La casa de Mu?oz Ramonet acollir¨¤ una biblioteca subterr¨¤nia

El juliol del 2013 l'Ajuntament de Barcelona?va obtenir, despr¨¦s de gaireb¨¦ vint anys de plets, les claus de la finca del carrer Muntaner que l'industrial Julio Mu?oz Ramonet va deixar a la ciutat en her¨¨ncia quan va morir el 1991, juntament amb una magn¨ªfica col¡¤lecci¨® d'obres d'art que es conservaven a l'interior. A partir d'aquell moment, a m¨¦s de comprovar com la gran majoria d'obres, mobles i objectes de gran valor havien desaparegut, els responsables de la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet, l'entitat municipal que ha reclamat l'her¨¨ncia a les quatre filles de l'industrial, han buscat quina utilitat poden donar tant al palauet principal com a l'edifici annex, conegut com la torre, situats en aquest lloc privilegiat del districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi de Barcelona.

Des de l'inici es va apuntar que el palauet que va construir Enric Sagnier entre el 1912 i el 1914 per enc¨¤rrec de Ferran Fabra, segon marqu¨¨s d'Alella, que el 1945 ja era propietat de Mu?oz Ramonet, acabaria acollint una biblioteca. No obstant aix¨°, els responsables de la fundaci¨®, amb el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, al capdavant, sempre han manifestat que no es faria res que an¨¦s en contra dels desitjos que l'industrial va deixar escrits al seu testament: ¡°La conservaci¨® i el manteniment d'aquestes instal¡¤lacions i la seva visita i aprofitament ¨²til per al p¨²blic¡±. Aix¨°, unit a les redu?des dimensions de les dues construccions (3.291 i 1.294 metres quadrats respectivament) i la disposici¨® dels espais ¨Cen el cas del palauet, al voltant d'un gran vest¨ªbul central presidit per una llarga escalinata corbada que condueix a la galeria del primer pis, on es troben les diferents habitacions i depend¨¨ncies¨C, que impedeixen i s¨®n poc compatibles amb la racionalitat i claredat que s'associa amb qualsevol equipament p¨²blic, han portat l'Ajuntament a adoptar una posici¨® interm¨¨dia.

El projecte al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, que porta la signatura de l'arquitecte Enric S¨°ria ¨Cest¨¤ sobre la taula del cinqu¨¨ tinent d'alcalde des de fa mesos per¨° haur¨¤ d'esperar a la seg¨¹ent legislatura¨C, recuperar¨¤ el palauet com a espai expositiu vinculat a les col¡¤leccions del llegat que va deixar l'empresari. ¡°?s el lloc ideal per mostrar com vivia la burgesia barcelonina de mitjan segle XX¡±, ha explicat Ciurana diverses vegades.

Mentrestant, la torre i un nou subterrani de dues plantes que es construir¨¤ al costat dels dos hist¨°rics, just sota la piscina actual, al lateral del carrer Avenir, acolliran una biblioteca de proximitat, que es vol que estigui especialitzada en literatura internacional i llengua estrangera, ja que, segons Ciurana, ¨¦s una "manca que t¨¦ la ciutat". El regidor tamb¨¦ ha explicat recentment que: "Les obres comen?aran el 2016 i s'inaugurar¨¤ el 2018¡±.

Situada a l¡¯edifici del carrer Avenir i en un de nou de dues plantes sota el jard¨ª connectar¨¤ sota terra amb el palauet

La idea principal del projecte ¨¦s crear ¡°una construcci¨® nova dins de la finca que no modifiqui la percepci¨® del conjunt del palauet, que no entri en compet¨¨ncia arquitect¨°nica o formal amb les construccions de Sagnier i, finalment, que no suposi una disminuci¨® greu de la superf¨ªcie enjardinada actual, tan lligada al palauet com a la torre¡±. Per aix¨°, s'aprofitar¨¤ el desnivell que hi ha entre el jard¨ª i les cotes del nivell del carrer Avenir (imperceptible des de fora pel mur de contenci¨® de terres) i s'estendr¨¤ per tot el terreny compr¨¨s entre l'edifici d'habitatges constru?t a la part segregada en la d¨¨cada dels anys 30 del carrer Muntaner i la torre. El nou edifici tindr¨¤ dues plantes, una a nivell de carrer d'uns 800 metres quadrats i una altra inferior de 550 metres quadrats. Tindr¨¤ una important i ¨¤mplia fa?ana envidrada al carrer Avenir, un pati angl¨¨s interior i unir¨¤ sota terra la planta baixa de la torre i el pis subterrani del palauet.

