El mite de la Catalunya progressista

Catalunya ¨¦s una de les regions m¨¦s progres d'Europa. O almenys aix¨° ens diuen les enquestes, segons les quals nom¨¦s un de cada deu catalans admet obertament ser de dretes, una proporci¨® tres vegades inferior a la mitjana europea. I ¨¦s que, a Catalunya, el terme dreta?t¨¦ una p¨¨ssima popularitat. La gran majoria dels ciutadans tendeixen a evitar-ho a l'hora de definir-se pol¨ªticament i solen preferir presentar-se com d'esquerres o, com a m¨¤xim, de centre.

Per¨°, de deb¨° som els catalans tan progres com solem afirmar? En realitat, hi ha motius per pensar que el nostre esquerranisme ¨¦s m¨¦s d'aparen?a que de convicci¨®. Per exemple, quan es pregunta als catalans si estarien disposats a pagar m¨¦s impostos per, amb aix¨°, millorar els serveis p¨²blics, llavors Catalunya es presenta com si fos molt m¨¦s conservadora. Si ho comparem amb la resta de comunitats aut¨°nomes, els catalans som els que m¨¦s ens definim d'esquerres, per¨° a l'hora de defensar el nostre Estat del benestar acabem per sota de la mitjana espanyola.

En definitiva, a Catalunya ens caracteritzem per tenir uns valors que podr¨ªem definir com d'esquerranisme no practicant. Tenim una tend¨¨ncia a refugiar-nos sota l'etiqueta d'esquerres fins i tot sense combregar amb alguns dels seus principis m¨¦s fonamentals. Per qu¨¨ a Catalunya ens produeix certa objecci¨® declarar-nos com de dretes? Per qu¨¨ aparentem ser m¨¦s d'esquerres del que realment som? Una resposta ens l'ofereix el polit¨°leg d'Oxford Elias Dinas. Segons les seves investigacions, si els catalans (igual que els bascos) som tan progressistes ¨¦s perqu¨¨ els termes esquerra i dreta han acabat contaminats pel debat territorial i d'identitat, de manera que el terme dreta ha passat a tenir connotacions antiautonomistes.

En el debat p¨²blic catal¨¤ s'incorre massa sovint en la seq¨¹¨¨ncia argumental seg¨¹ent: ser espanyolista ¨¦s de fatxes i, com ¨¦s sabut, els fatxes s¨®n de dretes. Tal sil¡¤logisme, sens dubte tramp¨®s, ha provocat que molts acabin err¨°niament considerant que definir-se de dretes comporta adoptar posicions contr¨¤ries al catalanisme pol¨ªtic. ?s per aquest motiu que molts catalanistes conservadors es mostren reticents a presentar-se ideol¨°gicament com de dretes, ja que aix¨° podria acabar per interpretar-se com un sentiment d'adhesi¨® al nacionalisme espanyol. Potser sigui per aquest motiu que Converg¨¨ncia inclogui en el t¨ªtol preliminar dels seus estatuts que ¨¦s un partit ideol¨°gicament ¡°progressista¡±. O potser aix¨° tamb¨¦ ajudi a explicar per qu¨¨ l'auge de l'independentisme dels ¨²ltims anys ha anat acompanyat per un augment dels catalans que es defineixen com d'esquerres.

La confusi¨® entre els conceptes 'dreta' i 'espanyolisme' ha provocat algunes disfuncions importants en el debat pol¨ªtic a Catalunya

La confusi¨® entre els conceptes dreta i espanyolisme ha provocat algunes disfuncions importants en el debat pol¨ªtic a Catalunya. Potser els principals damnificats d'aquesta confusi¨® s¨®n els partits que es desmarquen obertament de l'¨°rbita del catalanisme pol¨ªtic. Per exemple, Ciutadans va n¨¦ixer amb una clara vocaci¨® d'ocupar l'espai de l'esquerra no catalanista que, segons els seus fundadors, el PSC havia deixat de representar despr¨¦s d'encap?alar el govern del tripartit el?2003. L'esquerranisme originari de C's no nom¨¦s es despr¨¨n dels seus textos fundacionals, sin¨® tamb¨¦ del seu ideari actual, el qual assegura tenir influ¨¨ncies del ¡°socialisme democr¨¤tic¡±. Encara assumint que C's s'hagi allunyat d'alguns dels seus principis fundacionals, no hi ha dubte que el partit no es va presentar a les eleccions catalanes del 2012 amb un programa de tall conservador. Segons les an¨¤lisis d'un grup d'investigadors de Deusto, el programa electoral de Ciutadans en aquestes eleccions era essencialment de centre. No obstant aix¨°, malgrat els seus manifestos, del seu ideari pol¨ªtic i de presentar-se a les eleccions amb un programa moderat, la gran majoria dels catalans perceben Ciutadans com un partit d'extrema dreta.

Una cosa molt semblat li passa al PP de Catalunya. Si b¨¦ els populars es presenten a les eleccions al Parlament amb un programa electoral similar (o fins i tot m¨¦s moderat) que a les eleccions al Congr¨¦s dels Diputats, els catalans veuen aquest partit com si fos molt m¨¦s conservador. Ni m¨¦s ni menys que el 70% de l'electorat catal¨¤ considera el PP d'extrema dreta, un percentatge que representa gaireb¨¦ el doble que la resta dels espanyols. I ¨¦s que els catalans veuen el PP m¨¦s d'extrema dreta que els francesos el Front Nacional de Le Pen.

En definitiva, a Catalunya el nacionalisme ha contaminat la tradicional confrontaci¨® entre esquerra i dreta. Aquesta peculiar manera d'entendre el debat ideol¨°gic ¨¦s particularment nociva en un moment en qu¨¨ la q¨¹esti¨® nacional ha passat a ocupar un primer pla en l'agenda pol¨ªtica. Per a la bona salut del nostre debat p¨²blic, els catalans haur¨ªem de fer un esfor? per intentar no confondre conceptes. Al cap i a la fi, no hi ha cap contradicci¨® a considerar-se espanyolista d'esquerres o catalanista de dretes. Del segon n'hi ha molts, per¨° lamentablement encara han de sortir de l'armari.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s doctor a la Universitat d'Oxford i professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Carlos III de Madrid