La infraestructura de Podem viu a Internet

Fa menys d'un mes que els integrants de la direcci¨®?tecnol¨°gica de Podem comparteixen espai f¨ªsic per treballar. Un set¨¨ pis proper a la pla?a d'Espanya de Madrid, l'oficina que l'Eurocambra posa a disposici¨® de Pablo Iglesias, on tamb¨¦ tenen espai membres d'altres equips bolcats igualment en la fase final de la constituci¨® com a partit pol¨ªtic que avui culmina.

Fins ara, la ubicaci¨® dels que lideren la dinamitzaci¨® online de votants i simpatitzants de la formaci¨® era el menys important: treballar en xarxa nom¨¦s requereix acc¨¦s a Internet a trav¨¦s del m¨°bil o l'ordinador, compartir eines i coordinar accions, unes habilitats que tots ells, vinculats al moviment Juventud Sin Futuro, van adquirir durant les mobilitzacions del 15-M i que no han deixat de perfeccionar els ¨²ltims mesos.

El trag¨ª org¨¤nic que viu aquests dies la formaci¨® ha acabat reunint sota el mateix sostre els responsables de tres pilars fonamentals de l'estrat¨¨gia de Podem: xarxes socials, participaci¨® i tecnologia, ¨¤rees troncals en l'estructura que s'acaba de triar per contribuir a un dels objectius program¨¤tics declarats: donar veu a les bases.

Eduardo Rubi?o, al capdavant de les xarxes socials, considera aquest canal un ¡°espai d'intervenci¨® pol¨ªtica¡± essencial que ha donat forma a Podem des del comen?ament i que explica la seva gran capacitat d'arrossegament pels termes en qu¨¨ ha triat comunicar-se amb aquestes bases: ¡°d'igual a igual¡±. Alimentar aquest model de comunicaci¨® requereix la dedicaci¨® d'un equip d'entre 15 i 20 voluntaris organitzats en torns des de les 10.00 fins a les 23.00.

Votar, proposar lleis i revocar c¨¤rrecs ¡®online¡¯

Els nous usos que Podem pret¨¦n incorporar a la pol¨ªtica espanyola tenen a la tecnologia un suport prioritari. El sistema de votaci¨® amb qu¨¨ s'acaba de triar l'equip directiu ha gestionat desenes de milers de participacions (prop de 100.000 segons les ¨²ltimes estimacions) sobre una base d'inscripcions propera a les 250.000. Encara que les seus dels cercles han recollit vots en urnes, el m¨¤xim esfor? s'ha centrat a dinamitzar la participaci¨® a trav¨¦s d'una plataforma sostinguda amb la tecnologia d'Agora Voting, un programa de programari lliure que processa i valida amb un sistema d'encriptaci¨® cada vot, tal com explica Eric Labuske, t¨¨cnic de l'¨¤rea de Participaci¨® que esmenta exemples similars a Noruega i Su?ssa.

"El vot est¨¤ xifrat amb una clau compartida generada per les entitats independents OpenKratio i Agora Voting. ?s l'equivalent a ficar el vot en una caixa forta: fins i tot encara que alg¨² aconsegu¨ªs associar vot i votant, ni les autoritats, ni Podem ni Agora Voting saben en cap moment el sentit del vot", explica sobre les garanties d'anonimat .

La validaci¨® d'identitat es fa a trav¨¦s d'un n¨²mero de m¨°bil, un sistema que en paraules de Labuske propicia "un equilibri gaireb¨¦ perfecte entre senzillesa i seguretat" ja que persegueix una combinaci¨® d'"altes dosis de participaci¨® amb prou seguretat per evitar un frau massiu".

El pla immediat, una vegada constitu?des les noves estructures de Podem com a partit pol¨ªtic, ¨¦s aplicar aquesta metodologia a procediments interns de revocaci¨® de c¨¤rrecs, si un 25% dels votants aix¨ª ho planteja, o a iniciatives ciutadanes program¨¤tiques que tinguin almenys un suport del 10%.

L'esfor? t¨¦ resultats: ¨¦s la formaci¨® pol¨ªtica amb m¨¦s suport a les xarxes (428.000 seguidors a?Twitter, davant dels 181.000 del PSOE i els 177.000 del PP; i 856.000 a?Facebook, molt per davant dels 77.000 del PP i els 73.000 del PSOE). En la comparativa de l¨ªders, Pablo Iglesias depassa amb 663.000 seguidors a Twitter els 614.000 de Rajoy i els 96.000 de Pedro S¨¢nchez.

Tamb¨¦ cal sumar-hi les desenes de comptes sectorials i regionals promoguts des de cercles i assemblees d'Espanya i de la resta del m¨®n. Fa poc s'ha iniciat una fase de censar-los i registrar-los tots a trav¨¦s d'un formulari per evitar impostures i perfeccionar la coordinaci¨® i els temps de reacci¨®, dos aspectes que administren a trav¨¦s de grups de Telegram (aplicaci¨® de missatgeria russa alternativa a WhatsApp) que poden arribar a incloure representants de fins a 250 cercles diferents.

La difusi¨® de missatges des dels comptes de Twitter i?Facebook de Podem (tots pr¨¨viament consensuats en grups privats online) ¨¦s un calculat mecanisme de mobilitzaci¨® i invitaci¨® al debat que es compassa mil¡¤lim¨¨tricament amb les aparicions dels diferents portaveus en actes p¨²blics i amb eines de participaci¨® en temps real que alimenten la connexi¨® entre seguidors i l¨ªders, especialment durant les habituals aparicions a la televisi¨®.

En aquests casos, una aplicaci¨® m¨°bil de votaci¨® anomenada Appgree determina, amb uns criteris de selecci¨® sem¨¤ntica i num¨¨rica, quin dels centenars d'opinions i propostes dels usuaris sobre un assumpte determinat t¨¦ m¨¦s taxa d'interacci¨®, popularitat i redund¨¤ncia dins del col¡¤lectiu. ?s el que Miguel Ardanuy, de l'¨¤rea de Participaci¨®, defineix com un exemple d'¡°intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva¡± treballant en temps real, una destil¡¤laci¨® ¡°amb base cient¨ªfica¡± de processos assemblearis que despr¨¦s de l'impuls del 15-M van revelar els seus l¨ªmits operatius. ¡°Una mostra pot representar una poblaci¨®¡±, explica.

L'¨²s m¨¦s recent i generalitzat d'Appgree es va produir a l'assemblea ciutadana de l'octubre. Va ser el m¨¨tode que, segons Ardanuy, va permetre assignar temps d'intervenci¨® entre les 15.000 propostes plantejades als portaveus de cada ¨¤rea. Despr¨¦s de 260.000 votacions a trav¨¦s del tel¨¨fon m¨°bil, 49 preguntes de les bases es van sentir a la tarima.

Un altre dels entorns a la xarxa que Podem dedica al debat entre seguidors ¨¦s Plaza Podemos, un canal de Reddit (lloc web d'agregaci¨® i interacci¨® entre usuaris) en qu¨¨ conviuen les cr¨ªtiques d'alguns sectors amb propostes, debats de documents i informaci¨® sobre les votacions de l'estructura org¨¤nica, el repte tecnol¨°gic m¨¦s gran a qu¨¨ s'ha enfrontat la formaci¨® des que va n¨¦ixer.