Mem¨°ries de l¡¯?frica (i de l¡¯oasi)

No es parla davant la porta de la Sala 1 sobre q¨¹estions de la Comissi¨® d'Investigaci¨® sobre el Frau i l'Evasi¨® Fiscals i les Pr¨¤ctiques de Corrupci¨® Pol¨ªtica, que ja est¨¤ a punt de comen?ar, sin¨® del que Pablo Iglesias va deixar anar aquest diumenge en el m¨ªting de Podem. I qu¨¨ va dir? Que ell no abra?aria Mas. Ho comenta una rotllana de periodistes amb el protagonista de la cita i president de la comissi¨®, el diputat de la CUP David Fern¨¤ndez, enfadat i dolgut perqu¨¨ considera que l'¨¨tica de la pol¨ªtica t¨¦ la seva ra¨® de ser en els sentiments. Sost¨¦ que la pol¨ªtica no ¨¦s aix¨ª per naturalesa, ¨¦s a dir, freda i calculadora, sin¨® com cadasc¨² decideix fer-la. Hi ha, en la rotllana, qui ho considera un cop de casta pol¨ªtic, i tamb¨¦ qui opina que l'esquerra no ha de tenir per enemiga una altra esquerra.

La xerrada de l'exfiscal Mena es va omplint llavors de mem¨°ria precisa. Dates, impressions, detalls

La comissi¨® s'ha traslladat de la Sala de Grups, on sempre s'havia reunit fins aquesta vegada, a una sala m¨¦s petita, per¨° en qu¨¨ entra la llum del dia. Aix¨° ¨¦s el que tota investigaci¨® necessita: sortir a la llum del dia. I potser per aix¨° mai com avui aquesta comissi¨® no havia estat tan viva, tan dial¨¨ctica i tan al corrent, doncs tot el que passava a dins tenia un correlat i una ant¨ªtesi fora de les portes. Al mateix temps que, tot just comen?ar, ERC salvava per tercera vegada amb el seu vot el president Mas de compar¨¨ixer davant els comissionats (que no els comissionistes), a uns quants metres del Parlament el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya admetia a tr¨¤mit la querella contra Artur Mas pel 9-N. Tamb¨¦, abans d'entrar a la sala en qualitat d'expert, el catedr¨¤tic de Dret Penal de la UPF Jes¨²s Mar¨ªa Silva S¨¢nchez ha hagut de fer una parada al passad¨ªs per donar a la premsa la seva opini¨® sobre la imputaci¨® de la seva clienta, la infanta Cristina, a la qual el jutge Castro acabava de fer-li un forat al banc, acusada de frau fiscal. I mentre es desenvolupava la sessi¨® m¨¦s llarga duta a terme fins ara, prop de cinc hores i mitja de parlar de corrupci¨® i evasi¨® de capitals, la gent al carrer estava pendent dels milions que anava repartint la Loteria de Nadal. (A qui aquest dilluns CiU no ha pogut salvar de compar¨¨ixer davant la comissi¨® ha estat Mireia Pujol Ferrusola, moment en qu¨¨ els convergents s'han quedat sols votant-hi en contra i amb cert gest becqueri¨¤. Ja ho va dir el poeta, per¨° amb altres paraules: Com de sols es queden els nostres!).

La comissi¨® ha durat tant de temps perqu¨¨ el primer dels compareixents donava tant de si que ho ha donat tot: emoci¨®, an¨¤lisi i biografia. Jos¨¦ Mar¨ªa Mena, excap de la Fiscalia del TSJC. L'home a qui el franquisme va confinar a Barcelona com a c¨¤stig i el pujolisme el va castigar desterrant-lo al l¨²gubre i despoblat pa¨ªs d'Ara Aix¨° no Toca per haver-se pres de deb¨° el cas Banca Catalana. Ha fet aquest mes de desembre 78 anys. Barba blanca de jubilat presocr¨¤tic. Les taques del temps li esquitxen el cap. Veu vella i captivadora. Parla amb frases llargues perqu¨¨ t¨¦ pensaments llargs. La seva sintaxi ¨¦s la d'un jurista i aix¨ª concatena (no encadena, perqu¨¨ ¨¦s un home lliure) les paraules elaborant des del principi el sentit final de l'oraci¨®, igual que un fiscal connecta uns fets amb uns altres intentant esbrinar quina finalitat els ha motivat. Diuen que passeja molt i que probablement aquest mat¨ª hagi recorregut a peu mitja Barcelona per anar al Parlament. El cas ¨¦s que hi ha arribat puntual¨ªssim.

