Les noves ru?nes ol¨ªmpiques

Visitar les instal¡¤lacions dels Jocs Ol¨ªmpics d'Atenes 2004 ¨¦s un passeig malenconi¨®s per les ru?nes del present. L'aband¨® i l'escassa vigil¨¤ncia han perm¨¨s que l'¨°xid i les males herbes amenacin baranes i camps d'esports, que algunes graderies de la piscina ol¨ªmpica hagin estat arrencades, que un toll t¨¨rbol reflecteixi el trampol¨ª dels salts, que les escombraries i les fulles mortes cobreixin alguns passadissos i les pintades en decorin els murs.

Encara estan en funcionament l'Estadi Ol¨ªmpic i zones de la Vila Ol¨ªmpica, i l¨°gicament les destinades als esports m¨¦s minoritaris com el soft ball o el voleibol s¨®n les que es troben en m¨¦s mal estat, per¨° la deterioraci¨® general resulta una par¨¤bola muda del dest¨ª de Gr¨¨cia en aquesta ¨²ltima d¨¨cada, del trajecte d'una esplendor que resultaria falsa a la negror de la pitjor crisi econ¨°mica de la seva hist¨°ria recent.

¡°Els Jocs tornen a casa¡± va ser el lema que anunciava la celebraci¨® dels Jocs de la XVIII Olimp¨ªada d'Atenes aquell mes d'agost de 2004. Gr¨¨cia havia celebrat els primers jocs de la hist¨°ria, l'any 776 abans de Crist i tamb¨¦ els primers de l'era moderna l'any 1896. Serien tamb¨¦ els primers despr¨¦s dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 fet que incrementaria els costos de seguretat -650 milions d'euros va ser el pressupost oficial per a aquesta partida, tres vegades m¨¦s que en els anteriors de Sidney 2000-, i els primers en els quals tornava a participar Afganistan, expulsat de l'esdeveniment l'any 1999 despr¨¦s que els talibans aconseguissin el control del pa¨ªs. Per¨°, sobretot, eren la gran oportunitat per mostrar al m¨®n la modernitat de Gr¨¨cia.

El Govern grec, llavors en mans del Pasok (centre esquerra), va destinar en un inici 4.640 milions d'euros a obres d'infraestructura estrictament relacionades amb els jocs. No obstant aix¨°, els retards en les obres i la suma d'imprevisi¨®, neglig¨¨ncia i corrupci¨® van elevar-ne finalment el cost als 9.000 milions aproximadament. Aquesta despesa no inclo?a la construcci¨® del nou aeroport internacional d'Atenes ni el metro de la capital ¨Cun orgull nacional amb un funcionament mod¨¨lic- i malgrat tot, aquestes quantitats eren cacauets comparats amb els 360.000 milions d'euros que aconseguiria anys m¨¦s tard el deute grec. Per¨° s¨ª que va ser llavors quan van comen?ar a sonar les primeres alarmes a Europa sobre la situaci¨® econ¨°mica del pa¨ªs.

L'any 2004 el d¨¨ficit grec va arribar al 6,1% del PIB, el doble del l¨ªmit del 3% establert per Brusel¡¤les i el deute al 110,6%, el m¨¦s alt de la UE llavors -actualment ¨¦s del 177%, una xifra que el consens entre els economistes veu com a impagable- i l'Estat grec era qualificat de ¡°financerament imprudent¡± per les institucions europees. Un any m¨¦s tard, Gr¨¨cia es convertia en el primer pa¨ªs de la Uni¨® sotm¨¨s a control fiscal per la Comissi¨® Europea. Despr¨¦s arribaria la crisi global i el reconeixement pel socialista Iorgos Papandreu, flamant vencedor en les eleccions de 2009, del falsejament dels comptes p¨²blics presentats pel seu antecessor, el conservador Costas Karamanlis.

Va comen?ar llavors per als grecs el malson dels rescats europeus -240.000 milions d'euros-, les mesures d'austeritat ¨Caplicades amb una intransig¨¨ncia sorda- i l'enfonsament del seu sistema pol¨ªtic.

Ha passat una mica m¨¦s d'una d¨¨cada d'aquell 13 d'agost en el qual es van inaugurar els Jocs d'Atenes i sembla que va ser fa un segle. El temps que discorre per a un pa¨ªs entre viure per sobre de les seves possibilitats i la fallida. Atenes 2004 no marca solament una oportunitat perduda ¨Cni tan sols va servir per impulsar el sector tur¨ªstic- sin¨® el final d'una era.