La segona vida de les urnes del 9-N

Pepe Albert Bosch i els seus amics de Sant Quirze de Safaja s'han reunit a l'ajuntament d'aquest buc¨°lic poble de 640 habitants. Se'ls nota alegres, han begut uns gint¨°nics de m¨¦s despr¨¦s d'una multitudin¨¤ria cal?otada organitzada pels ve?ns d'aquest municipi del Vall¨¨s Oriental. Acabada la cal?otada, Bosch, Gl¨°ria Ardenui -la seva dona- i un altre matrimoni s'han acostat al consistori per votar en un refer¨¨ndum molt especial: Ha de formar part Sant Quirze d'una nova comarca, el Moian¨¨s? Bosch i Ardenui tenen clar que s'ha de crear la 42a comarca de Catalunya. La difer¨¨ncia entre els dos rau en les raons: mentre Ardenui creu que es tracta de fer m¨¦s ¨¤gil l'administraci¨® dels deu municipis del Moian¨¨s, Bosch assegura que ell d¨®na suport al canvi per la mateixa l¨°gica que d¨®na suport a la independ¨¨ncia de Catalunya: ¡°Es tracta de gestionar els teus diners, de ser amo del teu dest¨ª¡±.

¡°No facis cas del meu marit, aix¨° no t¨¦ res a veure amb la independ¨¨ncia¡±, insisteix Ardenui. Bosch replica que en el moment actual, tota iniciativa ciutadana que suposi un canvi, t¨¦ alguna cosa a veure amb el canvi per aconseguir ser un nou estat. L'¨²nic punt en com¨² visible amb el proc¨¦s sobiranista eren les urnes, que eren les mateixes que van ser utilitzades en aquests pobles a la consulta del 9-N. L'alcalde de Sant Quirze de Safaja, Ramon Ban¨²s, fa acte de pres¨¨ncia a les 18 h per presenciar el recompte parcial de vots. Ban¨²s, de CiU, confirma que la consulta t¨¦ poc a veure amb la independ¨¨ncia. Les seves raons s¨®n m¨¦s prosaiques: els deu municipis del territori del Moian¨¨s estan dividits en tres comarques: Osona, el Bages i el Vall¨¨s Oriental. La llei estatal de racionalitzaci¨® de l'administraci¨® local va suprimir el desembre del 2014 el consorci que aglutinava administrativament aquestes poblacions. La soluci¨® per mantenir i millor els serveis que gestionava el consorci ¨¦s crear un nou consell comarcal, segons els deu alcaldes. ¡°Sent comarca, i creant un consell comarcal, aconseguirem una millor gesti¨® del transport escolar, que ara est¨¤ fragmentat. I podrem mancomunar serveis municipals, sobretot la recollida d'escombraries¡±, diu Ban¨²s.

Dins l'ajuntament, Marta Hierro truca per tel¨¨fon al seu fill perqu¨¨ s'acosti a votar pel s¨ª. Tothom es coneix i sembla que donen per fet que votaran el mateix. ¡°?s normal que els partidaris de ser comarca ens mobilitzem m¨¦s. Som els que volem el canvi¡±, explica Hierro. La participaci¨® va ser del 47,3%, d'un total de 10.840 ciutadans cridats a les urnes. El s¨ª va guanyar als deu municipis amb un suport global del 80,4%. Els menors d'entre 16 i 18 anys tamb¨¦ hi podien participar tot i que aquesta franja d'edat va ser poc activa a la consulta, segons les opinions recollides a les meses electorals de Moi¨¤, Castellter?ol, Castellcir i Sant Quirze.

Deu consultes per esquivar el TC

El resultat del refer¨¨ndum no ¨¦s vinculant per¨° la Generalitat, CiU i ERC s'han comprom¨¨s a acatar la decisi¨® i fer-la efectiva al Parlament. La votaci¨® es va poder celebrar malgrat el veto del Tribunal Constitucional a un article de la Llei de Consultes catalana que permet les consultes populars supramunicipals. La manera d'esquivar el veto, segons els organitzadors, ha estat convocar deu processos participatius diferents, un per municipi, doncs els ajuntaments s¨ª que tenen potestat legal per convocar consultes ciutadanes que afectin el seu municipi.

A Can sala, un bar de Castellcir, un nombr¨®s grup d'homes es reuneixen per fer unes partides de botifarra. Dos jugadors admeten haver votat pel no. Ramon i Fernando s¨®n contraris a la creaci¨® de la nova comarca per tres raons: perqu¨¨ no hi ha hagut prou informaci¨® sobre les desavantatges de crear la nova comarca, perqu¨¨ desconeixen com s'elegiran els ¨°rgans de poder del consell comarcal i pel nom de la comarca. Ramon i Fernando s¨®n ve?ns de Castellter?ol, el poble natal d'Enric Prat de la Riba, que ha mantingut una rivalitat hist¨°rica amb Moi¨¤, la capital i poble natal de Rafael Casanova. Anna Palou, periodista de la zona, confirma que la principal ra¨® dels vots del no a Castellter?ol s¨®n aquestes renyines hist¨°riques. Nati ¨¦s una jubilada que ha votat pel s¨ª malgrat les desigualtats que assegura que pateixen a Castellter?ol: ¡°Aqu¨ª no tenim ni bombers ni ambul¨¤ncia. Si els necessitem, han de venir de Moi¨¤¡±. Castellter?ol t¨¦ una poblaci¨® de 2.400 habitants i ¨¦s a 7 quil¨°metres de Moi¨¤.

Un m¨¦s per repartir

De nou a Cansa Sala, Pere Mart¨ªnez m'enumera les seves raons per haver votat a favor de la nova comarca: ¡°Sense el consorci, per cobrar el susbsidi d'atur hem d'anar a Manresa o a Barcelona. I per a d'altres ajudes, o per als cursos de formaci¨® laboral, el mateix¡±. Al seu costat, una dona afegeix que Castellcir forma part del Vall¨¨s Oriental per¨° l'escola dep¨¨n del Bages, amb tots els inconvenients burocr¨¤tics que aix¨° suposa.

A la seu del consorci del Moian¨¨s, on s'ha establert l'organitzaci¨® de la iniciativa, Sebasti¨¤ Padrissa admet que per ell, el Moian¨¨s ha de ser comarca ¡°perqu¨¨ ¨¦s una exig¨¨ncia pol¨ªtica hist¨°rica. Administrativament no canviar¨¤ gaire. Tindrem els mateixos hospitals, bombers, etc¨¨tera. Per¨° podrem gestionar millor l'oferta laboral per als aturats, la pol¨ªtica de turisme i comercial¡±. Els alcaldes asseguren que crear un nou ens administratiu no costar¨¤ m¨¦s als ciutadans: ¡°La caixa central per als consells comarcals ser¨¤ la mateixa, la difer¨¨ncia ¨¦s que s'haur¨¤ de repartit amb un m¨¦s¡±, segons Ban¨²s.