Segons el projecte, el nou edifici acabar¨¤ cobert per una capa d'uns 60 cent¨ªmetres de terra que reproduir¨¤ la planta de la piscina actual, per¨° amb un fons menor, semblant a un estany, amb la finalitat que no sigui perceptible des de l'interior de la finca i encara menys des de l'entrada principal, al carrer Muntaner. No cal oblidar que els edificis estan catalogats i protegits com a b¨¦ns d'inter¨¨s urban¨ªstic pel que fa a la volumetria exterior.

No es pot modificar, ni treure ni afegir res. A m¨¦s, els jardins, segons s'ha sabut despr¨¦s de l'estudi realitzat per Parcs i Jardins, s¨®n uns dels pocs hist¨°rics que es conserven de la ciutat realitzats pel gran paisatgista franc¨¨s Jean Claude Nicol¨¤s Forestier el 1916, tot i que amb modificacions posteriors. El jard¨ª, que ha obert les portes durant els caps de setmana dels tres ¨²ltims mesos, ha rebut gaireb¨¦ 10.000 visites, la majoria ve?ns del barri, donant mostres de l'inter¨¨s que ha despertat el nou equipament ciutad¨¤. A partir d'ara, segons l'Ajuntament el jard¨ª es reparar¨¤, millorant les instal¡¤lacions i recuperant part de l'arbrat i les plantes, segons el criteri del jard¨ª original.

Pel que fa a les construccions hist¨°riques, el projecte d'Enric Soria estableix que la planta baixa del palauet, amb el rebedor, la sala de recepci¨®, el gran sal¨®, la sala de lectura i de m¨²sica, que donen al jard¨ª principal i el gran menjador ¨Con a Mu?oz Ramonet li agradava sorprendre els seus convidats donant-los de menjar a la carta i fent servir coberts d'or¨C mantingui l'¨²s de representaci¨® i la unitat que va tenir des que va ser constru?t per Sagnier. No obstant aix¨°, el primer pis, on estan situats els dormitoris, vestidors i banys que van fer servir Mu?oz, la seva dona Carmen Villalonga i les seves quatre filles, Carmen, Helena, Isabel i Alexandra, poden adaptar-se a altres usos ¡°que les seves generoses mesures facilitaran¡±. Per aix¨°, mant¨¦ el projecte que seria f¨¤cil instal¡¤lar en aquesta primera planta ¡°un contingut expositiu muse¨ªstic amb objectes, panells o vitrines conformant un discurs adequat al lloc¡±, compatibles amb altres activitats m¨¦s representatives de car¨¤cter ocasional. Pel que fa a la segona planta, el projecte la destina a activitats internes, per¨° no a usos p¨²blics.

Perqu¨¨ tot aix¨° sigui possible ¡°caldr¨¤ fer una rehabilitaci¨® a fons dels edificis¡±, ha explicat Ciurana, sobretot per adaptar-los a les normatives de seguretat vigents en l'actualitat que permetin la seva obertura a qualsevol ¨²s p¨²blic. Per aix¨°, fa mesos que les obres d'art que va trobar l'Ajuntament quan va rebre les claus de la casa, les que les filles van voler deixar en lloc de les aut¨¨ntiques que el seu pare va deixar en her¨¨ncia a la ciutat de Barcelona, han abandonat el palauet. Les que tenen valor patrimonial, segons els experts contractats per la fundaci¨® i l'Ajuntament, han viatjat a diversos museus barcelonins i de fora de la ciutat per garantir la seva bona conservaci¨® durant les obres de reforma. La resta estan resituades a l'interior de la casa tot esperant saber quina destinaci¨® acabaran tenint.