El buit assistencial dels malalts mentals que es neguen a medicar-se

L'home que la setmana passada es va llan?ar a la g¨¤bia dels lleons del Zoo de Barcelona, Justo Jos¨¦ M. P. (Jujo), havia estat diagnosticat fa un temps amb un trastorn bipolar, una malaltia mental greu que afecta l'estat d'¨¤nim i que alterna episodis de depressi¨® i apatia amb puntes d'exaltaci¨® i euf¨°ria. Ell mateix reconeixia el que al seu poble, Gelida (Alt Pened¨¨s), ja era vox populi: es negava a tractar-se i rebutjava qualsevol tipus d'ajuda perqu¨¨, entre altres coses, no reconeixia que estava malalt. Per la seva banda, l'Ajuntament va admetre que, despr¨¦s que rebutg¨¦s l'ajuda que li van oferir, no tenien m¨¦s ¡°mecanismes ni potestat per decidir sobre ell¡±. El desemparament en qu¨¨ va caure Jujo reobre el debat sobre els l¨ªmits ¨¨tics i legals dels actors sanitaris i socials a l'hora de tractar malalts mentals que es neguen a medicar-se i l'efic¨¤cia de la xarxa de suport que s'articula al voltant d'aquests pacients. En joc, l'eterna pugna de drets fonamentals com l'autonomia del pacient davant dels criteris cl¨ªnics que certifiquen la necessitat d'una intervenci¨® for?osa.

El Departament de Salut calcula que al voltant d'una quarta part de la poblaci¨® catalana de m¨¦s de 18 anys presentar¨¤ un trastorn mental al llarg de la seva vida. No obstant aix¨°, no tots entraran dins del circuit que es teixeix al territori per atendre les persones que pateixen algun trastorn psiqui¨¤tric. Els experts consultats asseguren que molts malalts, com Jujo, neguen la malaltia i rebutgen medicar-se. ¡°El gran problema ¨¦s que el pacient no tingui consci¨¨ncia de la seva malaltia perqu¨¨ aix¨° dificultar¨¤ que s'adhereixi al tractament¡±, explica Cristina Molina, directora del Pla de salut mental i addiccions del Departament de Salut. L'estigma entorn de les malalties mentals ¨¦s la clau d'aquesta negativa. ¡°En el nostre context, tenir un problema de salut mental ¨¦s horrible perqu¨¨ estan terriblement estigmatitzats. No volen rebre ajuda perqu¨¨ no volen assumir-ho¡±, apunta Enric Arqu¨¦s, president del F¨°rum Salut Mental.

Amb la malaltia mental sense ser reconeguda per part del pacient ¨Co fins i tot sense ni tan sols ser diagnosticada¨C, els professionals sanitaris i d'assist¨¨ncia social poc hi poden fer, a part de conv¨¨ncer el malalt perqu¨¨ es tracti el trastorn. Per sobre de tot, la legislaci¨® anteposa la llibertat de decisi¨® i l'autonomia del pacient.

Els experts consultats asseguren que molts malalts neguen la malaltia i rebutgen medicar-se

L'¨²nica cosa que regula la normativa vigent ¨¦s que, en cas que un malalt pateixi una descompensaci¨® important de l'estat de salut en qu¨¨ fins i tot es temi per la seva integritat o la d'un tercer, el psiquiatre pot fer un ingr¨¦s involuntari: quan el pacient entri per la porta d'urg¨¨ncies, el psiquiatre podr¨¤ retenir-lo a l'hospital fins a 24 hores. Un cop passat aquest temps, el facultatiu ha de sol¡¤licitar una autoritzaci¨® al jutge per mantenir-lo ingressat, ja que es tracta d'una privaci¨® de llibertat. ¡°?s fonamental mantenir els drets de la persona, per¨° l'¨²nica manera que tenim per atendre'ls i tractar-los ¨¦s demanar-li al jutge que li prengui aquesta llibertat en perjudici de la seva salut¡±, apunta el president de la Societat Catalana de Psiquiatria, Jordi Blanch. L'alta sempre queda a criteri m¨¨dic, tret que el malalt hagi com¨¨s algun delicte, ja que llavors tamb¨¦ hi interv¨¦ l'autoritat judicial.

L'altra alternativa, m¨¦s radical, ¨¦s iniciar un proc¨¦s d'incapacitaci¨® per privar la persona de decidir sobre si mateixa. Ha de ser un familiar directe (c¨°njuge, pares, fills o germans) o el Ministeri Fiscal (una persona aliena al malalt tamb¨¦ pot comunicar-ho a la Fiscalia perqu¨¨ inici? el proc¨¦s) el que sol¡¤liciti la incapacitaci¨® del pacient. Amb tot, aquesta ¨¦s una mesura restrictiva per a casos especialment greus. ¡°El dret no ho soluciona tot. Abans d'aix¨° cal donar m¨¦s serveis als malalts, ajudar-los en el que no puguin, per¨° no privar-los de decidir sobre si mateixos quan es detecta un problema¡±, apunta la magistrada Silvia Ventura, titular del jutjat de primera inst¨¤ncia n¨²mero 40 de capacitat i estat civil de Barcelona.

