Toni Soler, l¡¯apuntador de l¡¯imaginari col¡¤lectiu

Jordi Pujol va ser el pare dels primers 25 anys de la Catalunya contempor¨¤nia. Molts som fills del pujolisme. El sistema d¡¯ensenyament, la programaci¨® de TV-3, els servilismes pol¨ªtics i empresarials... Fins i tot els b¨²nquers municipals del socialisme es muntaven per contrarestar el domini de Pujol. Mort el dictador, Pujol va recuperar un pa¨ªs i la seva identitat, i li va crear un imaginari col¡¤lectiu. Mort (pol¨ªticament) Pujol, en una ¨¨poca en qu¨¨ els l¨ªders pol¨ªtics han perdut credibilitat, qui fa m¨¦s per alimentar l¡¯imaginari col¡¤lectiu s¨®n uns quants personatges que es mouen entre l¡¯¨¤mbit p¨²blic i el privat ¨Cun aiguabarreig molt catal¨¤. Entre ells, destacat, hi ha Toni Soler.

La influ¨¨ncia de les creacions de Soler a Catalunya ¨¦s dif¨ªcilment igualable: dos programes a TV-3 de Minoria Absoluta, la seva productora, han estat l¨ªders d¡¯audi¨¨ncia durant anys. El primer, Pol¨°nia, caricaturitza la vida pol¨ªtica des de tots els prismes. ?s una estrat¨¨gia intel¡¤ligent perqu¨¨ la diversitat social es reconcilia en el Pol¨°nia. El segon, Crack¨°via, ha acompanyat el moment m¨¦s ¨¤lgid del Bar?a com a superestructura d¡¯Estat. Minoria Absoluta tamb¨¦ t¨¦ una hora de programaci¨® a Els Matins de Catalunya R¨¤dio. Quan els minoristes acaben la seva feina a la r¨¤dio p¨²blica, comen?a a Rac1 una de les creacions estrella de Minoria Absoluta, La segona hora. Soler ja havia arrasat anys abans amb el Minoria absoluta com a programa de r¨¤dio, un espai per on desfilaven els pol¨ªtics i les an¨¤lisis m¨¦s influents. En aquest espai de Soler i en un altre com El favorit, de TV-3, es va donar a con¨¨ixer entre el gran p¨²blic Oriol Junqueras, com a historiador que explicava les efem¨¨rides m¨¦s transcendents.

L¡¯independentisme ¨¦s guai

Llibres, obres de teatre, pel¡¤l¨ªcules sobre la proclamaci¨® de la Rep¨²blica o sobre Pere Casald¨¤liga: Soler ¨¦s capa? de compaginar la seva condici¨® de promotor d¡¯un entreteniment de pa¨ªs amb la seva condici¨® d¡¯apuntador del pa¨ªs. La nova Catalunya ha d¡¯estar oberta al m¨®n, ha de ser alegre, exemple d¡¯una muni¨® de valors i, sobretot, sobirana. Ara l¡¯independentisme ¨¦s guai; l¡¯independentista de la generaci¨® Pol¨°nia no beu del porr¨® sin¨® d¡¯una ampolla de Moritz, no cal?a espardenyes sin¨® sabatilles Munich, la butlleta per votar el 9-N se la descarrega des de l¡¯Ipad. El diari Ara, del qual Soler ¨¦s accionista i articulista de cap?alera, ¨¦s el paradigma d¡¯aquest canvi.

