¡°Color d¡¯olor de poma¡±

¡°Per omplir la seva foscor la vam fer actuar i vam rodar com assajava i s'enfrontava, entusiasmada, als textos per interpretar Maria, la mare de D¨¦u, en una adaptaci¨® d'El testament de Maria, de Colm T¨®ib¨ªn. Vam llegir molt el Nou Testament i vam concloure que el text indiscutible era Les benaurances¡±. La seva amiga i directora de cinema Isona Passola va comen?ar a recitar les?dites?po¨¨tiques de Jesucrist que sostenen l'esperan?a en les tribulacions ("Benaurats els que ploren, perqu¨¨ ells seran consolats¡­¡±) i el silenci encara es va fer m¨¦s esp¨¨s aquest diumenge entre les 350 persones que van assistir al funeral per Rosa Novell.

Van ser, juntament amb un parenostre cap al final (el que Queco Novell, el germ¨¤, havia prom¨¨s a la seva mare, tamb¨¦ present), els ¨²nics vestigis religiosos d'un acte laic a l'oratori del mateix tanatori de Sant Gervasi de Barcelona. Una altra vegada, com ja va passar la llarga tarda anterior de la capella ardent, all¨° senzill i modest va resultar grandi¨®s. A penes 40 minuts de cerim¨°nia, un ta¨¹t de fusta fosca, una jove tocant un violoncel¡­

Las paraules de qui era el seu company, Eduardo Mendoza, emotiu i profund en la proximitat, rebutjaven en aquest context l'an¨¨cdota. ¡°El moment del record no ha arribat, estem en el de la separaci¨®¡±, va afirmar, despr¨¦s de deixar const¨¤ncia que la malaltia de Rosa Novell va ser ¡°un viatge a la intemp¨¨rie i al m¨®n hostil, per¨° tamb¨¦ un viatge d'aprenentatge¡±. En castell¨¤ (¡°per als amics vinguts d'altres llocs¡±), va dibuixar una Rosa Novell dels dur¨ªssims ¨²ltims mesos molt diferent de la que coneixia molt b¨¦ l'auditori (majorit¨¤riament, el tot teatral i art¨ªstic: Llu¨ªs Pasqual, Josep Maria Benet i Jornet, Llu¨ªs Homar, Josep Maria Pou, Carme Elias, Carme Sansa, Joan Llu¨ªs Bozzo, Aina Clotet, el cantautor Paco Ib¨¢?ez¡­). ¡°Tenia un car¨¤cter vehement, no era precisament submisa, per¨° malgrat la terrible plaga que va ser perdre la vista, va assumir la seva condici¨® des del primer moment amb tranquil¡¤litat i dol?or, i mai va deixar de dir moltes gr¨¤cies a tothom¡±.

Potser perqu¨¨ ¨¦s el que ella mateixa hauria volgut fer en aquest moment, Mendoza agra?a a metges, infermeres, a la gent del barri (¡°i porti-li aix¨°, doni-l'hi de part meva¡±), a la de l'ONCE, a tots, el tracte rebut. I als companys de la professi¨®, esclar, als que ¡°en els seus dies de descans venien a casa i, en contra de la meva voluntat, li deien que faria aquest i aquell altre paper i la van animar sense compassi¨® ni falsa commiseraci¨®: ara s¨¦ que b¨¦ que li va anar en aquells moments de tanta ingratitud¡±. Un parell de vegades emp¨¨s al silenci de l'emoci¨® (¡°perdoneu que no parli amb flu?desa¡±, es disculpava), l'escriptor va admetre que la seva companya tenia un costum que el posava ¡°una mica nervi¨®s: saludava a tothom, per remotament conegut que fos, i creuava el carrer;?jo?li deia que era una p¨¨rdua de temps i una ximpleria i em responia: ¡®?s el que m¨¦s m'agrada fer¡¯. Ara entenc que ¨¦s el que feia al teatre: volia arribar fins a l'¨²ltim espectador de l'¨²ltima fila, aix¨ª entenia la seva professi¨® i aix¨ª ho faria avui si estigu¨¦s aqu¨ª¡±.

El perllongat aplaudiment que es va dedicar a Mendoza va permetre a Queco Novell agafar forces per recordar un recital po¨¨tic de la seva germana a Viladrau, important per a ella perqu¨¨ tornava al contacte amb la gent despr¨¦s d'un any ja de dura malaltia. ¡°All¨° era llargu¨ªssim i ella ho sabia i pat¨ªem una mica¡­ Aleshores em vaig adonar que aquell tumor havia escollit un cos equivocat, no sabia on s'havia ficat; val, va guanyar, per¨° ella l'hi va posar dif¨ªcil¡±. I va estendre la gratitud a l'¨²nica persona que Mendoza havia obviat: a ell mateix. ¡°T'agra?m com has cuidat la Rosa, amb tota aquesta delicadesa i afecte¡±.

El marbre negre de l'oratori va anar lliscant lentament per mostrar una pantalla en qu¨¨ una Rosa Novell d'uns 15 anys enrere, amb aquesta dol?a for?a tan seva, recitava el poema Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater. En acabar, a poc a poc, la gent, des de l'alcalde Xavier Trias i el conseller Ferran Mascarell fins al flamant president del Grupo Planeta, Jos¨¦ Creuheras, es va anar posant dreta per aplaudir, sostingudament. A la sortida, r¨¤pids els comiats, un esperava que amb la imatge de Rosa Novell no es compl¨ªs el text de l'avi matern de l'actriu, Manuel Clausells, utilitzat en el recordatori i que el 1928 alertava de la poca atenci¨®, per quotidianes, que es prestava a les postes de sol: ¡°¡­A tot s¡¯avesa l¡¯home i el moment hom¨¨ric aviat desapareix¡­¡±. Millor que persist¨ªs, ni que fos com l'aroma dels versos de Ferrater: ¡°Sense enyor / se¡¯ns va morint la llum que era color / de mel, i ara ¨¦s color d¡¯olor de poma¡±.