut com a revoluci¨® republicana¡±; una l¨ªnia d¡¯interpretaci¨® que no segueix en absolut el llibre d¡¯Alejandro Nieto La rebeli¨®n militar de la Generalidad de Catalu?a contra la Rep¨²blica (Marcial Pons).

Una segona q¨¹esti¨® interessant: l¡¯aproximaci¨® a aquests fets ¨¦s prou complexa i no admet simplificacions, ja que s¡¯hi barrejaven conflictes diversos: d¡¯una banda, l¡¯eix dreta-esquerra, que funcionava tant a Catalunya com a Espanya; de l¡¯altra, la pugna entre catalanisme i espanyolisme; i m¨¦s encara, els conflictes socials, com el que enfrontava els pagesos rabassaires i els propietaris, i tamb¨¦ la conflictivitat en les ind¨²stries del m¨®n urb¨¤, com emfasitza L¨®pez al llibre coral.

Pels republicans d¡¯esquerra, la deriva conservadora arran de les eleccions de 1933 portava a una Rep¨²blica sense republicans, la qual cosa q¨¹estionava ¡°l¡¯esperit del 14 d¡¯abril¡±. I pels conservadors, la Rep¨²blica dirigida per les esquerres era vista sovint com una forma d¡¯obrir les portes a una revoluci¨® social. Perqu¨¨, de fet, revoluci¨® era una paraula omnipresent en el llenguatge de l¡¯¨¨poca: revoluci¨® liberal, revoluci¨® republicana, revoluci¨® social... una esperan?a o un terror, un significat diferent per a cadasc¨². Tanmateix, la proclama i frac¨¤s de Companys ha amagat la complexitat i els conflictes encadenats que vivia la societat catalana aquell 1934, i tamb¨¦ l¡¯espanyola, i tot plegat no era tan diferent del que succe?a en una Europa que vivia molt accelerada des de l¡¯arribada de Hitler, el 1933, al poder.

Per aquesta complexitat pot ser ¨²til plantejar algunes preguntes per sortir del laberint.

Aixecament independentista? No hi ha cap historiador solvent que expliqui la proclamaci¨® de Companys com un acte de proclamaci¨® d¡¯una rep¨²blica catalana independent. La minoria separatista que, efectivament, existia a ERC i tenia el seu nucli dur a Estat Catal¨¤ hauria volgut que el gest de Companys an¨¦s en aquesta direcci¨®, per¨° el text de la proclama era ben clar. En nom del poble i del Parlament, Companys proclama ¡°l¡¯Estat Catal¨¤ de la Rep¨²blica Federal Espanyola, i en establir i fortificar la relaci¨® amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme els invita a instaurar a Catalunya el govern provisional de la Rep¨²blica¡±. Era ben evident que el sentit pol¨ªtic ¨²ltim era el fer una mena de refundaci¨® de la Rep¨²blica que torn¨¦s als valors del 14 d¡¯abril de 1931. Per aix¨° oferia Catalunya com a ¡°baluard de la Rep¨²blica¡±. Companys arrossegava l¡¯estigma de poc catalanista; per aix¨°, despr¨¦s de la proclama, segons el testimoni de Claudi Ametlla, va dir: ¡°A veure si ara direu que no s¨®c catalanista!¡±. Un detall interessant: quan el conseller Josep Denc¨¤s, d¡¯Estat Catal¨¤, va ordenar hissar l¡¯estelada a la conselleria de Governaci¨®, Companys la va fer retirar.

Conflicte social o pol¨ªtic? El Sis d¡¯Octubre ¨¦s complex. L¡¯historiador Pelai Pag¨¨s el qualifica de ¡°revoluci¨® multiforme¡±. En qualsevol cas, conflueixen en unes mateixes accions diversos projectes. El m¨¦s estrictament pol¨ªtico-institucional ¨¦s el de Companys i els grups republicans que volien combatre el que veien com una degradaci¨® de la Rep¨²blica de 1931. Els sectors separatistes actuaven alhora, per¨° amb objectius diferents. ?s imprescindible, per¨°, fer atenci¨® al conflicte social, que sovint s¡¯identifica amb Ast¨²ries, per¨° que a Catalunya tamb¨¦ era molt present per la q¨¹esti¨® rabassaire, on el plet entre pagesos i propietaris s¡¯havia convertit tamb¨¦ en pol¨ªtic i institucional. L¨®pez hi posa el focus i analitza a fons la conflictivitat social desplegada aquells dies, i afirma que ¡°la posada en escena de Companys (...) fa invisible tota una altra realitat¡±, en qu¨¨ s¡¯hauria de considerar l¡¯assalt a seus de partits de dretes, la detenci¨® de propietaris agr¨ªcoles o les accions anticlericals. De fet, el 5 d¡¯octubre la vaga obrera va tenir un notable seguiment a les principals ciutats catalanes, i s¡¯estengu¨¦ encara m¨¦s el dia 6, sempre abans de la proclama de Companys.

