La nit m¨¦s llarga de Vandell¨°s

La nit del 19 d'octubre del 1989 a la sala de control de la central nuclear de Vandell¨°s 1 van comen?ar a sonar les alarmes. La primera anunciava l'alta vibraci¨® d'un dels eixos de les turbines dels generadors. Les alertes s'anaven succeint en cadena quan de sobte els treballadors van sentir explosions. S'havia desencadenat un incendi al generador a causa d'una fallada mec¨¤nica, segons un informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Aquestes fallades van desembocar en el pitjor accident que hi ha hagut mai en una central nuclear espanyola, del qual avui es compleixen 25 anys.

Les flames es van propagar a una gran velocitat i van causar danys greus en els sistemes de refrigeraci¨® del reactor. El foc era visible a quil¨°metres de dist¨¤ncia. No s'havien dut a terme les millores sol¡¤licitades pel CSN. Despr¨¦s va arribar el m¨¦s greu: es va inundar d'aigua la part baixa del reactor. La nit a Vandell¨°s 1, en funcionament des del 1972, nom¨¦s acabava de comen?ar quan van arribar els bombers. ¡°Els t¨¨cnics van fugir de les depend¨¨ncies afectades i ens vam quedar sols; alguns t¨¨cnics agafaven mostres d'aigua i d'altres trucaven a Fran?a, mentre se sentien crits de ¡®se'n va el reactor, se'n va el reactor!¡±, va explicar hores m¨¦s tard Josep Pino, llavors cap del parc de bombers d'Amposta, que va afegir que es van trobar de sobte apagant l'incendi sense assessorament t¨¨cnic.

¡®Se'n va el reactor!, se'n va el reactor!¡±, se sentia cridar despr¨¦s de les explosions

¡°Mentre anava cap all¨¤ sentia que es cremava l'alternador, que no se sabia si aix¨° afectava el reactor... I aix¨° l'¨²nica cosa que va fer va ser generar-me m¨¦s inquietud. Quan vaig arribar la barrera d'acc¨¦s estava aixecada i la gent sortia, perqu¨¨ en qualsevol emerg¨¨ncia al principi s'han d'evacuar els no imprescindibles. Per¨° esclar, aix¨° llavors no ho sabia¡±, recorda F¨¨lix Gonz¨¢lez, cap de la regi¨® d'Emerg¨¨ncies de les Terres de l'Ebre, que aleshores dirigia el parc de bombers de Reus.

De seguida van avisar els empleats que estaven de gu¨¤rdia, com Carlos Arriola, que treballava en el manteniment mec¨¤nic de la instal¡¤laci¨®. ¡°Hi havia molt fum, i el m¨¦s prioritari era buidar l'aigua. Vaig ser un dels primers a baixar a la cava de reactor. Gaireb¨¦ no hi havia llum, soroll d'alarmes, bidons surant, un metre i mig d'aigua¡­¡±, relata. ¡°Un bomber no parava de dir-me: Per¨° estem segurs aqu¨ª? L'aigua ens arribava fins al coll i no sab¨ªem si estava contaminada, fins que la vaig tastar i per sort era salada¡±, afegeix Arriola, que recorda que la majoria dels treballadors hi van anar a donar un cop de m¨¤ per solucionar els problemes. ¡°?rem els ¨²nics que coneix¨ªem la central i pod¨ªem solucionar-ho¡±, agrega.

L'incendi es va produir a les 21.39 h, per¨° el titular de la central, Hispano Francesa de Energ¨ªa Nuclear SA (Hifrensa), fins a les 22.11 h no va avisar el CSN ¡ªque s'ha negat a respondre a aquest diari¡ª, que despr¨¦s va criticar la falta d'informaci¨®. En un primer moment tampoc es va advertir la poblaci¨®.

L'accident va ser classificat de nivell 3 a l'escala INES, que correspon a un ¡°incident important¡±, perqu¨¨ no va provocar emissi¨® de radioactivitat a l'exterior. Mentre la situaci¨® s'estabilitzava a Vandell¨°s 1, a l'exterior proliferaven les concentracions que exigien el tancament de la central, com la que va reunir 40.000 persones a Barcelona un mes despr¨¦s. ¡°No ten¨ªem por de la central. Eren llocs de feina, jo hi tenia un c¨¤mping al costat¡±, explica el llavors alcalde, Carles Barcel¨® (CiU). Els ajuntaments ingressen molts beneficis per acollir aquestes plantes.

Fins al cap de mitja hora no es va avisar el Consell de Seguretat Nuclear

El tancament de la instal¡¤laci¨®, decretat mesos despr¨¦s, va ser una decisi¨® pol¨ªtica, assegura Javier Dies, catedr¨¤tic d'Enginyeria Nuclear de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC). ¡°Podrien haver arreglat la turbina i continuar. No hi va haver cap impacte per al medi ambient ni la seguretat de les persones¡±, sost¨¦. Els 300 treballadors els van recol¡¤locar a Vandell¨°s II i Asc¨®, o es van acollir a baixes incentivades. Per l'accident van ser imputats cinc c¨¤rrecs d'Hifrensa ¡ªcom el director de la planta, Carlos Fern¨¢ndez Palomero¡ª, que van ser absolts.

El Govern espanyol va estimar en 40.000 milions de pessetes (240 milions d'euros) el desmantellament. El m¨¦s important va ser que tots els que van participar en la nit m¨¦s llarga de Vandell¨°s 1 van aprendre la lli?¨®. Es van fer jornades de formaci¨® en centrals estrangeres i el 85% de la brigada d'emerg¨¨ncies de Tarragona ha fet pr¨¤ctiques. Falta l'aprovaci¨® d'un pla de coordinaci¨® entre les centrals i la Generalitat, explica Gonz¨¢lez.

Despr¨¦s d'una primera fase de desmantellament de la central, avui el reactor est¨¤ latent, afirma Alejandro Rodr¨ªguez, director d'operacions d'Enresa, empresa p¨²blica encarregada de la gesti¨® dels residus radioactius. "Es deixa sense desmantellar l'estructura del reactor fins al 2029 perqu¨¨ sigui menys radioactiu, hi hagi menys cost per a la salut dels treballadors i menys cost econ¨°mic¡±, afirma. Malgrat aix¨°, les entitats ecologistes denuncien el perill que continua comportant la instal¡¤laci¨® i segueixen fent mobilitzacions.