Un planter sense fi de c¨°mics

¡°Treballava com a il¡¤lustrador en una editorial i un amic em va dir que buscaven c¨°mics a Paramount Comedy. Hi vaig anar a parlar amb els caps i em van proposar fer un mon¨°leg. Em va cridar l'atenci¨® que tot va ser molt r¨¤pid¡±. Aix¨ª van ser els primers passos de Joaqu¨ªn Reyes en el m¨®n de l'stand-up o com¨¨dia en directe quan encara gaireb¨¦ ning¨² n'havia sentit a parlar a Espanya. El canal Paramount Comedy (ara Comedy Central) va fer un pas endavant i va decidir rec¨®rrer la Pen¨ªnsula a la recerca de sang fresca en l'humor. Molts dels membres d'aquell planter que es va asseure per primera vegada en un tamboret amb un micr¨°fon davant en un teatre, un bar o on fos, ara s¨®n c¨°mics reconeguts que alimenten la televisi¨® i el cinema per¨° que no es desenganxen del g¨¨nere que els va fer populars.

Tots coincideixen a ressaltar la import¨¤ncia de la feina feta des del canal de televisi¨® com a plataforma per donar visibilitat a aquells c¨°mics i apropar l'stand-up al p¨²blic espanyol. Ara, Comedy Central dedica el mes d'abril al seu g¨¨nere ins¨ªgnia amb un rep¨¤s als seus 16 anys d'hist¨°ria i una programaci¨® especial.

¡°Quan encara ¨¦rem Paramount Comedy, vam veure que aqu¨ª un dels formats m¨¦s aut¨¨ntics i purs de la com¨¨dia, l'stand-up, amb prou feines no es coneixia. Vam haver de conv¨¨ncer la gent de tot el que se'n podia treure, vam haver de fer molta feina d'explicar-nos i buscar gent¡±, explica Cristina Alcelay, directora del canal a Espanya. Aquesta feina de recerca de talent els va portar a escoles de guionistes, grups de teatre, contactar amb contacontes¡­ ¡°Hi havia dues persones que s'hi dedicaven. Amb cap d'un temps ja comen?aven a venir ells mateixos per diferents connexions¡±, recorda Alcelay, que ¨¦s part del canal ¡°des que no era m¨¦s que una franja dins de Canal +¡±.

Ricardo Castella va deixar de banda els seus estudis de Telecomunicacions per passar-se a la com¨¨dia el 1999, quan es va unir al canal. ¡°Hi vaig comen?ar a col¡¤laborar com a escriptor a mitja jornada i a les nits portava la xarxa de caixers de Caja Madrid. Despr¨¦s vaig ser coordinador de Nuevos c¨®micos¡±. Va ser un dels encarregats de muntar el lloc d'actuacions de proves on els c¨°mics del canal feien els primers passos. ¡°Hi anaven a provar els seus textos. Jo hi anava abans i prov¨¤vem. El m¨¨tode que us¨¤vem era prova i error, directament¡±, explica Castella, que ressalta la tasca del canal: ¡°C¨°mics com Eva Hache feia molt temps que s'hi dedicaven i no havia trobat un lloc on tenir mitja hora de programa per a ella sola. Hi havia molta gent amb bon material que no tenien una oportunitat¡±, afegeix.

Agust¨ªn Jim¨¦nez va ser un dels c¨°mics que es van unir al canal molt r¨¤pid. ¡°Les proves eren actuacions en locals. Vaig pujar a un escenari en un bar, amb p¨²blic, i estava aterrit, imagina't, amb cent i escaig persones al davant¡±, rememora d'una ¨¨poca en qu¨¨ els que triomfaven als locals eren els mags. ¡°Quan anaves a un bar i deien que port¨¤vem un espectacle de mon¨°legs, a la gent l'estranyava?molt, recorda Jim¨¦nez. L'experi¨¨ncia d'Ernesto Sevilla va ser semblant. ¡°Esperaven que expliqu¨¦ssim acudits. Recordo haver actuat en llocs on no sabien qu¨¨ era un mon¨°leg. Esperaven que expliqu¨¦s acudits, i quan sortia a l'escenari, parlant com ho faig, tan seri¨®s, la gent es pensava que estava explicant la meva vida de deb¨°¡±, explica Sevilla.

Llavors va arribar el boom de l'stand-up?a Espanya. ¡°Va haver-hi una ¨¨poca daurada en qu¨¨ era igual qui fos, nom¨¦s que fos un mon¨°leg ja valia. Et podies fer en una nit el sou d'un mes¡±, recorda Agust¨ªn Jim¨¦nez: ¡°Va ser com els Beatles, es necessitava en aquell moment¡±. ¡°La pregunta realment ¨¦s per qu¨¨ va arribar tan tard el g¨¨nere a Espanya, perqu¨¨ se'ns d¨®na molt b¨¦. El car¨¤cter de l'espanyol ¨¦s molt procliu a aix¨°¡±, explica?Eva Hache, que recorda com molts locals de concerts van anar acollint espectacles de mon¨°legs despr¨¦s d'haver tingut problemes i amb multes per l'exc¨¦s de soroll. ¡°Som xerraires per naturalesa, ens agrada que ens expliquin coses. ?s un g¨¨nere que ¨¦s molt proper¡±, destaca Joaqu¨ªn Reyes.

S¨®n components d'una generaci¨® que va haver d'obrir pas als que van venir despr¨¦s. ¡°Vam tenir els nostres avantatges, perqu¨¨ no ho feia ning¨². Per¨° el desavantatge d'obrir cam¨ª. Ara hi ha un circuit m¨¦s estable i el p¨²blic sap de qu¨¨ va aix¨°. Per¨° hi ha m¨¦s compet¨¨ncia, m¨¦s formada i amb m¨¦s nivell¡±, argumenta Ernesto Sevilla. ¡°?rem menys i tots amb bastanta feina per tot Espanya. Per¨° hi havia gent en alguns bars que semblava que els estaves interrompent. Calia lluitar contra l'adversitat¡±, recorda Eva Hache. I res de crisi del g¨¨nere. Aquests ¡°xerraires¡± que pugen a un escenari amb el micr¨°fon a la m¨¤ per explicar les seves hist¨°ries segueixen aconseguint entretenir i fer riure un p¨²blic que ja s¨ª sap qu¨¨ ¨¦s l'stand-up.