El vot de la generaci¨® 15-M

Mai abans l'edat no havia tingut un protagonisme tan central a l'hora d'entendre l'escenari pol¨ªtic del nostre pa¨ªs. La dist¨¤ncia pol¨ªtica que separa joves i grans ha aconseguit els ¨²ltims anys unes dimensions fins avui desconegudes. Aix¨ª ho mostren les enquestes m¨¦s recents. Segons aquestes enquestes, si b¨¦ les generacions m¨¦s grans encara semblen continuar vivint sota la l¨°gica del bipartidisme, les m¨¦s joves s'han rendit en massa als encants de Podem. Entre aquests ¨²ltims, la intenci¨® de vot a la formaci¨® liderada per Pablo Iglesias superaria folgadament la suma de PP i PSOE junts.

Les difer¨¨ncies pol¨ªtiques entre joves i grans no s¨®n noves. Ja en el passat les diferents generacions havien mostrat un comportament electoral diferenciat. No obstant aix¨°, la bretxa entre joves i grans s'havia redu?t de manera molt significativa els ¨²ltims temps. En les eleccions generals del 2011, els menors de 25 anys no van votar d'una manera gaire diferent a altres grups d'edat. Segons el CIS, gaireb¨¦ la meitat dels joves es declaraven llavors votants del PP o del PSOE, la qual cosa suposava amb prou feines dos punts de difer¨¨ncia pel que fa a la resta de la poblaci¨®. Nom¨¦s quatre anys enrere, el suport al bipartidisme era generalitzat entre l'electorat espanyol amb independ¨¨ncia de l'edat.

Hi ha una narrativa molt estesa en el debat p¨²blic que defensa que el primer s¨ªmptoma de la crisi del bipartidisme va apar¨¨ixer precisament el 2011 amb el sorgiment del 15-M. ?s cert que, segons les enquestes, el suport al PP era marginal entre els qui van participar en aquella mobilitzaci¨®. No obstant aix¨°, el moviment dels indignats no es caracteritzava en aquell moment per una particular f¨°bia al Partit Socialista. De fet, entre els activistes del 15-M, el PSOE hauria estat la formaci¨® m¨¦s votada en les eleccions generals del 2011. Aix¨ª, la creen?a que l'oposici¨® al bipartidisme era un element aglutinador del 15-M no s'ajusta a la realitat.

Els joves han demostrat en el passat ser particularment vol¨¤tils en les seves prefer¨¨ncies partidistes

Si l'edat no va ser un factor clau per entendre la competici¨® partidista al nostre pa¨ªs durant la passada legislatura, actualment s'ha convertit en l'element central. Mai abans les enquestes no havien mostrat amb tanta contund¨¨ncia unes difer¨¨ncies tan abismals entre generacions. Podem aconsegueix entre els m¨¦s joves una intenci¨® de vot molt propera a la que observem quan es produeix una vict¨°ria per majoria absoluta. No obstant aix¨°, el seu atractiu s'esvaeix completament entre els qui tenen m¨¦s de 60 anys. Les enquestes suggereixen que si nom¨¦s votessin els d'aquesta ¨²ltima generaci¨®, seria el PP el que aconseguiria la majoria absoluta.

Aquestes difer¨¨ncies generacionals s'explicarien en part pel fet que els grans perdedors de la crisi econ¨°mica han estat els m¨¦s joves. En efecte, tant la precaritzaci¨® laboral com la destrucci¨® d'ocupaci¨® s'han concentrat molt particularment entre els de menor edat. I l'evid¨¨ncia ens mostra que Podem ¨¦s particularment atractiu entre els qui m¨¦s han sofert l'envestida de la crisi.

Com argumenta l'investigador del CSIC Jos¨¦ Fern¨¢ndez-Albertos en el llibre Los votantes de Podemos (Catarata), el partit de Pablo Iglesias s'est¨¤ consolidant com el partit dels perdedors de la crisi i dels qui m¨¦s noten la falta d'oportunitats.

La inc¨°gnita que es mant¨¦ oberta ¨¦s fins a quin punt la crisi del bipartidisme ¨¦s un simple par¨¨ntesi o ha vingut per quedar-se. La crisi de confian?a pol¨ªtica que viuen els joves ¨¦s de tal magnitud que es fa dif¨ªcil pensar que aquesta tend¨¨ncia pugui revertir-se a curt termini. Tot i aix¨ª, els joves han demostrat en el passat ser particularment vol¨¤tils en les seves prefer¨¨ncies partidistes. Per exemple, Felipe Gonz¨¢lez va arribar a la Moncloa el 1982 especialment al?at pels m¨¦s joves, per¨° tamb¨¦ van ser els joves els qui van estar darrere de la seva derrota en les eleccions legislatives del 1996.

En definitiva, Espanya viu avui un conflicte generacional sense precedents. Els joves, altament decebuts amb el sistema pol¨ªtic i particularment castigats per la crisi econ¨°mica, senten com les institucions els han abandonat a la seva sort. Els pol¨ªtics farien b¨¦ a situar les demandes i necessitats dels joves entre les seves prioritats m¨¦s immediates. El mapa pol¨ªtic que es consolidi els propers anys dependr¨¤ en bona mesura de com es resolgui aquest conflicte entre generacions.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s doctor per la Universitat d'Oxford i professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Carlos?III de Madrid.