Una facilitat sorprenent per al periodisme

Joan Barril (Barcelona 1952) ha mort a l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona despr¨¦s de dos mesos d'hospitalitzaci¨®, a causa d'una fallida multiorg¨¤nica complicada per una pneum¨°nia. Periodista i escriptor, Barril era un dels personatges m¨¦s coneguts del m¨®n dels mitjans catalans. Director del setmanari El M¨®n i cap d'opini¨® del Diari de Barcelona, va destacar despr¨¦s especialment com a columnista i cronista a EL PA?S, La Vanguardia i El Peri¨®dico de Catalunya i pels seus programes radiof¨°nics com El Caf¨¨ de la Rep¨²blica ¨Cque va continuar fent fins que el seu estat de salut l'hi va impedir¨C, a Catalunya R¨¤dio, i televisius com l'imaginatiu L¡¯illa del tresor al Canal 33, en duo amb el seu gran amic, el director de teatre Joan Oll¨¦, o Qwerty, consagrat a la literatura, a Barcelona TV.

Bon vivant ¨Cel delectaven els grans puros i la bona taula¨C, afable, home de molts amics i enorme personalitat, dotat d'una facilitat per a l'escriptura sorprenent i envejable (la seva caracter¨ªstica principal) i la conversa, rei de les met¨¤fores, Barril va tenir una carrera liter¨¤ria prol¨ªfica en la qual va aconseguir premis i impacte popular. Entre les seves obres destaquen la novel¡¤la Un submar¨ª a les estovalles, guanyadora el 1988 del Premi Pere Quart d'humor i s¨¤tira i portada al cinema, i Parada obligat¨°ria, amb la qual va aconseguir el Ramon Llull el 1998. Va guanyar tamb¨¦ dues vegades el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Periodisme. Fill d'un oficial de notaria ¨Cel seu pare, que li sobreviu, va estar amb ell fins a l'¨²ltim moment, agafant-li la m¨¤ (una de les imatges que m¨¦s commovien en Joan era precisament la de les mans entrella?ades de pare i fill al principi i al final de la vida)¨C i una venedora de mercats ambulants, va heretar qualitats de tots dos: l'exactitud de l'un i la capacitat de l'altra de relacionar-se amb la gent. Va arribar al periodisme despr¨¦s d'intentar altres coses de jove, entre les quals muntar una formatgeria de renom a Barcelona.

Quan penso en Joan Barril em v¨¦nen dues imatges al cap. Una de fa molts anys, quan en Joan treballava a EL PA?S, durant un dinar en un restaurant a la Barceloneta en el qual compart¨ªem taula amb Agust¨ª Fancelli, amb el qual l'unien tantes coses. En Joan, en aquell temps cr¨ªtic gastron¨°mic al diari amb un pseud¨°nim femen¨ª, solia portar-me d'acompanyant en les seves excursions culin¨¤ries perqu¨¨ s¨®c de paladar insensible i li encantava veure com reaccionaven (generalment malament) els ma?tres quan despr¨¦s de no entendre res de la carta preguntava si em podien portar una truita molt feta. Hav¨ªem demanat diversos tipus d'arrossos i es van equivocar amb el meu; quan l'hi vaig fer saber al cambrer, va comen?ar a retirar-lo per¨° a l'acte en Joan i l'Agust¨ª, cadascun amb una m¨¤ i sense deixar de sostenir la forquilla amb l'altra mentre observaven els seus plats respectius, sense aixecar la vista, van agafar la paella per retenir-la. ¡°Deixi, deixi, que ja ens arreglarem¡±, va resoldre en Joan amb aquella cara de pilleria innocent que posava. En Joan i l'Agust¨ª, quina gran parella d'amants de la vida.

L'altra imatge ¨¦s de fa uns mesos. Al juliol, en Joan em va convidar al seu programa de Catalunya R¨¤dio El Caf¨¨ de la Rep¨²blica per parlar de la Primera Guerra Mundial. Em va sorprendre trobar-lo decaigut, cosa que vaig atribuir a un atac de malenconia o d'avorriment, als quals era procliu. Es va animar amb la xerrada ¨Cencara que no ¨¦s que les trinxeres siguin per aixecar-li l'esperit a ning¨²¨C. En el transcurs del programa vaig treure de la motxilla el t¨ªpic casc alemany amb punxa de la Gran Guerra (pickelhaube) que portava per donar ambient i vaig veure com li brillaven els ulls. ¡°Puc?¡±. Esclar, Joan (en realitat per a aix¨° l'havia portat). Se'l va posar i va continuar aix¨ª, sense importar-li, al contrari, les mirades curioses, at¨°nites i divertides dels transe¨¹nts (el programa es feia a l'estudi envidrat que d¨®na al carrer). Estava gracios¨ªssim; no l'oblidar¨¦ mai, amb aquella cara caracter¨ªstica que conjugava alhora la intel¡¤lig¨¨ncia, la ironia, la bondat i un cert fastigueig vital.

