Barraques de monstres i lleres desaparegudes

No ¨¦s la primera vegada que expresso p¨²blicament el meu inter¨¨s per la feina de molts dels meus conciutadans, que des de diversos blogs i p¨¤gines de Facebook es dediquen a recuperar la mem¨°ria ¨ªntima de Barcelona. A trav¨¦s de les xarxes socials s'est¨¤ fent una cr¨°nica detallada de patrimonis molt variats, en qu¨¨ els particulars poden col¡¤laborar amb fotografies o testimoniatges de primera m¨¤. En el cas d'Enric H. March, aquesta feina es complementa amb la tasca que fan els tallers d'hist¨°ria de cada barri, com el de Clot-Camp de l¡¯Arpa, al qual pertany. Ell m'explica que quan era un nen li van ensenyar a fixar-se en tot all¨° que veia, i a c¨°pia d'agusar els sentits va acabar preguntant-se per l'origen de les coses que apareixen davant d'aquest transe¨¹nt inquiet. Fent bona la m¨¤xima que diu que no pots deixar de saber el que ja saps, l'experi¨¨ncia de caminar per la ciutat es va transformar en un exercici de detectius per esbrinar el perqu¨¨ d'aquells elements peculiars que li cridaven l'atenci¨®, com atzucacs, cases orientades de manera diferent a les del voltant, o elements que semblessin no encaixar en el paisatge. Aquella gimn¨¤stica sensorial no hauria anat m¨¦s enll¨¤ si l'Enric no hagu¨¦s passat una greu malaltia, arran de la qual va comen?ar a escriure l'any 2009 un blog que ja ¨¦s un dels m¨¦s coneguts i respectats dels que es dediquen a la hist¨°ria local.

Entre les seves diverses inquietuds, el meu interlocutor ¨¦s llicenciat en filologia hisp¨¤nica i sem¨ªtica. Potser per aix¨° va batejar la seva finestra digital al m¨®n com Bereshit (enarchenhologos.blogspot.com.es), que ¨¦s la primera paraula de la B¨ªblia (en hebreu significa ¡°al principi¡±). Com m'explica l'autor: ¡°El meu blog va comen?ar com un dietari personal, i amb el temps s'ha convertit en una eina per recuperar hist¨°ries que s'havien perdut¡±. La primera va tenir com a protagonista una estructura met¨¤l¡¤lica semblant a un fanal situat al costat del bar Trole (davant de l'Arc de Triomf), que va resultar ser un dels pals que sostenien la caten¨¤ria dels antics tramvies. Amb tot, la seva troballa m¨¦s comentada es va produir de manera accidental en una llibreria de vell, quan va topar amb el cartell del desconegut Museu Roca que anunciava una exposici¨® titulada Los estragos del Barrio Chino, en qu¨¨ es mostraven diversos models de cera de malalties ven¨¨ries i dels perills d'estupefaents com l'opi o la coca?na. Al mateix temps, en aquesta l¨ªnia gore que conjugava ci¨¨ncia i morbositat, s'hi podia veure l'aranya gegant del Jap¨®, les germanes siameses, o una galeria de monstres humans. Quan el meu entrevistat el va localitzar, no en quedava res del Museu Roca, les restes les havia adquirit un col¡¤leccionista estranger. Intrigat, es va posar en contacte amb el Museu de la Medicina de Barcelona, que continua esperant trobar ubicaci¨® definitiva per a la seva col¡¤lecci¨® de figures de cera, que ara ¨¦s en un magatzem de Terrassa. I des de llavors ha pogut documentar una vintena d'exhibicions anat¨°miques m¨¦s, que van funcionar a Barcelona entre 1849 i el final de la Guerra Civil. El mateix teatre Romea va arribar a tenir un d'aquests museus, i un altre era el de Francesc Darder, primer director del zoo barcelon¨ª que durant l'Exposici¨® Universal de 1888 va mostrar el fam¨®s ¡°negre de Banyoles¡± en una sala del passeig de Gr¨¤cia. Aquells espectacles pseudocient¨ªfics el van portar a les fires de monstres, on es mostraven gegants, nans, dones barbudes, obesos descomunals, o homes mico que feien tota mena d'acrob¨¤cies. Aquest oci vuitcentista va tenir el seu punt neur¨¤lgic a la pla?a Catalunya, sobretot al Circo Ecuestre Alegr¨ªa que el 1895, quan estaven a punt de retirar-ne les barraques, va presentar un home salvatge. Casualment el tercer dia de ser-hi es va cremar el recinte de fusta on l'exhibien i el van haver de rescatar els bombers (expliquen les velles cr¨°niques que el presumpte simi anava renegant en catal¨¤). A la Rambla tamb¨¦ s'hi van instal¡¤lar aquestes exposicions rudiment¨¤ries, sembla que al costat de Canaletes s'hi podia veure una dona molt grossa al costat d'un elefant. I a la Gran Via hi va haver espectacles de feres, com el del c¨¨lebre domador Bidel que es passejava pel carrer amb una lleona. Fins arribar al Paral¡¤lel, que va comen?ar a atreure un p¨²blic molt popular gr¨¤cies a casetes de monstres i locals d'espectacles extravagants, com el Cabaret de la Muerte, un local tamb¨¦ rescatat per Enric, pel que sembla similar al parisenc Cabaret du N¨¦ant, on es representaven fantasmagories i quadres f¨²nebres.

Com l'amic Enric m'acaba d'explicar, les xarxes socials i el contacte entre persones que comparteixen afici¨® per la seva ciutat han canviat la manera d'abordar la hist¨°ria de Barcelona, i tot plegat ens est¨¤ revelant hist¨°ries sorprenents. Que continu? aquesta tasca ¨¦s un dels meus bons desitjos per a aquest nou any que est¨¤ a punt de comen?ar.