Mentre Mena parla, un silenci lit¨²rgic s'apodera de la sala. Explica que ha vingut a aquesta ¡°instituci¨® que encarna la sobirania nacional de Catalunya¡± no nom¨¦s per mandat sin¨® per desig formal i expl¨ªcit de la seva lleial col¡¤laboraci¨®. Quan Mena escolta les preguntes dels diputats, es posa l'¨ªndex al costat de la boca i es treu les ulleres. Ell diu que ja no t¨¦ plena mem¨°ria de les coses que van passar fa m¨¦s de trenta anys. Podria refrescar-la amb documentaci¨®? Tots els seus papers els va triturar, fastiguejat. La xerrada de l'exfiscal es va omplint llavors de mem¨°ria precisa. Dates, impressions, detalls. I s'omple tamb¨¦ de biografia, perqu¨¨ acompanya les seves reflexions morals amb el que li anava passant, com quan alg¨² va disparar amb una escopeta contra la finestra del seu dormitori a la caseta del Montnegre. O quan va decidir travessar la manifestaci¨® en defensa de Pujol portant a la cartera l'esborrany de la querella de Banca Catalana i ning¨² no el va recon¨¨ixer. Per¨° ho va fer per demostrar-se que no tenia por. ¡°Disculpin aquesta jact¨¤ncia de vell¡±, acaba. Afegeix que la pressi¨® pol¨ªtica no existeix per als funcionaris p¨²blics. Hi ha rendici¨® incondicional, covardia, falta d'¨¨tica; per¨° no hi ha pressi¨® pol¨ªtica. D'aquesta manera, va embastant un discurs de dignitat democr¨¤tica.

¡°?rem [el fiscal Villarejo i ell] uns lleials servidors del poble de Catalunya, per¨° aix¨° ning¨² no ho pensava. El nivell de buit [al qual es van veure sotmesos] era impressionant¡±. Quan el portaveu d'ERC li fa una pregunta en castell¨¤, Mena li replica sense abandonar el seu vell accent burgal¨¨s: ¡°En catal¨¤, sisplau¡±. A Isabel Vallet, diputada de la CUP, li confessa: ¡°Jo no s¨¦ molt b¨¦ qu¨¨ ¨¦s una comissi¨® d'investigaci¨® i no s¨¦ si vost¨¨s ho saben. Quina funci¨® t¨¦ una comissi¨® d'investigaci¨®? No ho s¨¦. He mirat el reglament del Parlament i no ho posa¡±. La diputada convergent Meritxell Borr¨¤s l'acusa de tenir una mem¨°ria selectiva i de sentir-se orgull¨®s de ser un fiscal roig, i li recorda que ha estat de l'esquerra radical. ¡°Estic acostumat a jugar al b¨¤ndol perdedor i espero passar els meus dies sense passar al b¨¤ndol guanyador¡±, ¨¦s el que respon; per¨° tamb¨¦ ha explicat que va abandonar la milit¨¤ncia en el PSUC el dia que es va aprovar la Constituci¨®, ja que va considerar aquesta milit¨¤ncia incompatible amb el seu c¨¤rrec. Mena ha negat l'exist¨¨ncia de l'oasi catal¨¤ i de l'omert¨¤. ¡°No hi havia omert¨¤ perqu¨¨ era flagrant el que estaven fent. Mai no va haver-hi ni oasi ni omert¨¤. Hi ha hagut impunitat¡±. Ha comminat els diputats de la comissi¨® a rescatar la documentaci¨® sobre Banca Catalana dels soterranis del Palau de Just¨ªcia. Va comen?ar en to solemne i ha acabat concedint-se algun somriure a mesura que es prenia confian?a a si mateix. ¡°Actualment gaudeixo d'una activitat cr¨ªtica i descreguda de tot el que ¨¦s hum¨¤ i div¨ª i fins i tot de mi mateix¡±. I despr¨¦s de dir aix¨°, ha parlat de la seva edat i de la seva mem¨°ria i ha deixat la comissi¨® plena de sentit.