Fugint de la not¨ªcia

Malparit, te¡¯n penedir¨¤s.

Encara que m'havia dit que no seria un periodista com D¨¦u mana fins a rebre una amena?a de mort, potser perqu¨¨ llavors era un empedre?t lector de novel¡¤la negra, molt especialment de Raymond Chandler i Dashiell Hammett, aquella nota an¨°nima que tenia entre mans em va deixar paralitzat, a?llat en la multitud que omplia el Caf¨¨ de Mig. Havia anat al bar amb l'esperan?a que alg¨² em pagaria la copa despr¨¦s de publicar a?El 9 Nou que el secretari i l'auxiliar administrativa del poble s'enduien les tres quartes parts del pressupost municipal, i no nom¨¦s ning¨² no va parar atenci¨® a la not¨ªcia, sin¨® que a la jaqueta que havia deixat penjada al penjador em vaig trobar aquell seri¨®s av¨ªs.

Ja me n'anava, fastiguejat perqu¨¨ ning¨² no em feia cas, quan en posar les mans en les butxaques vaig notar la pres¨¨ncia d'aquell paper que alg¨² va posar mentre jo jugava la partida corresponent de botifarra. Ni l'an¨°nim, ni per descomptat la not¨ªcia, eren gran cosa, simplement tenien la seva gr¨¤cia i import¨¤ncia. Les dues funcionaven com a mesura de pressi¨®, sobretot en petites poblacions com la meva, dominades en plena transici¨® pels poders f¨¤ctics. El 9 Nou (1978) comen?ava a treure informacions que incomodaven els poderosos i els que manaven responien amb amenaces que no necessitaven signatura perqu¨¨ s'entenien molt b¨¦. Als cacics sempre els va encantar encarregar als seus lacais que espantessin els qui els molestaven.

Els futbolistes s'allunyen de la premsa i els periodistes se'n van del camp de joc per un estrany costum

El que vaig rebre em va fer saber que no tenia futur com a periodista a casa meva. No ¨¦s que m'espant¨¦s, sin¨® que moltes de les fam¨ªlies que tenien alguna cosa a veure amb el Consistori van deixar de comprar a la botiga familiar, i la meva carrera i la dels meus germans depenia m¨¦s dels diners que generava la meva mare darrere del mostrador que del blat que plantava el meu pare. Vaig notar molt rebuig, gens d'afecte, com si hagu¨¦s vulnerat un codi tribal, aix¨ª que cada vegada m¨¦s em vaig anar allunyant de casa i vaig comen?ar a rec¨®rrer la comarca, a ensumar els ajuntaments ve?ns, a trepitjar els camps de futbol i pistes d'hoquei patins de la comarca, a veure m¨®n amb una llibreta i un bol¨ªgraf a la m¨¤, universitari de dilluns a divendres, periodista els caps de setmana.

Vaig aprendre a l'aula i m¨¦s al carrer, de la m¨¤ de Jordi Pey, Llu¨ªs de Planell i Salvador Sala, companys que em van ajudar a moure'm en la premsa comarcal, o de proximitat, com la denominen avui, potser perqu¨¨ consisteix a saber aguantar la mirada de l'alcalde quan et creues amb ell a la pla?a o la bravata del davanter centre en sortir de la pista o l'estic del saguer intimidador en el moment en qu¨¨ s'apropa a la tanca. No hi ha res m¨¦s period¨ªstic que resistir la vanitat o l'ira de l'¨ªdol del poble despr¨¦s de guanyar o perdre un partit. Cal tenir sang freda i sentit de l'humor a l'hora d'escriure la cr¨°nica per no caure en l'adulaci¨® o la lapidaci¨®.

