La Casa Amatller, ¨²nica

Tot i que durant d¨¨cades el Modernisme va patir el rebuig i l¡¯oblit, i fins i tot la persecuci¨® i la destrucci¨® per part dels barcelonins, s¨®n molts els edificis d¡¯aquest per¨ªode d¡¯esplendor que han sobreviscut fins als nostres dies. Cap com la Casa Amatller, l¡¯edifici que l¡¯industrial xocolater Antoni Amatller va comprar al passeig de Gr¨¤cia el 12 de mar? de 1898 per 450.000 pessetes i que va fer rehabilitar gaireb¨¦ del tot per un dels arquitectes (tamb¨¦ pol¨ªtic i historiador de l¡¯art) punters d¡¯aquest final de segle: Josep Puig i Cadafalch. Unes obres en qu¨¨ va haver d¡¯invertir m¨¦s del doble del que li havia costat l¡¯edifici, per¨° que el van acabar convertint en una de les icones de Barcelona des de llavors.

En aquest habitatge coincideixen una s¨¨rie de factors que no es donen en cap altre moment, com ara que l¡¯edifici est¨¤ tal com el va crear l¡¯arquitecte modernista, sobretot despr¨¦s de la reforma a la qual s¡¯ha sotm¨¨s durant cinc anys i que es va inaugurar la setmana passada. Coneixem tota la documentaci¨® que es va generar per construir-lo, com factures i pagaments a empreses i artesans que hi van col¡¤laborar. El seu propietari va fotografiar-ne tots els racons, de manera que sabem perfectament com era fa un segle, i es conserven els mobles originals que Puig i Cadafalch va crear per decorar les diverses estances de l¡¯edifici.

La Casa Amatller ¨¦s un dels millors exemples de com el creixement de la burgesia barcelonina, una classe il¡¤lustrada, inquieta, emprenedora i valenta que va viure a cavall dels segles XIX i XX a la ciutat, va possibilitar aquest moviment art¨ªstic que ara, un segle despr¨¦s de la seva eclosi¨®, atrau milers de persones per admirar-lo i segueix sent una font d¡¯ingressos fonamental.

Quan el 1877 Antoni Amatller es va separar de la seva dona C¨¤ndida Cros, despr¨¦s que aquesta fug¨ªs amb un cantant d¡¯¨°pera, es va estipular, a m¨¦s d¡¯una paga mensual per a ella ¡ªtal com recullen els llibres d¡¯anotacions de l¡¯empresa de xocolates¡ª, que l¡¯¨²nica filla del matrimoni, Teresa Amatller, viuria amb la mare fins als set anys. Despr¨¦s amb el pare. I aix¨ª es va fer. La vida de Teresa va estar marcada fins al final per la relaci¨® paterna. Junts van compartir el bell habitatge del passeig de Gr¨¤cia, junts van viatjar per pa?sos ex¨°tics, tal com va quedar immortalitzat a les fotografies que a Antoni Amatller li agradava fer, i junts van compartir aficions i la passi¨® per l¡¯art.

Amb 25 anys Antoni Amatller va heretar el negoci familiar, va construir una nova f¨¤brica el 1878 ¡ªa l¡¯actual Nova Ic¨¤ria del Poblenou¡ª i va ser un dels pioners a incorporar publicitat (amb cartells d¡¯Alfons Mucha o Apel¡¤les Mestres) i m¨¤rqueting per vendre el seu producte, l¡¯excel¡¤lent xocolata que delectava mig m¨®n. Tot plegat va disparar el compte de resultats de la seva empresa.

L¡¯industrial, fot¨°graf aficionat i col¡¤leccionista d¡¯obres d¡¯art ¡ªcom ara l¡¯estrany retaule rom¨¤nic d¡¯Angustrina o els bodegons del segle XVII del madrileny Andr¨¦s Deleito¡ª, sobretot de vidre antic, del qual va aconseguir reunir una de les millors col¡¤leccions privades, va morir el 1910, deu anys despr¨¦s que s¡¯inaugur¨¦s la seva nova casa. En el testament va deixar escrit que, si Teresa moria sense descend¨¨ncia, la casa es convert¨ªs en un museu sota la tutela de l¡¯Ajuntament de Barcelona. I ella va tornar a complir amb la seva voluntat. Aconsellada per moss¨¨n Josep Gudiol, el conservador del Museu Episcopal de Vic, en qui el seu pare ja havia confiat, va ampliar el patrimoni art¨ªstic, amb compres com dues obres de Bartolom¨¦ Bermejo i sumant-hi peces de vidre.