Es movia entre les taules a la manera antiga dels vells periodistes a la recerca d'idees

Hi ha molt¨ªssimes persones, grans professionals, s¨¨niors, que van ser caps i companys seus, que poden parlar m¨¦s i m¨¦s b¨¦ de Joan Barril. Jo nom¨¦s puc aportar la gran admiraci¨® i l'enorme afecte de qui va treballar un temps al seu costat, aprenent molt, a la redacci¨® d'EL PA?S, on va desembarcar ja com a cronista i columnista de renom, i el testimoniatge de qui l'ha anat veient despr¨¦s intermitentment al llarg de la vida, tenint-se sempre, modestament i de vegades massa calladament, pel seu amic.

En Joan ha tingut molts avatars, sempre amb ¨¨xit. Ha estat periodista de fama, novel¡¤lista popular i premiat, radiofonista c¨¨lebre. Ha tingut pes a les principals redaccions del pa¨ªs tant pels seus coneixements i virtuts professionals com per la seva poderosa personalitat i la seva capacitat d'empatia. Es movia entre les taules a la manera antiga dels vells periodistes a la recerca d'idees, parant l'orella, preguntant, comentant, atrapant aqu¨ª i all¨¤ materials per construir els seus textos impecables, sempre amb la seva caracter¨ªstica malenconia dol?a, carregant el pes en el sentiment. ¡°A veure, de qu¨¨ podr¨ªem escriure avui?¡±, preguntava a tort i a dret. L'altre dia un antic documentalista d'EL PA?S recordava com Barril havia confeccionat una columna sensacionalment emotiva a partir de la breu conversa que van tenir sobre la mort del seu gat. D'experi¨¨ncies semblants, n'hem tingut tots els que hem estat alguna vegada al seu voltant. Catalitzava magistralment. Transformava una an¨¨cdota, un petit esdeveniment, una experi¨¨ncia, una frase en material de primera. Tenia un olfacte extraordinari per saber qu¨¨ podia convertir-se en una cosa que emocion¨¦s el lector: aquest era el seu objectiu principal. I tenia els recursos. La seva facilitat per a l'escriptura era proverbial. Tenia el do de saber ajuntar b¨¦ les paraules, que ¨¦s una de les qualitats essencials de l'ofici.

La imatge d'en Joan mastegant el seu puro (es podia fumar!), assegut damunt la teva taula, buscant conversa amb aquell somriure afalagador i perspica? de gat de Cheshire, ¨¦s de les que perduren en la mem¨°ria. Quin home! Li encantava acompanyar els reporters all¨¤ on anessin a la recerca d'informaci¨®: al Parlament, a una roda de premsa, a la presentaci¨® d'un llibre, i si podia ser a un dinar. A la vella redacci¨® d'EL PA?S a la Zona Franca an¨¤vem de vegades fins a la cap?alera de pista de l'aeroport del Prat per veure passar per damunt els avions mentre aterraven, espectacle que ell saludava amb l'entusiasme d'un nen. Gener¨®s, rialler ¨Cencara que a mi sempre em semblava detectar alguna cosa vulnerable i tristoia en la seva bonhomia¨C, en Joan tenia els defectes de les grans persones. Un ego considerable i alhora molt fr¨¤gil, la mandra del que obt¨¦ l'excel¡¤l¨¨ncia amb poc esfor?, la falta de metes clares de qui ho ha aconseguit gaireb¨¦ tot. D'un catalanisme amigable i assenyat, era un lector compulsiu, i pianista autodidacte. Un amic de fa temps, de joventut i milit¨¤ncies seixanteres, el recordava com ¡°el millor de tots nosaltres¡± i com la versi¨® amable de la resist¨¨ncia al final de la dictadura franquista. En Joan podia reunir trets de Luk¨¢cs i Mart¨ª i Pol, l'orgull i la sensatesa, l'intel¡¤lecte i la passi¨®, l'anhel de la sublimitat i els pecadets d'estovalles. En fi, tot el que s'ha dit sobre ell no pot explicar quant i quant el trobarem a faltar. ?s dif¨ªcil escriure l'obituari d'alg¨² que sens dubte ho faria molt¨ªssim millor.