Barcelona o comarques? Com explica L¨®pez i queda pal¨¨s amb diferents cap¨ªtols del llibre col¡¤lectiu, la mirada barcelonina no permet explicar el que va passar a tot Catalunya. En moltes poblacions, l¡¯Alian?a Obrera va assolir un protagonisme decisiu, tal com els rabassaires feien al camp. Tot i la inhibici¨® de la CNT, que explica Susanna Tavera en el llibre col¡¤lectiu, la vaga va ser important en moltes ciutats del voltant de Barcelona, com Badalona, i es van viure episodis d¡¯insurrecci¨® armada. De fet, la pres¨¨ncia de cenetistes va dependre bastant de les localitats i de les relacions que tinguessin amb els nuclis republicans i socialistes en cada lloc. La protesta obrera tamb¨¦ s¡¯estengu¨¦ en ciutats mitjanes com Vilafranca del Pened¨¨s, Vilanova, Lleida, Sabadell, Matar¨®, Girona, Manresa, Tarragona i Tortosa, entre d¡¯altres. El caire de les accions va ser for?a heterogeni: a Vilanova van proclamar la Rep¨²blica Socialista, mentre que a Badalona es proclamava la Rep¨²blica Catalana. Jaume Barrull explica que a Lleida el peri¨°dic Rebel¡¤li¨®, portaveu d¡¯Alian?a Obrera, defensava el dia 5 la Rep¨²blica Catalana i l¡¯endem¨¤ victorejava una manifestaci¨® ¡°punys enlaire¡±. Al camp es produ?ren m¨²ltiples accions contra els propietaris, sobretot contra els m¨¦s intransigents amb les demandes pageses, i en diversos ajuntaments els alcaldes electes conservadors van ser substitu?ts per dirigents esquerrans.

El 1934 comen?¨¤ la Guerra Civil? El revisionisme historiogr¨¤fic ultraconservador ha repr¨¨s els darrers anys l¡¯argument que l¡¯aixecament de Companys i la insurrecci¨® obrera a Ast¨²ries eren un cop d¡¯Estat de les esquerres que vindria a justificar l¡¯aixecament militar de juliol de 1936. P¨ªo Moa va retornar a la circulaci¨® aquest argument el 1999, amb un t¨ªtol m¨¦s contundent el 2004: 1934, comienza la Guerra Civil. El PSOE y la Esquerra emprenden la contienda. De fet, aquest discurs ja es feia impl¨ªcitament durant el franquisme. Per exemple, en les fitxes utilitzades per a la repressi¨® de la postguerra era habitual que es deman¨¦s informaci¨® sobre l¡¯actuaci¨® pol¨ªtica dels individus justament des de l¡¯octubre de 1934. Fontana, a la introducci¨® del llibre de L¨®pez, insisteix que amplis sectors del m¨®n conservador no van acceptar mai la Rep¨²blica, tal com mostr¨¤ el cop de Sanjurjo el 1932. En conseq¨¹¨¨ncia, ¡°l¡¯octubre de 1934 va ser l¡¯obligada resposta a una contrarevoluci¨® que estava frustrant totes les esperances que s¡¯havien posat en la Rep¨²blica del 1931, i semblava estar en el cam¨ª d¡¯assentar un r¨¨gim autoritari que consolid¨¦s el domini de la dreta¡±.

Companys i la lli?¨® pol¨ªtica? L¡¯ombra del Sis d¡¯Octubre ¨¦s allargada. Centrats en la proclama de Companys, aquesta imatge s¡¯ha utilitzat reiteradament per exemplificar el frac¨¤s d¡¯una opci¨® que se saltava la legalitat del moment (sense matisos, segons Nieto). I tamb¨¦ per presentar al seu protagonista com a arrauxat, insegur i influenciable. Per¨°, hi ha lli?¨® pol¨ªtica? Esculies ressegueix la petjada del 6 d¡¯octubre en Josep Tarradellas, i creu que ¨¦s fonamental. Per Tarradellas, Companys es va equivocar en el seu gest, per¨° el pitjor no era l¡¯escenificaci¨®, sin¨® el que el republic¨¤ de Cervell¨® considerava la subordinaci¨® de la pol¨ªtica catalana a l¡¯espanyola. Quan Companys afirmava que ¡°fortificava la relaci¨® amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme¡±, estava vinculant la seva sort a la de les esquerres espanyoles. I aquest era per Tarradellas el veritable error. I d¡¯aqu¨ª en va extreure una lli?¨® pol¨ªtica: s¡¯havia d¡¯actuar en nom d¡¯un tot unitari ¡ªCatalunya¡ª per pactar amb els governs espanyols, fossin els que fossin, independentment de les coordenades dretes-esquerres. Segons Esculies, aquesta idea guiaria la forma d¡¯actuaci¨® de Tarradellas durant tot l¡¯exili i la Transici¨®, i explicaria la manera de relacionar-se amb les plataformes opositores i amb les mateixes autoritats espanyoles.