Mort moss¨¨n Gudiol, el seu nebot, Josep Gudiol, va seguir a prop de Teresa, que li va encarregar reformes a l¡¯habitatge i ¡°modernitzar¡± el dormitori i el vestidor adequant-los als gustos del moment, pr¨°xims a l¡¯art dec¨®. El jove Gudiol, inspirant-se en models americans com la Frick Collection de Nova York, tamb¨¦ va aconsellar a Teresa l¡¯estructura i creaci¨® de la Fundaci¨® Institut Amatller d¡¯Art Hisp¨¤nic per conservar la casa, les col¡¤leccions d¡¯art i la investigaci¨® de la hist¨°ria de l¡¯art hisp¨¤nic, i d¡¯aquesta manera complir la voluntat paterna. El 1942 va n¨¦ixer la nova entitat despr¨¦s que Teresa adquir¨ªs l¡¯Arxiu Mas, un fons de negatius del patrimoni hist¨°rico-art¨ªstic espanyol de primer ordre al qual es van sumar les mateixes fotografies de Gudiol i les realitzades per Amatller. En total, 360.000 negatius i 30.000 llibres especialitzats en art hisp¨¤nic que s¡¯han consultat durant cinc d¨¨cades per diverses generacions d¡¯investigadors.

Despr¨¦s de la mort de Teresa el 1960, Gudiol va ocupar el pis noble com a seu de la fundaci¨®, per¨° com a bon arquitecte, i malgrat la tend¨¨ncia contr¨¤ria del moment, va respectar el treball de Puig i Cadafalch i va convertir l¡¯antic habitatge privat en sales de lectura, biblioteca i fototeca.

Divendres passat va obrir les seves portes la Casa Amatller totalment renovada, amb l¡¯interior modernista m¨¦s aut¨¨ntic de la ciutat que es pot visitar ¡ªsegur que n¡¯hi ha d¡¯altres, per¨° no de tant nivell¡ª. El somni d¡¯Antoni Amatller fet realitat despr¨¦s de cinc anys de treballs i cinc milions d¡¯euros aportats per la Fundaci¨® Montemadrid (2,3 milions), l¡¯Ajuntament de Barcelona i la Generalitat (1,1 cada instituci¨®) i la Fundaci¨® Amatller (430.000 euros), despr¨¦s del conveni que van subscriure el juny del 2009 les diferents entitats.

Entre 2007 i 2008 s¡¯havia empr¨¨s la restauraci¨® de la fa?ana, una de les m¨¦s fotografiades de Barcelona, i que Puig i Cadafalch va fer totalment nova. Els esgrafiats a manera d¡¯encaix i els profusos elements escult¨°rics al¡¤leg¨°rics a la fam¨ªlia propiet¨¤ria, com ara les branques florides d¡¯ametller o les aficions del propietari, van tornar a apar¨¨ixer amb l¡¯esplendor del primer dia en aquesta fa?ana, amb el seu singular cap?al esglaonat que la corona, constru?t per integrar el nou estudi fotogr¨¤fic al terrat.

La nova fa?ana, amb fortes connotacions a estils diversos, va significar en el seu moment la primera gran ruptura radical del pla urban¨ªstic homogene?tzador que va ser el Pla Cerd¨¤. L¡¯urbanista va pensar en una Barcelona amb edificis d¡¯una mateixa al?ada (22 metres) i caracter¨ªstiques homog¨¨nies per a tota la ciutat. Davant l¡¯estipulat, Antoni Amatller va decidir trencar i apostar per la innovaci¨®: una fa?ana m¨¦s gran en al?ada, composici¨® i cromatisme, que acabava amb les alineacions verticals dels seus components, amb obertures desiguals a cada pis i buscant un efecte d¡¯asimetria que, sens dubte, va aconseguir. I per fer-ho va encarregar la nova casa a Puig i Cadafalch, un arquitecte conven?ut que Catalunya era un pa¨ªs que havia estat una pot¨¨ncia a la Mediterr¨¤nia medieval i que, despr¨¦s de superar diversos segles de decad¨¨ncia, havia recuperat el seu potencial econ¨°mic. Per a ell, l¡¯arquitectura projectava, com cap altra art, l¡¯empenta de la societat catalana.

La disc¨°rdia continua

Amb la reobertura al p¨²blic divendres passat de la Casa Amatller, ja ¨¦s possible visitar tres dels edificis m¨¦s famosos de la ciutat: la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch (1900), la Casa Lle¨® i Morera, de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner (de 1905, va obrir les portes el 2014), i la Casa Batll¨®, d'Antoni Gaudi (inaugurada el 1906, va obrir al p¨²blic el 2002). Les tres cases (m¨¦s la?Casa Mulleras d'Enric Sagnier, de 1911, i la Casa Bonet, de Marcel¡¤li¨¤ Coquillat i Llofriu, de 1901), formen part de l'anomenada mansana de la disc¨°rdia, situada al burg¨¨s passeig de Gr¨¤cia, en al¡¤lusi¨® al mite en el qual Paris va haver de triar entre la m¨¦s bella entre tres deesses i que va desencadenar la guerra de Troia, per¨° tamb¨¦ per les refer¨¨ncies als "excessos" que es van cometre aqu¨ª, segons la premsa del moment.

El temps hauria d'haver posat fi a aquest assumpte. Per¨° no. La mansana de la disc¨°rdia segueix viva, i m¨¦s que mai. No nom¨¦s per la diferent gesti¨® dels edificis. Davant del model massificat de la Casa Batll¨® ¡ªque no vol dir irrespectu¨®s¡ª amb l'edifici de Gaud¨ª, i que fa que cada any la visiten unes 800.000 persones, la majoria turistes, la Casa Lle¨® i Morera i ara la Casa Amatller han optat per obrir a petits grups controlats, en qu¨¨ les visites s¨®n m¨¦s personalitzades i estan plenes de ritual. A la Casa Amatller els guies porten guants durant la visita, i els visitants, sabatilles. Les tres cases, aix¨° s¨ª, busquen oferir una entrada conjunta que permeti visitar tots tres interiors modernistes amb algun tipus de descompte.

Per¨° a m¨¦s, la mansana de la disc¨°rdia ¨¦s tamb¨¦ motiu d'estudi des de fa un any per part del GRHAD, el Grup de Recerca en Hist¨°ria, Arquitectura i Disseny, de la Universitat Internacional de Catalunya. La mansana de la disc¨°rdia: el modernisme com a transgressi¨® a la regularitat de l'Eixample estudia la hist¨°ria, el context sociocultural, els propietaris, els arquitectes, els mestres d'obra, les fa?anes, els pl¨¤nols i la distribuci¨® interior, la construcci¨® i les arts aplicades, a m¨¦s de les normatives urban¨ªstiques i el seu compliment, aix¨ª com les rehabilitacions a qu¨¨ han estat sotmeses.

¡°A part del t¨°pic de la disc¨°rdia entre els habitatges, no en sabia gaireb¨¦ res m¨¦s¡±, explica Judith Urbano, doctora en Hist¨°ria de l¡¯Art i investigadora principal del projecte. El seu grup va celebrar al desembre del 2014 unes jornades de dos dies a la Casa Lle¨® i Morera en les quals es van presentar els primers resultats. ¡°Estem preparant un llibre per publicar el resultat d¡¯aquestes jornades i una exposici¨® per la tardor vinent que se celebrar¨¤ en una de les tres cases, en qu¨¨ es mostrar¨¤ l¡¯evoluci¨® dels cinc edificis, uns habitatges senzills realitzats per mestres d¡¯obres que van patir una gran transformaci¨® per part dels millors arquitectes del moment i que van acabar sent icones d¡¯aquesta ciutat¡±, explica. Per a la investigadora, el treball que porta a terme el seu grup ha de ser ¡°nom¨¦s un punt de partida per a futurs treballs, una gran finestra de possibilitats¡±.

Amatller i Puig i Cadafalch van ser uns precursors, i la tend¨¨ncia va ser seguida per altres rics burgesos que van voler destacar dotant la ciutat d¡¯edificis fortament identificadors i creadors de marca, cosa que ¨²ltimament Barcelona busca amb insist¨¨ncia. Aquesta mateixa illa de cases va acabar comptant amb tres dels m¨¦s destacats edificis de la ciutat: la Casa Amatller, la Casa Lle¨® i Morera i la Casa Batll¨®. Totes diferents i sorprenents.

Els treballs de restauraci¨® actuals, dirigits per l¡¯arquitecte Jos¨¦ Ignacio Casar i que es van donar per acabats fa uns dies, han afectat sobretot el pis principal, per¨° tamb¨¦ s¡¯han posat al dia els serveis generals de tot l¡¯edifici i s¡¯han restitu?t alguns dels mobles, conservats aquests anys pels descendents dels Gudiol.

Els dif¨ªcils treballs han tornat l¡¯aspecte i l¡¯atmosfera a l¡¯habitatge, com si Antoni i Teresa hi seguissin vivint. ¡°Per¨° afegint-hi tots els elements de seguretat normatius sense que es veiessin¡±, puntualitza Casar. A mesura que intervenia anaven apareixent elements originals, com ara els papers pintats d¡¯Isidore Leroy, que han estat arrencats, restaurats i tornats a col¡¤locar. Els mosaics han recuperat totes les seves tessel¡¤les, les fustes el seu aspecte brillant, i les emplomades de finestres i portes han recuperat la seva funci¨® original. La recuperaci¨® dels entapissats conservats en moltes de les parets han servit de mostra per localitzar les teles, que ara es poden tornar a veure en les parts m¨¦s nobles d¡¯aquest habitatge d¡¯excessos i, de vegades, horror vacui. Els sostres gaireb¨¦ tots s¨®n espectaculars. Entre ells, destaca el de l¡¯habitaci¨® de Teresa Amatller, que, a m¨¦s, amagava una gran sorpresa: sobre el fals sostre se¡¯n conservava un altre de fusta que reprodu?a un dels elements m¨¦s coneguts de Barcelona: el tr¨¨vol de quatre fulles dels panots de la majoria de voreres de la ciutat. Puig el va crear per a aquest sostre, d¡¯aqu¨ª va saltar al terra del pati de carruatges d¡¯aquesta casa, i despr¨¦s a tota la ciutat. No ha estat l¡¯¨²nica sorpresa. La sala de m¨²sica amagava una versi¨® original d¡¯Els segadors, que els amos van amagar en temps moguts. Tamb¨¦ 12 monedes d¡¯or encunyades durant els regnats de Carles III, Carles IV, Ferran VII i Isabel II, i que alg¨² va creure guardar per sempre.

Aquesta tasca detectivesca ha estat coordinada per Santiago Alcolea, alma mater de l¡¯Institut i zel¨®s guardi¨¤ del llegat dels Amatller i del fot¨°graf Adolf Mas.

Des de divendres, grups de 12 persones com a m¨¤xim poden visitar aquest interior de luxe modernista, els quals, despr¨¦s de pagar 15 euros i cal?ar-se unes babutxes de feltre per no danyar els paviments de mosaic i els parquets, rebran una explicaci¨® sobre les claus del Modernisme, la industrialitzaci¨® que va donar lloc a la recuperaci¨® econ¨°mica del moment, el mecenatge de la burgesia i la transformaci¨® de l¡¯Eixample. Despr¨¦s comen?ar¨¤ la visita pr¨°piament dita (gestionada per Cases Singulars), per mitj¨¤ d¡¯un guia i tablets que explicaran en sis idiomes (i una versi¨® per a nens) el que es veu, a m¨¦s d¡¯imatges de com era la casa el 1900. Al final del recorregut el visitant es podr¨¤ reconfortar amb una tassa de bona xocolata com la que agradava prendre a Teresa i el seu pare en el noble sal¨® de casa.