Musulmans apartats de la societat

La nova mesquita d¡¯Arb¨²cies, a la falda del Montseny, ¨¦s una antiga discoteca. Al carrer encara hi ha el cartell de ¡°l¡¯Espai, sala Perla Negra¡±. L¡¯imam m¡¯at¨¦n a la cabina del DJ. Deu homes es preparen per a l¡¯oraci¨® de la una. Fa molt fred, m¨¦s que a l¡¯exterior, i hi ha una humitat que gaireb¨¦ t¡¯adorm les extremitats. El riu corre sota l¡¯establiment. ¡°Molts dels fidels estan aturats i no hi ha diners per instal¡¤lar calefacci¨®¡±, assegura un noi de G¨¤mbia, empleat d¡¯una empresa d¡¯autocars. L¡¯imam tamb¨¦ ¨¦s gambi¨¤ i no parla ni castell¨¤ ni catal¨¤. Dos fidels m¡¯ajuden a traduir les seves explicacions. Van trigar mesos a trobar un lloc per resar. Asseguren que van rebre moltes negatives: ¡°No ens volien llogar cap espai, ni un garatge. Finalment vam trobar la discoteca¡±.

L¡¯islam ¨¦s la tercera confessi¨® amb m¨¦s fidels de la Pen¨ªnsula Ib¨¨rica despr¨¦s del catolicisme i les esgl¨¦sies evang¨¨liques. Tot i aix¨°, a molts indrets els seus practicants han de traslladar-se a racons amagats dels nostres municipis per poder complir amb la seva devoci¨® per d¨¦u. Aquesta cr¨°nica ¨¦s un recorregut per sis mesquites que evidencien els problemes d¡¯integraci¨® d¡¯una comunitat que a Catalunya t¨¦ 465.000 membres i a Espanya, 1,7 milions, segons dades del 2013 de l¡¯Observatorio Andalus¨ª.

La perla negra, Arb¨²cies

La mesquita d¡¯Arb¨²cies se situava abans en un local al centre del poble. Hi va ser all¨¤ m¨¦s de vint anys. Dues ve?nes m¡¯expliquen que s¡¯hi concentrava molta gent i no permetien la circulaci¨® pel carrer. La nova mesquita est¨¤ llogada per l¡¯Associaci¨® Cultural El Ittifak. ?s en un extrem del poble, damunt de la riera d¡¯Arb¨²cies.

L¡¯imam assegura que amb prou feines poden pagar el lloguer. Pocs mesos abans encara era oberta la discoteca L¡¯espai, la Perla Negra. A dins hi caben uns trenta fidels. La poblaci¨® musulmana a Arb¨²cies ¨¦s d¡¯uns 800 membres, segons l¡¯associacio El Ittifak. Els dies de preg¨¤ria assenyalats ¨¦s impossible que hi c¨¤piga tothom.

Hi ha tanta humitat que durant el dia retiren les catifes del terra i les deixen penjades a les baranes de l¡¯escala exterior. No hi ha mobiliari adient per actuar com a temple, tampoc hi ha la zona reservada per al prec de les dones. Una quarta part de l¡¯espai est¨¤ habilitat amb pupitres i una pissarra per als estudis de l'Alcor¨¤.

No hi ha mobiliari adient per actuar com a temple, tampoc hi ha la zona reservada per al prec de les dones

Al migdia nom¨¦s hi ha una dotzena de persones, subsaharians i magribins. Confirmen que encara no tenen la llic¨¨ncia de l¡¯Ajuntament per utilitzar l¡¯establiment com a centre de preg¨¤ries, tot i que el consistori n¡¯¨¦s conscient i col¡¤labora amb ells. Em reben amb cordialitat i tenen ganes d¡¯explicar el que repeteixen a altres mesquites: que a molts barris no els volen veure ni en pintura.

El palau de vidre, Lleida

El palau de vidre ¨¦s una nau firal als jardins dels Camps Elisis de Lleida, en una zona del Segre on no hi viu ning¨². L¡¯edifici est¨¤ semiabandonat. La fa?ana ¨¦s de vidre. L¡¯exterior est¨¤ brut i saltejat per grafitis. A l¡¯interior s¡¯ha instal¡¤lat la mesquita de la Comunitat Musulmana Ibn Hazan. Des del parc pots observar com els fidels resen, sense intimitat, damunt d¡¯una muni¨® de catifes reutilitzades. Per als banys hi han introdu?t un contenidor d¡¯obres.

