Nova garrotada judicial per a les filles de Mu?oz Ramonet

L'Audi¨¨ncia Provincial de Barcelona acaba de donar una nova garrotada a les quatre hereves de Julio Mu?oz Ramonet en la seva lluita contra l'Ajuntament de Barcelona per retenir els b¨¦ns que el seu pare va deixar en her¨¨ncia a la ciutat despr¨¦s de la seva defunci¨® el 1991. En una interlocut¨°ria datada dilluns passat nou de mar?, a la qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, la secci¨® primera d'aquest organisme ha desestimat la demanda de nul¡¤litat que van presentar Carmen, Helena, Isabel i Alexandra Mu?oz Villalonga contra la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet, l'entitat constitu?da per l'Ajuntament el 1995 per gestionar el llegat. La resoluci¨®, que ¨¦s ferma i no pot ser recorreguda, legitima l'Ajuntament a continuar reclamant la rica col¡¤lecci¨® d'art formada per diversos centenars d'obres d'art que porten la signatura de grans noms de la pintura com Rembrandt, Renoir, Vel¨¢zquez, Ribera, Zurbar¨¢n, Sorolla, Fortuny Murillo, Goya, el Greco i un llarg etc¨¨tera i que elles es neguen a lliurar a la ciutat.

I ¨¦s que les germanes Mu?oz no donen treva. Despr¨¦s de 24 anys de la mort del seu pare a Su?ssa, d'amagar la seva ¨²ltima voluntat i impugnar el seu testament assegurant que no era legal. Despr¨¦s de gaireb¨¦ 20 anys de litigi amb l'Ajuntament en els quals s'han succe?t tres sent¨¨ncies, el 2007, el 2009 i el 2012, en les quals se'ls obligava a lliurar les obres a la ciutat. I despr¨¦s de lliurar l'agost del 2013 les claus del palauet del carrer Muntaner, a l'abril del 2014 van intentar minar tot el proc¨¦s assegurant que la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet no era legal, ja que l'Ajuntament no podia impulsar-la.

En el seu escrit de demanda argumentaven que nom¨¦s podia crear-la el marmessor designat en el testament ¨Cl'advocat barcelon¨ª Enrique Granados Jarque¨C?o les mateixes filles. Per aix¨°, demanaven l'extinci¨® de la fundaci¨® municipal i que el Protectorat de Fundacions Privades de la Generalitat en constitu¨ªs una de nova a petici¨® de les seves filles, i n¨¦ts, els hereus de l'industrial. Segons la resoluci¨®, ¡°els marmessors designats en el testament no van complir les seves funcions, i les filles van ocultar l'exist¨¨ncia del testament del seu pare a favor de la ciutat de Barcelona, que no va ser conegut fins que es va rebre una carta d'un ciutad¨¤ su¨ªs en qu¨¨ s'avisava de la seva exist¨¨ncia¡±.

L'Ajuntament continua esperant el lliurament d'un Greco i un Goya retinguts a Madrid

A m¨¦s, mentre dur¨¦s el procediment, demanaven en la seva den¨²ncia que van presentar al jutjat de primera inst¨¤ncia n¨²mero 23 mesures cautelars i la intervenci¨® judicial a m¨¦s d'una indemnitzaci¨® per danys i perjudicis a l'Ajuntament per intromissi¨® de l'honor i embrutar el nom de Mu?oz Ramonet. La den¨²ncia de les germanes es va produir dies despr¨¦s de la querella criminal que va presentar l'Ajuntament contra elles per la seva negativa a retornar les obres d'art.

L'acte de resoluci¨® d'aquesta setmana assegura que no s'ent¨¦n que les quatre germanes pretenguin ¡°desactivar l'actuaci¨® de la fundaci¨®, quan les demandades l'han consentit des de la seva creaci¨® fa 20 anys i sense que mai s'hagi q¨¹estionat la legalitat de la seva constituci¨®¡±. El jutge fa notar que les germanes Mu?oz Villalonga en la seva demanda no q¨¹estionin en cap moment ¡°una possible mala gesti¨® per part de la fundaci¨® demandada que podria justificar la den¨²ncia¡±. La interlocut¨°ria insisteix que despr¨¦s de l'objecte de la fundaci¨® en els seus estatuts ¡°no s'observa risc de transmissi¨® o p¨¨rdua del patrimoni¡± i que ¡°ni les demandants han al¡¤legat ni tan sols que n'hi hagi¡±.

Despr¨¦s de con¨¨ixer la den¨²ncia contra la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet i davant la complexitat de les q¨¹estions plantejades, els responsables de l'entitat municipal van demanar un informe a Elena Lauroba, una de les m¨¤ximes especialistes en dret de fundacions que, a m¨¦s, va ser directora general d'Entitats Jur¨ªdiques de la Generalitat, un dictamen que, d'acord amb la resoluci¨® coneguda ara, ha tingut l'efecte desitjat.

Mentre que aquest proc¨¦s sembla tancar-se definitivament, l'afer principal, que ¨¦s la recuperaci¨® de les obres llegades per Mu?oz Ramonet a la ciutat, sembla no tenir fi, malgrat els anys transcorreguts.

L'execuci¨® de la sent¨¨ncia continua parada per altres q¨¹estions col¡¤laterals que impedeixen que les obres tornin al palauet del carrer Muntaner de Barcelona des de Madrid, on van ser traslladades despr¨¦s de la mort de Mu?oz Ramonet, segons s'ha anat sabent amb posterioritat. El litigi per les obres d'art s'ha focalitzat sempre en dues obres de gran import¨¤ncia: L'Anunciaci¨®?d'El Greco i L'aparici¨® de la Mare de D¨¦u del Pilar de Francisco de Goya (valorades entre sis i set milions d'euros), que despr¨¦s de denunciar-se'n la desaparici¨® van ser recuperades per la Gu¨¤rdia Civil l'abril del 2011 a Alacant?i posades a disposici¨® d'un jutjat d'Alcobendas.

Semblava que les obres tornarien el 2013 despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Suprem, per¨° les pintures continuen en mans d'un dels n¨¦ts de Julio Mu?oz, Jes¨²s Castelo Mu?oz, que assegura que les obres no pertanyen a la seva mare, la fot¨°grafa Isabel Mu?oz (a qui la Gu¨¤rdia Civil les va lliurar en dip¨°sit), ni a les seves tres ties, ni a l'empresa familiar Culturarte, sin¨® a ell i els seus quatre fills. Aquest litigi familiar, que no ¨¦s una altra m¨¦s de les nombroses t¨¤ctiques que s'han emprat durant anys per eternitzar la q¨¹esti¨®, est¨¤ impedint l'execuci¨® de la sent¨¨ncia que duu a terme el jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 1 de Barcelona. Fonts properes al llarg proc¨¦s mantenen que en uns dies el jutge d'Alcobendas podria decidir si arxiva definitivament aquestes actuacions, de manera que s'avan?aria un pas m¨¦s en la resoluci¨® del cas.

D'altra banda, a Barcelona continuen les jornades de portes obertes del jard¨ª de la finca del carrer Muntaner. Els jardins que va projectar el 1916 Jean Claude Forestier per enc¨¤rrec del marqu¨¨s d'Alella podran visitar-se gratis fins a finals de mes entre les 10 i les 17 hores.