La indefensi¨® de les prostitutes

La prostituci¨® ¨¦s una realitat social que sempre ha provocat posicions contraposades que van des de l'acceptaci¨® o la toler¨¤ncia fins a la condemna moral o penal. El desprestigi social de les persones que exerceixen la prostituci¨® ¨¦s hist¨°ric. Quevedo, ir¨°nic i genial, per¨° mis¨°gin insuportable, parlava de les ¡°hermanitas de pecar¡±. La consideraci¨® de pecat implicava el menyspreu i la inf¨¤mia per a la prostituci¨®, assumida com una realitat inconfessable encara que incontenible.

Mentre el Tribunal Europeu de Just¨ªcia reconeixia el 2011 com a activitat econ¨°mica l¨ªcita la prostituci¨® exercida de manera lliure i independent, el Parlament Europeu declarava el 2014 que l'explotaci¨® de la prostituci¨®, fins i tot volunt¨¤ria, constitueix una violaci¨® de la dignitat humana i ¨¦s contr¨¤ria als drets humans i a la igualtat de g¨¨nere. Aquesta relativa contradicci¨® es reflecteix en les lleis de diferents pa?sos. N'hi ha que prohibeixen penalment l'explotaci¨®. A Su¨¨cia es castiga la simple clientela. A Holanda la prostituci¨® ¡°en aparador¡± ¨¦s objecte de regulaci¨® municipal.

La llei espanyola ¨¦s ambigua, castiga severament el proxenetisme, per¨° permet administrativament els macroprost¨ªbuls. A Catalunya, un decret de la Generalitat de l'agost del 2002 regula la prestaci¨® de serveis de naturalesa sexual en locals de p¨²blica concurr¨¨ncia com a activitat exercida de manera lliure i independent a canvi d'una contraprestaci¨®. I ara Albert Rivera ens sorpr¨¨n adduint raons tribut¨¤ries per legalitzar el comer? de la prostituci¨®. Segons l'informe del Parlament Europeu, pr¨¤cticament la totalitat de les persones prostitu?des corresponen als sectors socials m¨¦s deprimits, en un 90% sense papers i procedents de pa?sos pobres, i en m¨¦s del 80% havent sofert, abans de prostituir-se, viol¨¨ncies sexuals, violacions, incests o pedof¨ªlia. En aquestes condicions, l'acceptaci¨® d'aquesta dedicaci¨® dif¨ªcilment ¨¦s plenament volunt¨¤ria i lliure.

La persona prostitu?da ¨¦s una v¨ªctima de l'explotador, per¨° gaireb¨¦ sempre una v¨ªctima c¨°mplice, perqu¨¨ dep¨¨n d'ell, de la prosperitat del seu negoci i de la seva impunitat. Per aix¨° davant els jutges elles declaren sovint que la seva activitat era lliure, cosa que dificulta la prova de la seva explotaci¨® sexual i la condemna conseg¨¹ent.

Una sent¨¨ncia d'un jutjat social de Barcelona va recon¨¨ixer el dret a la seguretat social a dones que exercien la prostituci¨®

Una sent¨¨ncia de 18 de febrer de 2015 d'un jutjat social de Barcelona va recon¨¨ixer el dret a la seguretat social a dones que exercien la prostituci¨® al local d'una empresa, de manera estable, amb els seus horaris i retribucions. Una altra sent¨¨ncia d'una secci¨® penal de l'Audi¨¨ncia de Barcelona del 27 de maig de 2014 havia condemnat severament com a autors d'un delicte d'explotaci¨® de la prostituci¨® els propietaris i administradors d'uns coneguts hotels prost¨ªbuls.

Les dues sent¨¨ncies s¨®n exemplars per la seva altura t¨¨cnica, c¨ªvica i ¨¨tica, per l'extensi¨®, claredat i profunditat dels seus raonaments, per l'aclaparant an¨¤lisi de les disposicions espanyoles i internacionals en qu¨¨ es basen i per l'acurada prioritat que atorguen a la llibertat i dignitat de la dona, la tutela judicial de la qual assumeixen igual les dues resoluciones. A primera vista, no obstant aix¨°, semblen dues sent¨¨ncies contradict¨°ries. L'una legalitzaria la pr¨¤ctica empresarial del comer? de la prostituci¨®. L'altra la condemnaria penalment.

La severa sent¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia de Barcelona va declarar provat que els condemnats captaven dones estrangeres en situaci¨® irregular, controlaven la seva documentaci¨®, gestionaven els seus diners, les mantenien en situaci¨® de subordinaci¨® i aquarterament amb control de les seves entrades i sortides, de la seva activitat i la seva salut sexual. L'abs¨¨ncia de llibertat de decisi¨® d'aquestes dones, la seva explotaci¨® sexual, en aquest cas, era irrefutable.

El jutge que va recon¨¨ixer drets laborals a les persones que exercien ¡°lliurement¡± la prostituci¨® era titular d'un jutjat social. No tenia facultat legal per condemnar penalment. Justificant la seva decisi¨® afirmava que mentre l'Estat espanyol continu? oferint una pr¨¤ctica cobertura legal al proxenetisme, per reglamentaci¨® administrativa o per la dif¨ªcil condemna penal, sense oferir cobertura legal a la persona prostitu?da, es continuar¨¤ agreujant l'atemptat a la seva dignitat, a la seva llibertat personal i sexual.

El seu reconeixement del dret a la seguretat social de les dones prostitu?des no implica una contradicci¨® amb la necess¨¤ria condemna del proxenetisme industrialitzat. Tampoc pret¨¦n dignificar el negoci prostibulari ni ignorar l'explotaci¨®. Per¨° argumenta que en els casos en qu¨¨ els jutges no puguin oferir la protecci¨® penal a les v¨ªctimes de la prostituci¨®, encara que siguin v¨ªctimes c¨°mplices, almenys hauran d'oferir-los el reconeixement i la tutela dels seus drets, perqu¨¨ el que no ¨¦s admissible ¨¦s condemnar les persones prostitu?des a quedar-se en un llimb jur¨ªdic que ¨¦s l'avantsala de la degradaci¨® i de la total indefensi¨®.

Josep Maria Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya