Penes a la carta

Les lleis penals s¨®n m¨¦s pragm¨¤tiques que moralitzadores. La seva finalitat no ¨¦s ¨²nicament el c¨¤stig i l'escarment. Tamb¨¦ busquen la dissuasi¨® del condemnat i dels possibles delinq¨¹ents futurs. De vegades, el retret moral queda postergat per criteris d'efic¨¤cia immediata. Un exemple clar d'aquest pragmatisme penal ¨¦s la regularitzaci¨® de les defraudacions d'Hisenda. A qui regularitza la seva situaci¨® tribut¨¤ria abans que comencin les actuacions contra ell se l'eximeix de responsabilitat penal fins i tot per les falsedats amb qu¨¨ han ocultat la infracci¨® tribut¨¤ria. La llei penal cerca, sobretot, que pagui. Amb igual criteri es perdona el particular que suborna volunt¨¤riament, quan ho fa a petici¨® d'un funcionari, si ho denuncia en deu dies i abans que s'inici? la investigaci¨®. En aquest cas el que ¨¦s prioritari per a la llei ¨¦s descobrir i neutralitzar el funcionari corrupte.

Altres vegades la llei penal no perdona el delinq¨¹ent, per¨° li d¨®na un tracte benvolent a canvi de la seva col¡¤laboraci¨®. Aix¨ª, s'atenua la pena si el delinq¨¹ent confessa la infracci¨® a les autoritats abans de con¨¨ixer que el procediment es dirigeix contra ell. I si ho fa despr¨¦s, tamb¨¦ se li atenua la pena per ¡°confessi¨® tardana¡±, segons expressi¨® usada pel Tribunal Suprem. Pragmatisme legal, una altra vegada. No es premia el penediment del delinq¨¹ent, sin¨® la seva contribuci¨® en la investigaci¨®, si ¨¦s ¨²til, efica?, rellevant. En ocasions aquesta atenuaci¨® exigeix, a m¨¦s, la delaci¨®. ?s el premi al delator o al penedit. Aix¨° passa en casos de terrorisme.

Tamb¨¦ existeix una atenuaci¨® per al conf¨¦s i delator en els delictes de tr¨¤fic de drogues. Com m¨¦s amunt estigui el delator en la trama, m¨¦s coses sabr¨¤, m¨¦s bases tindr¨¤ en l'intercanvi d'atenuaci¨® per informaci¨®. Els pobres camells, no obstant aix¨°, no tenen informacions veritablement importants per intercanviar, i per aix¨° omplen les presons complint llargues penes.

Les caracter¨ªstiques del personatge i la sorpresa de la reducci¨® de la pena han desencadenat rumors, suspic¨¤cies i velades insinuacions

Segons not¨ªcies recents, el conegut advocat penalista de Barcelona Joan Piqu¨¦ Vidal s'hauria beneficiat amb l'atenuant de confessi¨® i hauria estat condemnat amb extraordin¨¤ria benevol¨¨ncia per l'Audi¨¨ncia Nacional com a responsable de blanqueig de diners del narcotr¨¤fic. La not¨ªcia no ha merescut, pel que sembla, una atenci¨® preferent dels principals mitjans de comunicaci¨®. El 6 d'abril del 2005 EL PA?S informava que la policia havia registrat el despatx de l'il¡¤lustre penalista per ordre del jutjat 4 de l'Audi¨¨ncia Nacional. En la mateixa operaci¨® policial es van confiscar dues tones de coca?na i 16 milions d'euros. La gravetat del delicte justificava la severitat de l'acusaci¨® fiscal: nou anys de pres¨® i una multa de 13 milions d'euros. El cas, iniciat el 2004, va arribar al judici oral el passat 23 de mar?. M¨¦s de deu anys d'interminable proc¨¦s, que, no obstant aix¨°, va acabar en deu minuts, sense necessitat de celebrar el judici. Les not¨ªcies informen que Piqu¨¦ i els altres acusats van recon¨¨ixer com a certs els fets de l'acusaci¨®. L'advocat barcelon¨ª era l'¡°home de confian?a¡±, el principal responsable de la complex¨ªssima trama jur¨ªdica i econ¨°mica ordida per al blanqueig dels guanys del sanguinari c¨¤rtel mexic¨¤ de Sinaloa.

Aix¨° s¨ª, l'advocat es va conformar amb l'acusaci¨® i amb la pena demanada perqu¨¨ s'havia redu?t a un any de pres¨®. Vuit anys de rebaixa. Les caracter¨ªstiques del personatge i la sorpresa de la reducci¨® de la pena fins a una probable impunitat pr¨¤ctica han desencadenat rumors, suspic¨¤cies i velades insinuacions. Es q¨¹estiona la possibilitat legal d'un benefici com aquest, i, per descomptat, es q¨¹estiona que, encara que sigui legal, sigui just.

El pragmatisme de les lleis penals permet atenuacions aix¨ª d'escandaloses. Permet, a m¨¦s, que la lentitud de la just¨ªcia operi com un altre atenuant, quan s'hagin produ?t dilacions extraordin¨¤ries no atribu?bles a l'inculpat. La ra¨® ¨¦s que el condemnat mereix una compensaci¨® per haver sofert el cost psicol¨°gic complementari d'un proc¨¦s injustificadament llarg.

El problema sorgeix quan la investigaci¨® dep¨¨n de dades de bancs, institucions o fonts policials de determinats pa?sos. Llavors la lentitud del proc¨¦s no ¨¦s controlable pels jutges espanyols. I sempre queda el dubte de si alg¨², en aquells pa?sos, ha pagat o propiciat aquests retards desorbitats. Aix¨ª, la suma de deu anys de dilacions m¨¦s unes probables delacions, permeten gaudir d'una veritable pena a la carta. La llei penal i la pr¨¤ctica processal s¨®n pragm¨¤tiques i no tenen per qu¨¨ ser moralitzadores, per¨° de vegades, certament, s¨®n desmoralitzadores.