El dilema de la candidatura unit¨¤ria

Qualsevol an¨¤lisi desapassionada sobre el que ha passat durant els dos ¨²ltims anys a Catalunya hauria de recon¨¨ixer l'¨¨xit sense matisos que ha recollit el moviment independentista al carrer. Malgrat aix¨°, fer actes multitudinaris no comporta inherentment ser una opci¨® majorit¨¤ria entre la ciutadania. I ¨¦s que, en realitat, no ¨¦s f¨¤cil saber qu¨¨ opina una societat mesurant l'¨¨xit de les protestes al carrer, ja que sempre queda el dubte de qu¨¨ ¨¦s el que pensa aquesta famosa ¡°majoria silenciosa¡± que decideix quedar-se a casa. ?s per aquest motiu que el moviment sobiranista necessita urgentment deixar enrere la protesta i entrar en una nova fase que li permeti comprovar d'una vegada per sempre si realment t¨¦ el suport de la majoria dels catalans.

L'instrument indicat per a aquesta fi ¨¦s, sense cap dubte, la convocat¨°ria d'un proc¨¦s electoral. Descartada l'opci¨® d'un refer¨¨ndum o consulta, al Govern de CiU no li queda m¨¦s remei que usar l'empara legal d'unes eleccions ordin¨¤ries per facilitar que els catalans expressin el seu suport a la independ¨¨ncia. Per¨°, realment poden unes eleccions auton¨°miques ser ¨²tils per demostrar que l'independentisme ¨¦s majoritari a Catalunya? Hi ha dubtes m¨¦s que raonables. Els estudis de ci¨¨ncia pol¨ªtica demostren que els ciutadans, quan decideixen el seu vot en unes eleccions, ho fan motivats per nombrosos factors. En efecte, el vot est¨¤ condicionat, entre altres elements, per la simpatia que ens genera un candidat, per l'adhesi¨® a unes sigles determinades, pel grau d'acord amb el programa electoral o per la voluntat de castigar (o premiar) la gesti¨® del govern sortint.

Realment poden unes eleccions auton¨°miques ser ¨²tils per demostrar que l¡¯independentisme ¨¦s majoritari a Catalunya?

?s per aquest motiu que no ¨¦s f¨¤cil interpretar per qu¨¨ la gent acaba votant una candidatura o una altra, ja que la seva decisi¨® est¨¤ condicionada per molts factors. La convocat¨°ria d'eleccions nom¨¦s pot operar com a plebiscit si dels seus resultats es despr¨¨n de manera inequ¨ªvoca que existeix un suport majoritari a la independ¨¨ncia. Com m¨¦s m¨¦s dubtes hi hagi sobre el que realment estan expressant els catalans amb el seu vot, menys serviran les eleccions com un aval que l'independentisme ¨¦s majoritari a Catalunya.

En aquest sentit, la creaci¨® d'una candidatura unit¨¤ria a favor de la independ¨¨ncia podria ajudar al fet que les eleccions fossin veritablement plebiscit¨¤ries. Per¨°, per a aix¨°, aquesta candidatura unit¨¤ria hauria de complir almenys tres requisits, alguns dels quals ¨¦s altament improbable que siguin acceptats pels partits pol¨ªtics.

Una candidatura unit¨¤ria nom¨¦s pot ser ¨²til si ¨¦s as¨¨ptica

El primer lloc, la candidatura hauria d'estar desposse?da de les sigles i els logos dels partits que li donen suport. Amb la finalitat d'evitar confusions sobre qu¨¨ s'est¨¤ votant, la papereta hauria de mostrar ¨²nicament i de forma clara ¡°candidatura del s¨ª (a la independ¨¨ncia)¡±. En segon lloc, a la llista d'aquesta candidatura unit¨¤ria no hi hauria d'haver pol¨ªtics o personatges famosos. La simpatia o l'animadversi¨® que genera un candidat determinat pot condicionar de manera significativa el vot dels ciutadans. I en tercer lloc, la campanya i el programa electoral no haurien de contenir cap mesura d'acci¨® de govern m¨¦s enll¨¤ de declarar el suport a la independ¨¨ncia i el comprom¨ªs de convocar noves eleccions immediatament.

Aquests tres criteris ajudarien a configurar el que podr¨ªem anomenar una candidatura as¨¨ptica, desposse?da d'elements que podrien diluir la interpretaci¨® que els ciutadans estan expressant una prefer¨¨ncia inequ¨ªvoca per la independ¨¨ncia i no per altres q¨¹estions.

En definitiva, una candidatura unit¨¤ria nom¨¦s pot ser ¨²til si ¨¦s as¨¨ptica. Deixeu-me que posi un exemple de per qu¨¨. Segons l'¨²ltima enquesta del CEO, al voltant d'un de cada quatre independentistes valora negativament la gesti¨® del Govern de la Generalitat. Aix¨ª doncs, si Artur Mas aparegu¨¦s a la llista (incomplint el segon requisit), no seria descartable que alguns votants independentistes deixessin de votar aquesta candidatura pel rebuig que els genera el president i la seva acci¨® de govern.

Els independentistes no s¨®n un col¡¤lectiu homogeni, sin¨® que poden arribar a diferir molt en les seves f¨ªlies i f¨°bies pol¨ªtiques. En aquest sentit, qualsevol candidatura unit¨¤ria que contingui elements que generen divisi¨® (com ara l¨ªders pol¨ªtics recognoscibles o un programa electoral per a la seg¨¹ent legislatura) pot diluir la claredat a l'hora d'interpretar els resultats com un suport inequ¨ªvoc a la independ¨¨ncia. Si el sobiranisme realment vol convertir unes eleccions auton¨°miques en un plebiscit ha de proposar una candidatura unit¨¤ria el m¨¦s as¨¨ptica possible. En cas contrari, molts no podrem evitar pensar que es tracta d'una candidatura al servei d'altres finalitats, algunes de les quals poc tenen a veure amb la independ¨¨ncia de Catalunya.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s doctor per la Universitat d'Oxford i professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Carlos III de Madrid.