Retrat d¡¯un amic

¡°La ciutat que estimava el nostre amic segueix sent la mateixa¡±. Te¡¯l trobaves a qualsevol lloc, a prop del plaer de viure; et portava, per exemple, a esmorzar perqu¨¨ s¨ª (tot ho feia perqu¨¨ s¨ª: per viure) a un restaurant revellit, perqu¨¨ hi veiessis menjar (perqu¨¨ hi vei¨¦ssim menjar) els seus grans amics; una vegada, amb Fabi¨¤ Estap¨¦, no nom¨¦s va voler que meng¨¦ssim i parl¨¦ssim, sin¨® que conspir¨¦ssim perqu¨¨ aquell home venerable dels n¨²meros esdevingu¨¦s, amb nosaltres, un addicte a la rialla de la literatura. Al final el vam dur a la resid¨¨ncia on va viure finalment el veter¨¤ economista, i com ell, en Joan, que no volia que el seu amic es qued¨¦s sol, el va deixar acompanyat per una ampolla del millor whisky.

Ara es produir¨¤ aquesta altra sensaci¨®. ¡°La tristesa que ens inspira la ciutat cada vegada que hi tornem consisteix a sentir-nos com a casa i sentir, alhora, que ja no tenim motius per ser a casa nostra¡­¡±. Aix¨° mateix sentirem; aquest mateix mat¨ª, quan Jacinto Ant¨®n m¡¯ha confirmat la not¨ªcia, que havia mort aquest bon periodista, era un home que et volia fer feli? amb tots els detalls, ja vaig tenir aquesta sensaci¨® a Barcelona, la ciutat que estimava; despr¨¦s vaig llegir Joan Oll¨¦, i vaig notar com pesa l'abs¨¨ncia dels amics morts que han omplert les vides dels altres; aix¨° no s'observa nom¨¦s en el propi aspecte, en els ulls dels altres, es veu tamb¨¦ en aquesta ciutat que estimava, de manera que aquesta boira cansada de la ciutat del dissabte sembla la reverberaci¨® malenconiosa d'un dia qualsevol d'aquells dies laborables que sempre tenien ra¨®, segons Gil de Biedma, o va ser ?ngel Gonz¨¢lez?, es va escriure de nit en tot cas¡­

¡°La nostra ciutat, d'altra banda, ¨¦s malenconiosa per naturalesa¡­¡±. De vegades ell marxava amb ella, des d'ella, cap a la ciutat on visc; t¡¯avisava per sorpresa, et convidava a xampany, et parlava d'un projecte (Barril i Barral, l'editorial amb Malcolm Otero Barral, el n¨¦t d'en Carlos) i t'ho deia com si fer-ho no cost¨¦s gens, com si fos un m¨¦s dels sospirs del puro que fumava. A la cambrera l'atreia amb els ulls i un cop senzill de dits sobre el vidre de la copa, i ella tornava amb xampany, i aleshores en Joan brindava, potser, per la lluentor dels ulls. Despr¨¦s t'enviava una carta manuscrita en qu¨¨ t¡¯agra?a el temps; en l'era dels malhumorats, ell tamb¨¦ somreia per carta. En una d'aquelles cartes ja ha havia fet els llibres, els passejava, passejava I?aki Gabilondo i les seves lli?ons de periodisme, que el mateix Barril (i Barral) van recollir i van refer amb la finor elegant de l'edici¨® a qu¨¨ van sotmetre tots els seus altres llibres.

I totes aquestes coses, com les emissions de r¨¤dio, com les columnes, com els perfils, com tot el que va fer en aquesta terra, a la ciutat que estimava, a la ciutat que viatjava amb ell, ho va fer per amistat i pel goig de viure. Li vaig dir a en Jacinto (quan vaig saber per ell que el que havia llegit a Internet era cert, que en Joan havia mort) que aquest amic era com un nen elegant, que feia feli?os els altres amb tots els detalls. Amb tots els detalls; en aix¨° era com D¨¦u, ell era a tot arreu perqu¨¨ deixava al darrere el perfum barril dels seus detalls.

Despr¨¦s sortia a la ciutat que estimava, com si la ciutat fos ell. I ho ¨¦s. ¡°Ara ens adonem que la nostra ciutat ¨¦s com l'amic que hem perdut i que tant se l'estimava; ¨¦s com era ell, treballadora¡­, disposada a fer el gandul i a somiar¡±. Com era ell. ¡°No he dit a ning¨² que vaig estar a punt de plorar¡±, va escriure Jos¨¦ Hierro.

No sabem plorar, per¨° plorar ¨¦s menys que recordar l'amic a la ciutat que estimava. ¡°El nostre amic vivia a la ciutat com un adolescent, i aix¨ª va viure fins al final. Els seus dies eren, com els dels adolescents, llargu¨ªssims, i estaven plens de temps¡±. Ara la ciutat ¨¦s m¨¦s adolescent i est¨¤ m¨¦s sola, s¡¯ha apagat la brillantor d'aquells ulls de Joan Barril. S¡¯han acabat? El record els fa reviure.

Les frases entre cometes s¨®n traducci¨® del text Retrato de un amigo, escrit per Natalia Ginzburg sobre Cesare Pavese. Publicat a Las peque?as virtudes (Acantilado).

?