El sector de la salut mental tamb¨¦ ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de legislar el tractament ambulatori involuntari (TAI), ¨¦s a dir, administrar medicaci¨® de forma for?osa als pacients sense haver d'ingressar-los. Ni tan sols els mateixos psiquiatres es posen d'acord. D'una banda, els drets fonamentals d'aquests pacients que, com els de qualsevol altra patologia, no tenen l'obligaci¨® de tractar-se de les seves malalties si no ho volen. D'altra banda, la falta de mecanismes amb la qual es troben els facultatius a l'hora d'atendre aquests malalts. La manera com s'articula aquest TAI tamb¨¦ genera discussi¨®. ¡°Jo crec que s¨ª que s'ha de legislar, per¨° els casos han d'estar ben clars i preservar els drets de les persones. Per exemple, es pot fer un contracte amb el pacient quan estigui b¨¦ i que signi el consentiment perqu¨¨ puguem medicar-lo quan estigui descompensat encara que ell no ho vulgui; potser tamb¨¦ crear comissions perqu¨¨ valorin els casos¡±, opina Blanch.

La jutgessa Ventura, en canvi, es mostra contr¨¤ria a aquesta pr¨¤ctica. ¡°El TAI no est¨¤ regulat i ¨¦s una privaci¨® de llibertat. Qui ho controlar¨¤? Vindr¨¤ un policia a certificar que et prens la medicaci¨®?¡±, q¨¹estiona. La magistrada advoca per fer servir la xarxa de suport i assist¨¨ncia abans que mesures m¨¦s dr¨¤stiques que limitin drets fonamentals. ¡°Tamb¨¦ existeixen les aliances terap¨¨utiques, arribar a un acord entre el metge i el pacient, per¨° si el malalt no et fa cas, has de fer-lo reflexionar¡±, explica. El Departament de Salut tamb¨¦ est¨¤ al corrent del debat. ¡°No hi ha acord. Uns volen una mesura excepcional i d'altres no. Nosaltres estem a l'expectativa del debat, per¨° el que ens preocupa ¨¦s saber com s'articular¨¤ tot aix¨°¡±, assenyala Molina.

Si els pacients estan diagnosticats hi ha d'haver un seguiment i un suport institucional

Els actors socials tamb¨¦ ho discuteixen. ¡°No ¨¦s raonable privar de llibertat una persona com en un estat franquista. El TAI creiem que no funciona. Si la gent no vol ajuda, caldria veure per qu¨¨ i revisar aquestes ajudes. De vegades no volen medicar-se pels efectes secundaris, des d'engreixar-se fins a tenir una disfunci¨® sexual, i aix¨° t¨¦ un influ¨¨ncia molt important¡±, afegeix Arqu¨¦s. Tampoc des del punt de vista de la bio¨¨tica queda gaire clara l'efici¨¨ncia del TAI. ¡°Ha de ser una situaci¨® molt l¨ªmit i tenir arguments de pes perqu¨¨, des de la bio¨¨tica, s'accepti obligar alg¨² a medicar-se contra la seva voluntat¡±, afegeix Lidia Buis¨¢n, metgessa i investigadora de l'Observatori de Bio¨¨tica i Dret de la UB. ¡°D'una banda, afavoriria que aix¨° estigu¨¦s reglat per facilitar el benestar de la persona i del seu entorn, per¨° xoca amb l'autonomia de les persones. Qui conserva les capacitacions i qui no?¡±, q¨¹estiona Adam Benages, del grup de treball de salut mental del Col¡¤legi de Treballadors Socials de Catalunya.

Els experts coincideixen que, malgrat que hi ha una xarxa assistencial ben definida, falten recursos per implementar el punt de suport a malalts i familiars. ¡°Hauria d'haver-hi un sistema de protecci¨® social per evitar que es facin mal, per¨° integrats en la societat. Si els pacients estan diagnosticats hi ha d'haver un seguiment i un suport institucional¡±, apunta Buis¨¢n. ¡°Necessitem una xarxa de suport m¨¦s gran, recursos de seguiment i una legislaci¨® m¨¦s clara¡±, continua Blanch. Tot i que les visites a salut mental han augmentat, critiquen les entitats del sector, els recursos continuen sent els mateixos. ¡°No invertim prou en campanyes antiestigma i la xarxa de suport social i d'acc¨¦s al tractament no est¨¤ al nivell que hauria d'estar¡±, manifesta Arqu¨¦s. El F¨°rum Salut Mental advoca per adaptar i flexibilitzar les xarxes de suport perqu¨¨ tamb¨¦ hi accedeixin els malalts amb m¨¦s retic¨¨ncies. ¡°Tenen poc suport social. El nostre gran problema ¨¦s que no hi ha serveis: es redueixen places p¨²bliques, els llits d'aguts escassegen¡­¡±, conclou la jutgessa Ventura.

Els experts insisteixen que cal abordar el problema per evitar una altra situaci¨® de desemparament com la de Jujo. ¡°No ens podem permetre que una persones es tiri als lleons. ?s una desprotecci¨® total i cal trobar els mecanismes perqu¨¨ la gent no es faci mal preservant els seus drets¡±, sentencia Buis¨¢n.