L¡¯¨²s del palau de vidre com a mesquita ha portat cua. L¡¯Ajuntament de Lleida va tancar l¡¯antiga mesquita del carrer Nord per exc¨¦s d¡¯aforament. La soluci¨® va ser llogar un espai p¨²blic a la comunitat musulmana, el palau de Vidre. Associacions de ve?ns han recollit firmes en contra i el Partit Popular ha demanat que deixi de ser mesquita perqu¨¨ ¨¦s un edifici de la Paeria. L¡¯Ajuntament ha argumentat que mentre no hi hagi una alternativa, no pot deixar sense espai de preg¨¤ria la comunitat musulmana m¨¦s nombrosa de la ciutat.

Cadillac, Girona

Entre l¡¯Hipercor i la rotonda que et desvia a l¡¯autopista hi ha la mesquita de la Carretera de Barcelona. ?s un edifici de dues plantes conegut a Girona per haver estat el club de festa Cadillac. El 2009 s¡¯hi va instal¡¤lar una mesquita de l¡¯Associaci¨® Cultural Annasr. Si no fos pel cartell que la identifica a l¡¯entrada el centre, podries confondre la nau com un espai m¨¦s en des¨²s de la zona. A una banda hi ha un solar, a l¡¯altra, una planta abandonada de la marca de components el¨¨ctrics Sim¨®n. Al davant hi ha dos edificis, un amb els baixos tapiats, perqu¨¨ no s¡¯ocupin il¡¤legalment, i l¡¯altre propietat d¡¯un banc que mira de vendre algun apartament.

Annasr va arribar a l¡¯antic Cadillac amb la promesa de l¡¯Ajuntament que es tractaria d¡¯una ubicaci¨® temporal i que col¡¤laborarien per trobar un espai m¨¦s adient. D¡¯aix¨° ja en fa quatre anys. La zona est¨¤ pendent de reurbanitzar-se i des del 2012 Annasr recapta donacions per trobar un espai alternatiu, preferentment en un pol¨ªgon industrial.

Al mateix carrer tamb¨¦ hi ha un majorista de peix i un distribu?dor de v¨¤lvules

Pol¨ªgon Les Roquetes, Vilanova i la Geltr¨²

Una riera marca la frontera entre la zona ve?nal i el pol¨ªgon industrial de Les Roquetes. Les Roquetes ¨¦s una pedania entre Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltr¨². Petits carrers amb edificis de fins a tres plantes, alguns habitatges unifamiliars de jubilats europeus. Les Roquetes ¨¦s un nucli humil i tranquil. Travessant el passeig verd que precedeix la riera arribes al carrer de la Fita. ?s una cantonada ampla perqu¨¨ hi puguin girar c¨°modament els camions. A una banda hi ha una macrobotiga de bricolatge de la cadena AKI, a l¡¯altra, un sector industrial i la mesquita Al Furkan.

La mesquita ¨¦s una nau ve?na d¡¯una empresa d¡¯aluminis. Al mateix carrer tamb¨¦ hi ha un majorista de peix i un distribu?dor de v¨¤lvules. No hi passa gaire gent, sobretot circulen cotxes que entren i surten de l¡¯AKI. M¡¯obre la mesquita en Hai, l¡¯assistent de l¡¯imam. A l¡¯antic p¨¤rquing dels camions hi han instal¡¤lat taules i cadires de pl¨¤stic. La comunitat va arribar el 2013 al carrer de la Fita. En aquest temps han pogut construir uns banys per a les ablucions i uns interiors de 400 metres quadrats bellament condicionats per a la preg¨¤ria. La mesquita acaba d¡¯obtenir els permisos per reformar la segona planta de la nau, per habilitar-la per a les cerim¨°nies per a les dones. Hai em fa un r¨¤pid rep¨¤s de l¡¯¨¨xode que han viscut fins arribar al carrer de la Fita: primer tenien una mesquita a prop de la platja, per¨° els ve?ns es queixaven per l¡¯aglomeraci¨® de persones i van traslladar-se al barri de l¡¯estadi municipal de futbol, tamb¨¦ als l¨ªmits de Vilanova. Aquesta seu era una cessi¨® temporal de l¡¯Ajuntament. La mesquita Al Furkan va saltar als titulars de la premsa el 2006 perqu¨¨ s¡¯hi va desarticular una presumpta c¨¨l¡¤lula de terrorisme isl¨¤mic.