Anys d'efervesc¨¨ncia esportiva, de den¨²ncia social, de democratitzaci¨® dels ajuntaments, temps de grans alegries i tamb¨¦ de nits dures a?El 9 Nou. Moments de molta familiaritat, tanta que no queda m¨¦s remei que tornar a fugir, ara de Vic, com abans de Perafita, cam¨ª de Barcelona, la terra promesa per a un periodista vocacional del Llu?an¨¨s. Poques coses s¨®n m¨¦s agra?des que la premsa generalista i l'anonimat quan la proximitat provoca asf¨ªxia i es perd perspectiva, abocat el cronista a l'amiguisme o a la cr¨ªtica, dif¨ªcil donar amb el punt necessari de distanciament.

Un estudi indica que la premsa comarcal compta amb 136 publicacions, ocupa 690 persones

Ning¨² sap res de tu quan arribes a Barcelona. Tant se val que critiquis N¨²?ez com que elogi?s Maradona, que riguis amb Maguregui o que et posis seri¨®s amb Bar¨®, que procuris parlar amb Maragall o que tinguis el tel¨¨fon de Vilaseca. Messi mai no t'esperar¨¤ a la porta del Camp Nou. Fins i tot pot ser que mai no arribis a con¨¨ixer el n¨²mero u. Els futbolistes s'allunyen de la premsa i els periodistes se'n van del camp de joc per un estrany costum.

Passa que per apujar-te el sou necessiten canviar-te la gorra, de manera que cada vegada que augmenten els teus ingressos per un ascens t'allunyes una mica m¨¦s de l'estadi i de la not¨ªcia. I arriba un dia en qu¨¨, per sort o per desgr¨¤cia, perqu¨¨ t'atabales o t'ignoren, necessites fugir tamb¨¦ de Barcelona o tornes a tenir nost¨¤lgia de la proximitat i de l'escalf de Perafita. Ja ho deia Pla: la vellesa ¨¦s un proc¨¦s de refredament.

M'ha animat en el meu projecte a curt-mitj¨¤ termini de tornar a casa saber que la premsa comarcal ¨¦s la que millor resisteix la crisi. Malgrat que ha notat tamb¨¦ una reculada publicit¨¤ria (7,8%) i una reducci¨® dels ingressos d'explotaci¨®, el model de negoci torna a donar beneficis i la seva difusi¨® nom¨¦s ha descendit el 2,7% enfront del 8,9% registrat pels diaris a Catalunya i l'11,9% al total d'Espanya. Un estudi de la consultoria Media Hotline, encarregat per l'Associaci¨® Catalana de la Premsa Comarcal, assegura que un total de 136 publicacions ocupen 690 persones, un 56% a la redacci¨®; que la seva difusi¨® aconsegueix els 114.607 exemplars (un de cada dos per subscripci¨®); i que representa el 25,3% de les vendes totals de diaris a Catalunya.

Necessito saber si finalment el Llu?an¨¨s ser¨¤ comarca o no, si el Voltreg¨¤ pot guanyar la Copa i si el Manlleu haur¨¤ de tornar a jugar contra el Vic o aspira novament a batre's en una promoci¨® d'ascens contra un filial del Madrid. Vaig a demanar a Agust¨ª Dan¨¦s, Dolors Altarriba, Vicen? Bigas i Anna Gorchs que pensin en mi si algun dia dia tenen un buit a?El 9 Nou. No els garanteixo cap gran not¨ªcia, possiblement no em barallar¨¦ amb ning¨² i tampoc no s¨¦ si ser¨¦ de gaire utilitat per als treballs de camp, el periodisme de carrer, la complicitat amb el lector que demanda la premsa comarcal, ara en qu¨¨ opino m¨¦s que informo, senyal de retirada. Avui sento que m'acosto novament a El 9 Nou a la mateixa velocitat amb la qual abans en fugia. Ja s¨¦ que la botiga de la meva mare est¨¤ tancada, que no es juga cada dia a la botifarra al Caf¨¨ del Mig i que jo ja no vull ser Philip Marlowe, per¨° pagaria tots els diners del m¨®n per tornar a sentir aquella por i aquella emoci¨® que vaig tenir de jove quan per una not¨ªcia per la qual vaig cobrar 25 pessetes vaig rebre un an¨°nim que deia:

¡°Malparit, te¡¯n penedir¨¤s¡±.