Mas dissenya una ag¨¨ncia tribut¨¤ria sense contingut per acontentar ERC

La creaci¨® d'una ag¨¨ncia tribut¨¤ria que pugui assumir la gesti¨® de tots els tributs que es produeixen a Catalunya en cas d'una vict¨°ria de les forces independentistes el 27-S va ser una de les exig¨¨ncies d'ERC per donar suport als Pressupostos. CiU va acceptar incrementar la despesa per a aquest organisme de 33 a 54 milions d'euros en un any per dotar-la de m¨¦s personal, millorar els sistemes inform¨¤tics i adoptar funcions noves. Per¨° la que est¨¤ cridada a ser l'estructura d'Estat clau camina amb peus de fang. Els experts consultats asseguren que l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya (ATC) dif¨ªcilment podria comen?ar a caminar a curt termini i condicionen la seva viabilitat a la negociaci¨® amb Hisenda per poder fer-se c¨¤rrec de m¨¦s impostos. De moment, l'ATC les est¨¤ passant magres per captar personal de l'Ag¨¨ncia Estatal de l'Administraci¨® Tribut¨¤ria (Aeat), que obstaculitza la sortida dels seus professionals.

El Govern convocar¨¤ aquest any 168 places d'inspectors, t¨¨cnics i personal especialitzat. L'any passat l'ATC va obrir a l'abril un concurs per als 24 primers membres del que ha de ser el cos t¨¨cnic de gestors tributaris de Catalunya, amb qu¨¨ aspirava a robar professionals a l'Aeat. Un dels atractius era l'oferta d'una categoria i un sou m¨¦s elevats que el que cobraven a la hisenda estatal. Al final del proc¨¦s, l'Aeatva rebre 18 sol¡¤licituds de t¨¨cnics per anar a l'ATC en comissi¨® de serveis ¡ªque garanteix conservar el lloc de treball¡ª, per¨° el departament de recursos humans les va tombar. ¡°?s una decisi¨® t¨¨cnica. L'Aeat est¨¤ asota m¨ªnims i no es pot permetre prescindir de personal¡±, justifica Rans¨¦s P¨¦rez, president de l'Organitzaci¨® Professional d'Inspectors d'Hisenda.

Segons fonts properes al proc¨¦s, finalment sis dels seleccionats han sol¡¤licitat una exced¨¨ncia per incorporar-se al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci¨® (CTTI), i no a l'ATC, cosa que els permet esquivar l'autoritzaci¨® pr¨¨via preceptiva d'Hisenda. La Generalitat afirma que aquests efectius aniran al CTTI perqu¨¨ requereixen experts en processos tributaris aplicats a la inform¨¤tica. Paral¡¤lelament, el Parlament tramita d'urg¨¨ncia el projecte de llei d'ordenaci¨® dels cossos tributaris d'adscripci¨® exclusiva a l'ATC, que en la seva disposici¨® addicional segona preveu un mecanisme per incorporar funcionaris de l'Aeat, tant si es transfereixen compet¨¨ncies i treballadors o no. Aix¨° donaria cobertura als qui deixen l'ag¨¨ncia estatal. Fonts de CCOO lamenten que la llei cre? un cos t¨¨cnic gaireb¨¦ calcat de l'Administraci¨® estatal, sense haver examinat models professionals d'altres pa?sos.

Atesos els resultats dels processos oberts fins ara, aquestes fonts dubten que s'arribin a incorporar 168 treballadors aquest any. Si es compleix aquest objectiu, la plantilla de l'ATC s'aproparia als 500 treballadors, en contraposici¨® dels 4.000 efectius de l'Aeat a Catalunya o els entre 7.000 o 8.000 que el Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional estima que necessita la futura Hisenda pr¨°pia. Des de dins de l'ag¨¨ncia tamb¨¦ es considera que l'organisme ha de millorar el sistema inform¨¤tic, anomenat Gaud¨ª. La Generalitat t¨¦ en marxa el concurs per renovar-lo i preparar-lo per quan assumeixi tots els impostos.

Les associacions de t¨¨cnics i inspectors aplaudeixen que hi hagi m¨¦s recursos per lluitar contra el frau i, ara, per fer la recaptaci¨® executiva, per¨° creuen que anar m¨¦s enll¨¤ ha d'estar justificat per un acord amb l'Estat per assumir noves compet¨¨ncies. Ara la Generalitat nom¨¦s gestiona el 5% dels tributs que es produeixen a Catalunya. ¡°L'augment de plantilla ha d'anar compassat amb la negociaci¨® pol¨ªtica. Tenir l'estructura preparada pot estar b¨¦, per¨° no si passa el temps i segueix inactiva¡±, explica Miguel ?ngel Mayo, coordinador a Catalunya de l'associaci¨® de t¨¨cnics Gestha, que ent¨¦n que hi hagi gent que vulgui marxar de l'Aeat per la falta de promoci¨® interna. ¡°L'ATC no ¨¦s ni m¨¦s ni menys que una oficina que gestiona els tributs propis. No veig la pressa per fer-la cr¨¦ixer¡±, afirma P¨¦rez.

El president Artur Mas va admetre recentment que la Hisenda pr¨°pia, que s'idea des del Departament de la Presid¨¨ncia, ¨¦s ¡°impossible¡± sense sobirania fiscal, ¨¦s a dir, sense instruments per ¡°exercir el control¡± sobre les seves bases fiscals. L'encarregat de dissenyar aquesta Hisenda, Joan Iglesias, en el seu llibre Una hisenda a la catalana (Angle Editorial) exposa que Catalunya t¨¦ ¡°prou contribuents¡± per finan?ar la seva despesa, i empresaris i entitats de cr¨¨dit per treballar en un circuit que es basa en les autoliquidacions i les retencions a compte. No t¨¦, no obstant aix¨°, un Banc de Catalunya que ingressi aquestes contribucions ¡ªuna altra exig¨¨ncia d'ERC¡ª, recursos humans especialitzats, mitjans tecnol¨°gics i dades dels contribuents.

Els experts dubten de la creaci¨® d¡¯una gran ag¨¨ncia si nom¨¦s gestiona

Els treballadors de l'ATC plantegen una altra forma d'avan?ar cap a la Hisenda pr¨°pia. Ara l'administraci¨® t¨¦ nom¨¦s quatre oficines provincials i en bona part de la comunitat la gesti¨® dels tributs es delega als registradors de la propietat, als quals abona un aranzel. Fonts sindicals advoquen que la plantilla de l'ATC assumeixi aquestes funcions, cosa que faria m¨¦s efectiva la lluita contra el frau.

Jorge Onrubia, professor d'Economia de la Universitat Complutense, no ¨¦s ¡°gaire optimista¡± amb l'embri¨® de l'ATC. Onrubia ¨¦s partidari d'un model en qu¨¨ les administracions duguin a terme una ¡°gesti¨® integrada¡±. Al seu judici, les comunitats han anat copiant el model estatal, sense compartir dades ni amb l'Estat ni entre si. Miguel ?ngel Mayo hi coincideix en aquest punt: ¡°Est¨¤ b¨¦ el prop¨°sit d'anar a un model m¨¦s cooperatiu, per¨° no veig mesures concretes, nom¨¦s esl¨°gans. Falten mesures, i m¨¦s encara quan l'esquema de l'ATC s'assembla molt a l'estatal¡±.