L¡¯edifici ¨¦s preci¨®s, arquitectura de finals del segle XIX. Una part encara funciona com a taller d¡¯una empresa

L¡¯Aranya, Manresa

Quan acaba la cerim¨°nia religiosa del vespre, molts fidels de la mesquita Al Fath de Manresa es traslladen al bar Kay Ahmed. All¨¤ prenen te, caf¨¨ i juguen a jocs de taula. La resta continua dins de la mesquita, la m¨¦s antiga de Manresa. Des del 2005 l¡¯antiga f¨¤brica de cintes el¨¤stiques L¡¯Aranya ¨¦s el principal centre de preg¨¤ria de la capital del Bages. Es troba al nucli antic de la ciutat. La mesquita est¨¤ ubicada al costat del barri de Les Escodines on hi havia les antigues f¨¤briques t¨¨xtils que aprofitaven la for?a de l¡¯aigua del torrent de Sant Ignasi. ?s una petita illa separada dels carrers ve?nals. L¡¯esplanada d¡¯entrada a la mesquita ¨¦s prou gran i poc transitada per no destorbar la circulaci¨® de transe¨¹nts. L¡¯edifici ¨¦s preci¨®s, arquitectura de finals del segle XIX. Una part encara funciona com a taller d¡¯una empresa.

A la mesquita Al Fath hi caben 400 persones i la seva inauguraci¨® va ser un ¨¨xit de col¡¤laboraci¨® entre les entitats musulmanes, cristianes i l¡¯administraci¨® p¨²blica. Les instal¡¤lacions interiors s¨®n les millors que he vist en aquest viatge. Un grup de fidels s¡¯ha quedat una estona m¨¦s, asseguts a les catifes. Un d¡¯ells ¨¦s del Marroc i respon al nom d¡¯Ibrahim (nom fictici). Fa vint anys que viu a Espanya, parla un castell¨¤ perfecte i tamb¨¦ el catal¨¤. Assegura que la mesquita Al Fath ¨¦s un orgull per a la comunitat musulmana de Manresa, per¨° que aix¨° ha estat possible perqu¨¨ s¨®n en una zona on no hi circulen gaires ve?ns. Ibrahim destaca que al seu pa¨ªs hi ha esgl¨¦sies cristianes i en canvi, aqu¨ª, els musulmans no poden aixecar mesquites amb la mateixa dignitat.

Pol¨ªgon TorreMirona, Salt

Al pol¨ªgon TorreMirona, a dos quil¨°metres del centre urb¨¤ de Salt, es construeix una de les mesquites m¨¦s grans de l¡¯Estat. S¨®n 1.000 metres quadrats on hi podran pregar 750 persones. Arquitect¨°nicament, a difer¨¨ncia de la resta de centres visitats, t¨¦ les caracter¨ªstiques d¡¯un temple religi¨®s. La seva fa?ana est¨¤ marcada per projectils de pintura negra llen?ats per contraris a la seva construcci¨®. Tamb¨¦ hi ha pintades de grups opositors a moviments xen¨°fobs.

A la segona planta de la mesquita hi ha operaris. Les obres es van reiniciar fa poc despr¨¦s d¡¯un any de problemes de finan?ament, per les condicions del s¨°l establertes per l¡¯Ajuntament i dues causes judicials que han afectat el promotor del centre

La mesquita s¡¯ubica a la cantonada del carrer Rigoberta Mench¨². Aquest carrer condueix a una empresa de piscines, a un solar ve¨ª de la mesquita i a la tanca que separa el pol¨ªgon de l¡¯autopista AP-7. La placa del carrer indica que Mench¨² ¨¦s una ¡°lluitadora pels drets dels ind¨ªgenes d¡¯Am¨¨rica. Premi Nobel de la Pau 1992¡±.