M¨¢s informaci¨®n

Pilar Rahola, la mare carbassera

Paco Marhuenda, l¡¯aneguet lleig

Enric Juliana, el punyalet de Lampedusa

Xavier Sard¨¤, el federalista que cau simp¨¤tic

Xavier Sala i Mart¨ªn, un patriota a TV-3 i a Guinea Equatorial

Els articles de Soler a l¡¯Ara s¨®n els d¡¯un moderador del proc¨¦s. Toca el crost¨® als uns (CDC) o als altres (ERC), es permet ser el m¨¦s realista d¡¯una colla on ¨¦s obligatori transmetre optimisme i unitat. Soler posa ordre quan les files se sobreexciten o demana respecte per al PSC. Sobretot estableix les maneres d¡¯actuar, com en aquest article del 17 de gener: ¡°No ser¨¦ jo qui distorsioni el so de violins que acompanya el moment actual del proc¨¦s; l¡¯acord entre Mas i Junqueras ha costat tant, i ens va deixar a tots tan estabornits, que sembla que ara s¡¯ha imposat una entesa t¨¤cita per insuflar optimisme per decret i per desterrar paraules i actituds que restin o divideixin. Jo tamb¨¦ ho intentar¨¦. [...] ¨¦s important que l¡¯ANC, l¡¯AMI i ?mnium Cultural mantinguin el seu paper arbitral, afavorint el consens, el di¨¤leg sobre aspectes concrets, la verificaci¨® constant dels acords. Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d¡¯Abadal han insistit en la necessitat d¡¯eixamplar la base social del sobiranisme, i aix¨° demana fermesa en les conviccions per¨° una m¨¤ estesa de forma sincera cap als que es mouen en territoris ideol¨°gicament fronterers. I, sobretot, no demana tant mobilitzacions massives com una pluja fina d¡¯activitats m¨¦s localitzades, amb m¨¦s contingut, per fer entendre a cada cop m¨¦s ciutadans que el que est¨¤ en joc ¨¦s el futur del nostre dia a dia, i no un horitz¨® indefinit, ple de banderes flamejants i alimentat nom¨¦s per la il¡¤lusi¨®¡±.

Aquest text t¨¦ totes les caracter¨ªstiques de l¡¯apuntador: 1) Parla en primera persona del plural, ¨¦s a dir, s¡¯inclou en el col¡¤lectiu al qual es dirigeix ¨Cla massa sobiranista¨C; 2) Es podria llegir com un butllet¨ª intern, amb les indicacions que cal seguir. 3) Assumeix el rol de rondinaire que fa de contrapunt de la il¡¤lusi¨® del col¡¤lectiu.

¡°Viure lliure¡±

L¡¯independentista de la generaci¨® Pol¨°nia no beu del porr¨® sin¨® d¡¯una ampolla de Moritz

Soler sembla ideol¨°gicament proper a ERC per¨° mant¨¦ una equidist¨¤ncia que li garanteix un respecte per part de tots els actors de la independ¨¨ncia. Aquesta equidist¨¤ncia, la seva condici¨® de divulgador de la hist¨°ria i sobretot la seva influ¨¨ncia el van projectar com a comissari del Tricentenari a Barcelona. En aquest paper va destacar pels aspectes m¨¦s cosmopolites d¡¯aquest any de propaganda identit¨¤ria: les aplicacions tecnol¨°giques, confer¨¨ncies de fil¨°sofs que meditaven sobre la identitat europea o debats entorn de conceptes com ¡°Qu¨¨ ¨¦s per a tu Viure Lliure?¡± o ¡°Commemorar el futur¡±.

Com a tertuli¨¤, Soler ¨¦s m¨¦s cautel¨®s que els seus companys. Dif¨ªcilment cau en pol¨¨miques, respecta els torns i ¨¦s molt concret exposant els seus plantejaments. A El m¨®n a Rac1 acostumen a difondre els talls d¡¯¨¤udio dels moments calents de la tert¨²lia. L¡¯¨²ltima vegada que Soler va apar¨¨ixer en un d¡¯aquests resums pol¨¨mics va ser l¡¯octubre del 2014. Andrea Levy va criticar que a Twitter alguns catalans celebressin l¡¯arribada de l¡¯ebola a Espanya. Soler va replicar encertadament que no es pot fer pol¨ªtica ni avaluar patrons socials pel que diguin quatre eixelebrats a Internet. Soler s¡¯ha distanciat de Twitter perqu¨¨ ha patit de valent l¡¯assetjament del nacionalisme espanyol. A vegades s¡¯enganxava amb gent que l¡¯insultava, o senzillament entrava en la vor¨¤gine de repiular missatges catalan¨°fobs, precisament dels quatre sonats que sap que no cal tenir en compte.

Soler em va comentar una vegada a Twitter que jo criticava molt el catalanisme i poc l¡¯espanyolisme. All¨° em va sorprendre perqu¨¨ Soler ¨¦s una persona que com a catal¨¤ exerceix l¡¯autocr¨ªtica. La meva l¨°gica ¨¦s que si s¨®c periodista ¨¦s m¨¦s normal que faci d¡¯auditor dels que manen a casa. Amb el temps, seguint el proc¨¦s i Soler, crec que he ent¨¨s el que volia dir: el nacionalisme catal¨¤ no ¨¦s diferent de la resta de nacionalismes i, per m¨¦s modern que el vulguin dibuixar, continua necessitant un enemic com¨² per mantenir-se unit.