¡°Per solucionar el problema catal¨¤ l¡¯esquerra ha de sortir de l¡¯armari¡±

Josep Ramon Bosch (Manresa, 1963) t¨¦ una vida folgada com a directiu d'una multinacional qu¨ªmica, per¨° nom¨¦s ha passat una setmana de vacances en fam¨ªlia. Dedica la resta del seu temps a tombar el discurs independentista a Catalunya. Creu que la comunitat ha de rebre un missatge positiu, sentimental, dir-los que ¡°Espanya sense Catalunya no ¨¦s Espanya¡±. El seu objectiu immediat ¨¦s reunir avui una bona quantitat de gent a Catalunya entorn de la festa nacional del 12 d'Octubre. Convida l'esquerra catalana a sumar-se sense complexos a aquesta data.

Pregunta. L'any passat aquesta festa a Catalunya va tenir moltes banderes del PP.

Resposta. Aquest any el lema ser¨¤ "Recuperem el seny, recuperem la senyera", ¨¦s a dir, la nostra bandera. I demanem que la gent vingui amb banderes d'Espanya, amb republicanes, amb catalanes i de totes les autonomies i de Llatinoam¨¨rica. Celebrem l'orgull de sentir-nos catalans i espanyols. Busquem emoci¨® i sentiment.

¡°Els sentiments s¨®n importants, per¨° han de ser nobles, no perversos¡±

P. No ¨¦s perill¨®s enfrontar sentiments amb sentiments?

R. ?s que s¨®n sentiments. Per qu¨¨ un se sent d'aqu¨ª o d'all¨¤? ?s un sentiment m¨¦s enll¨¤ de la pol¨ªtica. Els sentiments tenen un paper important, per¨° esclar, han de ser nobles, no perversos.

P. Qui decideix quan ¨¦s una cosa o una altra?

R. Aix¨° ¨¦s molt dif¨ªcil de decidir.

P. El sentiment antiindependentista s'ha identificat amb la dreta. A l'esquerra nota algun acostament a les seves posicions?

R. L'¨²nica manera de solucionar el problema catal¨¤ ¨¦s que l'esquerra catalana surti de l'armari. No s¨¦ si ¨¦s una expressi¨® afortunada, per¨°... Jo he militat 20 anys al PP. I crec que aix¨° nom¨¦s s'arreglar¨¤ quan la gent entengui que ser d'esquerres i nacionalista no t¨¦ sentit des d'un punt de vista racional i econ¨°mic; el principi de solidaritat ¨¦s b¨¤sic.

P. La clau ¨¦s el PSC?

¡°El Govern espanyol aplica la llei i est¨¤ b¨¦, demano un discurs sentimental¡±

R. I molta gent d'esquerra que no t¨¦ el PSC com a referent ara, gent de Podem, d'Iniciativa i de l'abstenci¨®; ells s¨®n la clau. El votant d'esquerra que es mobilitza a les generals, per¨° no a les auton¨°miques. Aquesta ¨¦s l'esquerra que ha de mobilitzar-se i dir que Espanya no ¨¦s un pa¨ªs de dretes ni franquista.

P. Creu que l'esquerra no sap aix¨° o que fa una altra pol¨ªtica que li conv¨¦ m¨¦s?

R. Est¨¤ atemorida, acomplexada en aquest aspecte, no nom¨¦s a Catalunya, a la resta d'Espanya tamb¨¦ hi ha molta esquerra que juga a donar suport a moviments independentistes fins i tot feixistes, l'esquerra necessita un Aza?a.

P. Fa un discurs a Catalunya m¨¦s carregat contra l'independentisme i a Madrid el modifica per alertar el Govern espanyol?

R. No tenim dos discursos, donem banys de realitat i som cr¨ªtics als dos llocs.

P. Si finalment no es vota, com es gestionar¨¤ la frustraci¨®?

R. Aix¨° acabar¨¤ malament o molt malament. Descartem la viol¨¨ncia perqu¨¨ Catalunya no ¨¦s violenta i l'independentisme ha fet una aposta clara, ferma i sincera per tal que no aparegui la viol¨¨ncia. Hem de motivar perqu¨¨ el principal problema d'Espanya ¨¦s la crisi i els serveis p¨²blics que estan afectant molta gent.

P.?El Govern espanyol est¨¤ a prop d'aquestes posicions?

R. Est¨¤ en un discurs legalista, de llei i Constituci¨®, que est¨¤ molt b¨¦, per¨° ¨¦s insuficient. El que reclamem ¨¦s que es faci un discurs sentimental per explicar les bondats de conviure a Espanya. M¨¦s que el Govern ¨¦s la societat la que l'ha de fer.

P. Demanen que els espanyols treguin una senyera. No s¨®n els que m¨¦s rebutgen una possible separaci¨® de Catalunya els menys inclinats a treure aquesta bandera al balc¨®?

R. S¨ª, i detecto l'atipament. Molta gent diu: "Escolta, doncs que votin i se'n vagin, tu". ?s tot molt pesat, per¨° ens hi juguem el futur, la llibertat i la democr¨¤cia.

P. Alguns senten aquest atipament, per¨° altres nom¨¦s diuen que per qu¨¨ no es poden expressar els catalans, o els murcians en qualsevol consulta, encara que sigui reformant la llei.

R. En democr¨¤cia no tot ¨¦s v¨¤lid, no podem fer refer¨¨ndums per opinar sobre la pena de mort o la viol¨¨ncia masclista. No s¨®c tan neci de comparar una cosa amb l'altra, per¨° crec que no es pot fer d'una manera unilateral, hi ha els seus camins. I qu¨¨ passaria a Catalunya si l¡¯Hospitalet digu¨¦s que s¨ª, que vol formar part d'Espanya?